Teletreball i feina post-Covid

El teletreball, la digitalització i les noves tecnologies són, des de la pandèmia, més presents en el mercat laboral que abans de la irrupció de la Covid-19. Després d’un any de frenada i d’una aturada important de l’economia mundial, l’ocupació mostra signes de millora en els primers mesos de l’any 2021, tot i que els experts preveuen que els nivells previs a la crisi no s’assoliran fins al 2022. Ho diuen organismes com l’OCDE però també ho preveuen altres entitats com el Col·legi d’Economistes de Catalunya, la Cambra de Comerç de Barcelona i Foment del Treball. No cal oblidar, però, que l’any passat es van arribar a destruir fins a 62.000 llocs de treball al conjunt de l’Estat espanyol i que la destrucció no va ser més gran per l’aplicació dels expedients temporals d’ocupació (ERTO), avui encara vigents.

Anna Ginès, professora d’Esade i directora de l’Institut d’Estudis Laborals d’Esade, considera que “la recuperació del mercat laboral està estretament lligada al ritme de vacunació, a l’evolució de sectors fortament afectats per la pandèmia, com el turisme, a la gestió dels fons europeus i les polítiques actives d’ocupació i reformes estructurals necessàries que es puguin desenvolupar.” En aquest sentit, però, sembla que el sector turístic no està tan actiu com caldria esperar, segons dades de la plataforma Infojobs, que destaca, però, que hi ha altres sectors que mostren més dinamisme.

És el cas del sector sanitari i de la salut, l’únic on van créixer les demandes de feina durant l’exercici (amb un increment del 26%), però també del sector comercial i de vendes (amb els perfils de teleoperador i representant comercial al capdavant), del tecnològic i la digitalització (desenvolupadors i analistes de programari, entre d’altres), i de les compres, logística i magatzem, que, malgrat no incrementar les demandes en relació amb un any abans, mostren símptomes de cert dinamisme.

“L’única categoria en què van augmentar les demandes de feina va ser la de salut i sanitat, per la forta demanda d’infermers i metges especialistes, però la categoria més nombrosa, amb major volum de demandes, va ser la de comercial i vendes”, explica Mónica Pérez, directora de Comunicació d’Infojobs, citant dades del 2020. “Enguany, la demanda de personal de salut ha decaigut, malgrat que durant els primers mesos encara era alta, i ha crescut la petició de teleoperadors i representants comercials, tenint en compte la necessitat de les empreses de reactivar la seva activitat i pel fet de ser l’activitat comercial la porta d’entrada per als negocis”, explica.

Ambdós perfils comercials són ocupacions, a més, que permeten el treball en remot, una tendència a l’alça. “A les empreses els ha agradat el teletreball però ara busquen un model híbrid, amb feina individual que el treballador pugui fer en remot i amb cooperació i treball en equip a les oficines”, diu Pérez.

“El teletreball està ara bastant estès. L’any 2019, només el 5% dels treballadors feien servir aquesta modalitat i, en acabar el 2020, el percentatge pujava ja al 18,5%”, explica Cristina Torre, secretària d’acció sindical de CCOO. També Núria Gilgado, responsable de política sindical de la UGT, reconeix que les empreses busquen una fórmula mixta que combini teletreball i presencialitat i recorda que. ara més que mai, cal una regulació acurada. “No volem que les cases particulars esdevinguin oficines i que el cost de la factura de la llum, de l’equipament o altres hagi de recaure en el treballador”, avisa Gilgado. A més, recorda el dret bàsic a la desconnexió i reconeix que, amb la feina des de casa, les jornades s’allarguen amb hores extres que no estan remunerades. Un estudi recent conclou que el 82% dels treballadors que fan teletreball responen a trucades o contesten correus electrònics fora de les hores de feina.

Cristina Torre (CCOO) explica que els sindicats treballen per incloure, en la negociació col·lectiva, que s’estudiï “quins llocs de treball són susceptibles d’incorporar hores de teletreball”, de manera consensuada entre treballadors i empreses. “Caldria fer una ordenació neutra i incloure-la en els convenis sectorials, de manera que totes les empreses s’hi poguessin acollir.”