Escrivá diu que les pensions del ‘baby boom’ es poden pagar amb impostos o amb “mecanismes selectius” per a la generació

El ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha dit que els “eventuals problemes” de finançament de pensions derivats de l’augment d’altes de la generació del ‘baby boom’ es podrien resoldre de dues maneres: o bé amb un impost “pagat per tots” o amb “mecanismes selectius aplicats” a aquesta generació, en una compareixença a la Comissió del Pacte de Toledo al Congrés. Tot i això ha afirmat que els problemes de solvència són “temporals”, acotats entre 2025 i 2050 i que el punt de partida és “sòlid”. D’altra banda, Escrivá ha afegit que l’acord amb els agents socials contempla que qualsevol augment de despesa dels comptes de la Seguretat Social aliè a les pensions hagi de comptar amb el vistiplau del Ministeri d’Hisenda.

En una compareixença a petició pròpia a la Comissió de Seguiment i Avaluació dels Acords del Pacte de Toledo, el ministre ha assegurat que ja s’ha cobert el 80% del dèficit registrat pel sistema de pensions previ a la Covid en els últims pressupostos generals de l’estat, en els quals es va eixugar aquest decalatge en 14.000 milions d’euros.

En una llarga intervenció, Escrivá ha defensat que els problemes que sostenibilitat del sistema es resolen amb l’edat de jubilació fixada i amb els incentius impulsats perquè l’edat efectiva s’aliï amb la legal. En aquest sentit, el socialista ha descartat canviar l’edat de jubilació, que a partir del 2027 serà de 67 anys. Segons el ministre, aquesta edat és “adequada” i “no ha de ser considerada la seva modificació”.

Escrivá ha detallat que ara mateix només un 10% dels treballadors es jubilen anticipadament un any abans del possible, ja que la gran majoria ho fa en el primer moment que és possible, als 63 anys. Segons el ministre, “petits canvis de comportament” amb la demora de mesos de la jubilació anticipada afectaran “de manera substantiva el sistema”. En aquest sentit, ha assegurat que els mecanismes reductors s’aplicaran de manera gradual en els propers 10 anys i que “cap persona que estigui en edat pròxima a la jubilació i tenia pensat un plantejament, hagi de canviar-lo com a resultat del canvi d’incentius”.

Tot i aquestes consideracions, ha dit que cal pensar un mecanisme corrector en cas que faltin ingressos per pagar les pensions dels ‘boomers’, els nascuts entre 1959 i 1970. Aquest factor s’hauria de fer servir en el moment de “més tensió del sistema”, a partir del 2027, i formarà part de la segona fase de negociació de la reforma de pensions amb els agents socials. De moment, el pacte assolit la setmana passada demana “evitar fer recaure en les generacions més joves el cost derivat de l’arribada a l’edat de jubilació” de la generació del ‘baby boom’.

Sense posicionar-se clarament, el ministre ha afegit que “les generacions joves tenen una taxa de precarietat i desocupació superior, no és molt àmplia i haurà d’afrontar el manteniment de l’Estat de Benestar”. En aquest punt, ha dit que “de la mateixa manera que ara ningú discuteix que la consideració de gènere” a l’hora de fer política, està “convençut” que “l’equitat intergeneracional” també s’obrirà pas en les polítiques del futur.

Escrivá ha insistit que aquesta problemàtica és “temporal” i que, un cop passada la jubilació de la generació del ‘baby boom’, les altes de pensionistes tornen a disminuir fins a nivells similars als actuals.

En la seva intervenció, el dirigent socialista ha defensat que l’acord rubricat amb els agents socials, tot dient que “intenta recuperar la credibilitat perduda amb la reforma del 2013”, que ha titllat de “mal plantejada”, “sense recorregut” i de “només generar incertesa i desconcert”.

El ministre de Seguretat Social ha fet una crida a defensar la “solidesa” del sistema davant del “pessimisme infundat” de la ciutadania envers el sistema. I és que, segons una enquesta realitzada pel ministeri, gairebé el 70% de ciutadans creuen que la pensió que rebran serà inferior a l’actual.

La reforma, aprovada aquest dimarts al Consell de Ministres, elimina els aspectes més polèmics de la reforma de les pensions del PP de 2013, és a dir, l’índex de revalorització de les pensions (IRP) que limitava la pujada anual a un 0,25% quan hi hagués dèficit i el factor de sostenibilitat, que havia d’entrar en vigor el 2023 i implicava una rebaixa de la pensió en relació amb l’evolució de l’esperança de vida.

El factor de sostenibilitat se substituirà per un mecanisme d’equitat intergeneracional, encara per definir, que se seguirà negociant amb els agents socials fins a mitjans de novembre amb la previsió que es comenci a aplicar a partir de 2027.