Aigües de Barcelona retira el recurs al TSJC contra l’AMB per l’accés a dades d’ús de l’aigua

L’empresa mixta Aigües de Barcelona, controlada per Agbar, s’ha retirat de la causa judicial contra l’Agència de Transparència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per haver accedit a cedir dades al Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica.

 L’any 2018 Aigua és Vida, Ecologistes en Acció i Enginyeria Sense Fronteres van fer ús del dret d’accés a la informació per analitzar l’assequibilitat del dret a l’aigua i el sanejament a l’AMB. Fruit d’aquesta consulta van publicar un estudi. Agbar va qüestionar el dret legal a la cessió d’aquesta informació per part de l’AMB i la va portar als tribunals amb l’argument que la informació que demanaven les plataformes és privada i en cap cas pot ser pública. La plataforma recorda a Agbar que l’empresa mixta presta un servei públic i per tant té l’obligació de retre comptes davant l’administració i la ciutadania.

Les entitats diuen que la seva victòria “té un sabor agredolç”. “És molt probable que a Agbar no li importés el resultat d’aquesta sentència abans d’iniciar el procés. El seu objectiu de fons és la intimidació a través d’una brutal estratègia judicial que demostra el seu clar abús de poder allà on opera”, reconeixen en un comunicat.

En aquest sentit, l’entitat constatat que més de 40 municipis i ens locals catalans tenen actualment alguna causa judicial oberta amb Agbar en “el seu afany per aturar les decisions democràtiques que es prenen per recuperar el govern i la gestió directa de l’aigua”.

No obstant això, la plataforma assegura que “aquest abús de poder s’ha trobat amb un ampli front comú social que s’oposa a la judicialització dels processos de remunicipalització i també a la persecució de persones i organitzacions que defensen el dret humà a l’aigua i la gestió pública i democràtica d’aquest bé comú”. “L’abús de poder que exerceix Agbar a través dels seus tentacles en el poder judicial, mediàtic i econòmic només s’acabarà fent costat al 80% de la ciutadania de Catalunya que prefereix un model de gestió públic i democràtic de l’aigua”, afegeix.