Trànsit
Eliminació dels peatges
La mateixa ruta de sempre, però gratis
L’aixecament dels peatges a les autopistes AP-7 i C-32, des de l’1 de setembre, no s’ha traduït en una allau de conductors i els col·lapses es mantenen els caps de setmana i als accessos a Barcelona
A les estacions de servei, els camioners estan a l’expectativa
A la Jonquera, l’N-II no presenta per ara cap impacte econòmic negatiu
Els establiments de l’N-II a la Jonquera no han notat cap impacte econòmic
No fa ni un mes que es van aixecar les barreres per deixar de pagar a bona part de les autopistes catalanes. I, per ara, no sembla que res hagi variat, ja que es mantenen els col·lapses dels caps de setmana dels qui retornen a Barcelona els diumenges i els embussos dels qui per anar a la feina afronten el repte d’entrar i sortir de la capital catalana en hores punta. A la Jonquera, el flux de trànsit a l’N-II es manté sense gaires canvis i, ara per ara, els establiments a peu de carretera no presenten cap impacte negatiu. La retirada dels peatges, però, es veu com una oportunitat històrica per posar fi a les cues que es formaven per entrar a la població.
L’augment de trànsit a la recentment alliberada AP-7 és per ara imperceptible per als milers de camioners que cada dia la travessen de punta a punta. Marcial Martínez n’és un i, com sempre, s’atura per fer les hores de descans i dormir dins la cabina del camió a l’àrea del Montseny. “Sempre m’aturo al mateix lloc, després de nou hores de conduir, i això està molt tranquil”, explica mentre es menja el que porta preparat de casa per dinar abans de continuar la ruta cap a Holanda, on descarregarà el tràiler de pebrots collits als camps d’Almeria. Segons explica Martínez, ha pogut “pujar sol” des de València amb l’alegria de saber que no s’aturaria per pagar i que només calia reduir la velocitat a 30 quilòmetres per creuar el peatge. La primera sorpresa la va tenir a l’Hospitalet de l’Infant en un control rutinari dels Mossos, en el qual, tot i el desplegament, només tenien aturats tres camions. “Soc dels primers que pugen a fer la campanya de l’hortalissa; caldrà veure què passa d’aquí a uns dies”, diu convençut, amb referència al moment en què els companys reprenguin la ruta i “saturin” les àrees de descans on estan obligats a aturar-se. “Ara que tot és lliure, no m’explico que no hi circuli més gent”, reflexionava enmig d’una àrea de descans més deserta del que és habitual, sense operaris ni gent que omplís la cafeteria.
Les xifres de trànsit indiquen que el volum de vehicles encara és inferior al 2019, abans de la pandèmia, i que caldrà esperar per valorar l’increment del volum de trànsit pel fet de no pagar l’autopista. A les àrees de servei i descans de les autopistes, com la de la C-32 a l’altura de Teià, sí que a primer cop d’ull perceben més moviment de cotxes a l’aparcament, però assenyalen que caldrà esperar per valorar si tenir més trànsit i conductors es tradueix en un increment del consum dels serveis de restauració o de les benzineres. En el cas de l’AP-7, la concessionària Abertis, que ha finalitzat el contracte, continua fent-se càrrec de manera provisional del manteniment de la via i d’espais comuns de les àrees de servei.
A l’aparcament del Montseny, l’Antonio i la seva mare baixen del cotxe que han comprat a Barcelona després d’arribar des de Múrcia amb autobús. Abans de tornar cap a casa, volen arribar fins a Girona per veure uns parents, que ja els van informar que s’estalviarien el peatge. “És el primer cop, i millor si no paguem”, deia l’Antonio després de la inversió que acaba de fer amb el cotxe. Té clar que per tornar a casa ho farà per la mateixa AP-7, perquè s’ha adonat que hi ha un tram de la C-32, als túnels del Garraf, en què es continua pagant. Abans de tornar al cotxe, s’acosten a la cafeteria, on només hi ha quatre persones fent un cafè a les terrasses que s’han habilitat a l’aire lliure, amb lones de separació per garantir les distàncies per la Covid.
Clientela fidel
El canvi d’hàbits en la mobilitat arran de l’alliberament dels peatges no l’han notat fins ara els restauradors propers a les vies ràpides. A Maçanet de la Selva, on els conductors poden sortir sense pagar per enllaçar des de l’AP-7 i dirigir-se cap a la costa, hi ha molts establiments a peu de carretera.
