L a falta de microxips frena la represa

El problema per l’escassetat de subministrament de microxips en la indústria s’està intensificant en les darreres setmanes, afectant l’economia mundial i provocant una seriosa amenaça per a la recuperació econòmica postpandèmia. Actualment, la majoria dels objectes que ens envolten, com ara telèfons mòbils, ordinadors, televisors o automòbils, incorporen microxips que els permeten funcionar correctament. Ara bé, des de fa uns mesos una crisi de producció i subministrament d’aquests components en provoca carestia als mercats.

La Covid-19 és l’origen d’aquesta crisi de subministrament: el cessament parcial o total de la producció va ser uniforme, tant per als fabricants de components com per als integradors finals, i va afectar tota la cadena. A mesura que l’economia s’ha anat reactivant, sumat al teletreball i al canvi d’hàbits de consum, i amb una indústria pivotant al voltant de les grans partides econòmiques iniciades pels organismes públics, la demanda de productes electrònics en tots els segments s’ha vist multiplicada. Aquesta situació ha estressat fortament la indústria de semiconductors, la qual no tenia un teixit productiu prou preparat per assumir aquest pic de consum.

La principal empresa de producció mundial de microxips i semiconductors és Taiwan Semiconductor Manufacturing Company, fabricant de gairebé tots els xips més sofisticats que es poden trobar en milions de productes electrònics com ara mòbils, ordinadors i cotxes. L’alta demanda actual no pot ser absorbida per aquesta empresa. Això ha provocat un coll d’ampolla que és insuficient per abastir totes les indústries, que ja busquen alternatives.

Un dels sectors més afectats ha estat la indústria de l’automòbil, que veu com la carència d’aquests petits processadors, necessaris per poder acomplir les diferents funcions de què disposen els vehicles nous, ha paralitzat les cadenes de muntatge a tot el món. Empreses com ara Ford, Renault, Volkswagen, Seat, Mercedes-Benz o Nissan han hagut d’aturar o alentir l’activitat a les seves fàbriques per l’absència de semiconductors. Mentre alguns fabricants opten per produir unitats i emmagatzemar-les fins a l’arribada d’aquests dispositius, d’altres prefereixen emmagatzemar xips i semiconductors per arrencar les seves línies de producció un cop en disposin d’una certa quantitat. Altres empreses, com ara Stellantis, Suzuki o Mini han incorporat tecnologia analògica als seus vehicles per continuar produint i venent, oferint un descompte a aquells que optin per aquests models.

Un dels aspectes que dificulten encara més la situació actual és la incertesa a l’hora de saber quan es normalitzarà. Encara que diversos sectors auguren una millora per a principis del 2022, ningú s’atreveix a donar una data concreta. Especialment perquè darrerament, a l’escassetat mundial d’aquests components electrònics, s’hi afegeix la penúria de materials plàstics per a la fabricació de productes, la falta de contenidors i vaixells per poder transportar-los. Els preus a l’alça de les matèries primeres, com el del petroli, provocarà un augment de preus per als consumidors.