El Consell General d’Economistes revisa a l’alça les previsions de creixement a l’Estat fins al 6% el 2022

El Consell General d’Economistes (CGE) ha revisat a l’alça les previsions de creixement de l’economia espanyola per al 2022 fins al 6% per la inèrcia del segon semestre i l’efecte de les ajudes europees. L’entitat ha mantingut les previsions per a aquest any en el 6,3%, tot i les mesures aplicades per frenar l’augment de contagis de juliol. En paral·lel, els economistes han alertat de la pèrdua de competitivitat de l’Estat per l’alta taxa d’inflació i la menor productivitat respecte a Europa. L’Índex de Preus al Consum (IPC) avançat d’agost estableix una pujada dels preus del 0,4%, situant la taxa de variació interanual en el 3,3%. D’acord amb aquestes dades, els economistes preveuen que l’IPC se situï al voltant del 3% a finals d’any.

“El problema que comporta aquesta alta taxa és el diferencial amb Europa”, han alertat. A l’Estat, l’IPC harmonitzat s’ha situat en el 2,9% al juliol i el 3,3% a l’agost. A la zona euro, les xifres han estat del 2,2% i el 2,7%, respectivament.

Els economistes han avisat que aquest diferencial, conjuntament amb una menor productivitat, poden restar competitivitat a l’economia espanyola i penalitzar el consum. Segons el CGE, l’augment dels preus pot provocar que l’estalvi embassat es destini a consum i no a inversió, “ja molt minvada”.

A aquest fet se suma l’increment de la despesa pública, sobretot per l’efecte de l’IPC a les pensions, que suposaria incrementar el deute.

En termes generals, l’augment del nombre de contagis van provocar una cancel·lació de les reserves en el sector hoteler de l’Estat, especialment entre els clients estrangers. L’Observatori Financer del Consell General d’Economistes espera que aquesta reducció s’hagi vist compensada a l’agost pel turisme estatal i arribi al 60% de les xifres de 2019.

En aquest sentit, l’entitat espera que la campanya turística estival es prolongui pel retorn dels visitants estrangers, fonamentalment de mercats tradicionals com Alemanya o Anglaterra, i pugui mantenir l’ocupació estacional un parell de mesos.

Els economistes preveuen una evolució positiva de l’ocupació en el segon semestre pel “ressorgiment” de la demanda i la reactivació del sector serveis. Per aquest motiu, mantenen la previsió d’una taxa d’atur del 15,5% i un descens el 2022 fins al 14,9%.

En aquest context, els economistes estimen un creixement de l’economia per sobre del 3% en el tercer trimestre pel turisme estatal i la remissió de la pandèmia i mantenen la previsió de creixement per al 2021 en un 6,3%.

“Tot i que la senda és positiva, potser que no és el moment oportú per pujar el salari mínim interprofessional”, han advertit. Els economistes han assegurat que la recuperació encara no està consolidada i que el teixit empresarial podria no poder fer front a aquest increment, sumat al cost energètic, la qual cosa podria comportar més acomiadaments.

Les exportacions han crescut “a bon ritme” en aquest any. El primer semestre han registrat un creixement interanual del 23,3%, mentre que les importacions ho han fet un 20,3%.

El deute públic ha arribat a 1,42 bilions d’euros al juny, un 122,1% del PIB, inferior al 125% registrat en el primer trimestre de l’any. Els economistes preveuen una moderació d’aquest indicador en els pròxims mesos fins a situar-se en el 121,5% a finals d’any, amb un dèficit d’entre el 8% i el 9%.