Barcelona reprèn els congressos totalment presencials amb Advanced Factories

La cinquena edició d’Advanced Factories, la fira especialitzada en l’automatització i la robòtica, serà l’encarregada de retornar a Barcelona, entre el dimarts 8 i el dijous 10 de juny, els congressos purament presencials una vegada que el virus comença a afluixar. Un esdeveniment pel qual passaran empreses com Seat, Ficosa, Gestamp, Ford, BASF, Fluidra, Millor Battery, Damm, Siro Food, Kellogg’s Central Lechera Asturiana o Vichy Català, companyies que es troben entre les més de 250 que han confirmat la seva presència.

Amb més de 11.000 assistents inscrits, Advanced Factories encara no tornarà a ple rendiment, ja que el 2020 va reunir 17.305 professionals i a 350 firmes. Aquesta edició va generar un impacte de 35 milions d’euros a la ciutat, que aquest any també es preveu menor.

Però això no impedeix que el president del congrés, Salvador Giró, es mostri en una entrevista concedida a Efe entusiasmat per la nova edició, a la qual assistiran, en la jornada inaugural, el conseller d’empresa i Treball, Roger Torrent, i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni.

Giró celebra, en primer lloc, que els organitzadors van prendre “la decisió encertada” en posposar l’esdeveniment, previst inicialment per a abril d’aquest any.

Encara així, es prendrà per precaució la temperatura a tots els assistents, s’han habilitat espais amb prou distància física i hi haurà gel hidroalcohòlica tot arreu, encara que no es requerirà un test anti-Covid com sí que es va fer al saló Integrated Systems Europe (ISE).

Destaca així mateix Giró com de rellevant és el congrés en un moment com l’actual, amb els fons europeus sobre la taula i la necessitat de reinventar l’economia espanyola.

La pandèmia ha demostrat, apunta, la necessitat de relocalitzar empreses per comptar amb certa “autosuficiència”, almenys quant a productes essencials.

Així, ha de reforçar-se el teixit industrial -que només representa el 16% del PIB d’Espanya- i per a això toca apostar per l’automatització i la robòtica.

Un informe de la consultora KPMG diu que l’ús de la Intel·ligència Artificial, una de les tecnologies en les quals aprofundeix el congrés, pot fer augmentar la productivitat en un 15%.

Un altre element clau és la robotització, en la qual Espanya no està mal posicionada: segons un estudi de la International Federation of Robotics (IFR), el 2019 va ser el quart país europeu en instal·lació de robots, només superat per França, Itàlia i Alemanya, si bé la indústria automobilística va concentrar la gran majoria de les operacions (47%).

Giró lluita per eradicar la creença que major automatització comporta perdre llocs de treball, o el que és el mateix, que els robots acabaran substituint els humans. “Tot robot necessita algú que el manegi: que el programi, l’arregli o que el modifiqui”, apunta Giró.

En aquesta mateixa línia apunta el Fòrum Econòmic Mundial, que en el seu informe “El futur de les ocupacions”, de 2020, indica que el 2025 l’diu que, si bé poden perdre’s 85 milions d’ocupacions per aquesta causa, poden generar-se 97 milions més.

Potser d’aquí a una dècada ja no hi haurà persones netejant terres, sinó que aquesta serà una tasca encomanada als robots, que si incorporen una càmera també podran fer labors de vigilància i que amb altres modificacions fins i tot podran portar tasses de cafè per l’oficina, aventura Giró.

Això significa que cal repensar el model educatiu i, al temps, facilitar des de l’administració pública la reconversió professional a totes aquelles persones que ho necessitin.