Economia

anàlisi

Estímuls o retallades

Una lliçó de la Gran Depressió va ser que les economies atrapades en profundes davallades poques vegades es recuperaven ràpidament per si mateixes. Els consumidors no gastaran perquè estan preocupats de perdre la feina si és que no l'han perduda ja i estan ocupats pagant deutes. Les empreses no invertiran perquè tenen capacitat suficient per satisfer la demanda existent. Això deixa el govern sol. És l'únic actor que queda amb els mitjans i la raó per incrementar la despesa substancialment.

No obstant això, el 2009 quan una legislació d'estímuls econòmics va ser proposada al Congrés dels Estats Units, moltes veus van insistir que la despesa extragovernamental seria contraproduent. Els estímuls que estan actualment aprovats són molt més petits que l'escassetat de demanda que han de combatre. I ara amb la despesa començant a acabar-se, hi ha inquietants signes que la recuperació no es produeix.

Però els contraris als estímuls, un grup que inclou la majoria dels republicans i un grapat de demòcrates, han advocat per retallar els programes d'assistència social i han bloquejat l'extensió de l'assegurança d'atur. Recentment s'han afegit als partidaris europeus de les retallades pressupostàries, demanant més disminucions de la despesa pública per prevenir la insolvència nacional. A diferència dels europeus partidaris de la retallada fiscal, als Estats Units els contraris als estímuls volen ampliar les retallades d'impostos del president George W. Bush, que expiren a final d'any. La majoria dels economistes creuen que les retallades ja han incrementat el deute nacional en centenars de milers de milions de dòlars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.