A l’hostal Cal Coix, que fa més d’un any que està envoltat d’obres per l’ampliació de la carretera N-II, els clients s’aturen a l’aparcament i al poc marge del voral que queda lliure. “Els clients ja ens van dir que no deixarien de venir”, diu la propietària, Anna Franch, conscient que el seu és un lloc estratègic i de pas per als que es desplacen des de la Costa Brava fins al Maresme, on la C-32 també ha passat a ser gratuïta. “Són només uns quinze quilòmetres fins a enllaçar amb Tordera i no volen anar a fer més volta per dalt fins a l’AP-7”, assegura Franch, que diu que no els ha afluixat la feina, ben al contrari, sobretot els caps de setmana, quan continuen servint 200 àpats. Com ha passat sempre en aquest punt, les retencions es repeteixen sobretot els divendres i els diumenges. “Vivim de la gent de Barcelona que passa per la carretera”, assegura satisfeta de la remuntada del negoci aquest estiu després d’uns mesos molt durs en què va caure la feina per culpa dels confinaments comarcals, que els van deixar sense la clientela més fidel. Del mateix parer és Francesca Farré, de l’establiment La Llotja de Sils, on la gratuïtat de l’AP-7 per ara no els ha fet perdre clients, que prefereixen desviar-se des de Girona per l’AP-7. Segons Farré, “no es poden queixar” de la feina que han tingut els darrers mesos i “toquen fusta” perquè tot continuï igual, tant pel que fa als visitants del cap de setmana com als que venen a dinar de dilluns a divendres dels polígons que tenen a tocar.
Tranquil·litat a la Jonquera
La Jonquera és un terreny fronterer. Un d’aquells espais que sembla que tinguin els seus propis codis, a mig camí entre zona de pas, punt de trobada i primer espai on els turistes poden comprar, especialment els francesos.
La realitat de l’aixecament dels peatges presenta visions diverses. Per un costat, la problemàtica que es genera a la Jonquera i, per l’altre, la dels locals a peu d’N-II i la mateixa mobilitat dels veïns de la zona. Pel que fa a la primera, Antoni Escudero, directiu i un dels administradors d’un importantíssim conjunt d’empreses de caràcter familiar de la Jonquera i president de la Federació d’Hostaleria de Girona, no preveu cap impacte econòmic negatiu, especialment perquè amb la supressió dels peatges serà més fàcil accedir a la Jonquera i no s’hi formaran cues. El que sí que considera el mateix Escudero, així com altres comerciants de la zona, és que s’ha notat un important increment de trànsit per l’autopista en direcció a Barcelona, que atribueix més a la novetat que a una altra cosa: “De fet, amb la densitat que hi ha en direcció a Barcelona –explica Escudero–, penso que el trànsit es normalitzarà.”
Un dels establiments a peu de carretera, el complex Sol Jonquera, no ha notat grans canvis. Joan Córdoba, des del restaurant, explica que la tònica és la de sempre, si bé, sosté, ell continuarà fent servir l’N-II: “Jo visc a Navata –explica Córdoba– i tot i que ara l’autopista és gratuïta, realment fas molts més quilòmetres per anar a treballar.”
Un efecte que ara mateix encara no es pot quantificar del tot és el del trànsit de camions, que baixa notablement a l’estiu i que torna a arrencar entre finals de setembre i mitjan octubre. Andamur és una empresa amb representació a tot l’Estat, però també en altres països, especialitzada a donar servei als camioners, si bé està oberta a la resta de clients. Laura Viñas, gestora de botiga d’un complex a peu de carretera, ens explica que ara no es pot veure realment quin efecte té la gratuïtat de l’autopista per als camioners: “Ara mateix, i sense tenir dades, perquè el moment fort arrencarà d’aquí a poques setmanes, només puc dir que estan molestos perquè no els deixen circular per l’autopista els diumenges.”
Molts dels establiments que van resseguint l’N-II en direcció a Girona estan tancats. N’hi ha que acaben temporada, però en alguns casos es veu que fa temps que no hi tenen activitat. D’altres, com l’empresa de ceràmica Pitres, a Llers, amb més de 50 anys d’història, no estan gens inquiets. Manel Rodríguez ens explica que els clients busquen el seu producte, la ceràmica i els records, i no depenen de la gratuïtat de l’autopista.