L’FMI retalla les previsions de creixement per a l’Estat espanyol
Se suma a altres organismes i rebaixa en més d’un punt l’estimació de fa dos mesos
Preveu que tanqui el 2021 amb un rebot del PIB d’un 4,6%
Deixa desfasada la previsió del govern de Sánchez
Nou revés a les previsions de creixement econòmic del govern espanyol. El Fons Monetari Internacional (FMI) va rebaixar ahir les seves previsions de creixement per a l’Estat espanyol, que ara situa en un 4,6% per a aquest any i en un 5,8% per al 2022, a cusa de la incertesa que persisteix per la pandèmia i altres factors, com ara els problemes en la cadena de subministraments.
En la seva revisió anual de l’economia espanyola coneguda com Article IV, l’organisme multilateral redueix en 1,1 punts la seva previsió per a aquest any –que a l’octubre situava en un 5,7%– i en 6 dècimes la del 2022, ja que en la seva anterior estimació calculava un avenç d’un 6,4%. Aquestes noves estimacions estan en línia amb les projeccions d’altres organismes, com ara l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), la Comissió Europea (CE) i el Banc d’Espanya, que aquest mes han fet una revisió a la baixa de les seves previsions i ara estimen que hi haurà un creixement d’un 4,5% el 2021 i d’un 5,4% el 2022.
En contrast, els càlculs de l’FMI se situen per sota de les perspectives del govern de Pedro Sánchez, amb una previsió de creixement d’un 6,5% per a aquest any. En una roda de premsa virtual, la cap de l’FMI per a l’Estat espanyol, Dora Iakova, va destacar que les previsions continuen envoltades d’una incertesa “molt alta”, ja que “l’evolució de la pandèmia és el risc clau”. Així, segons l’informe, la nova onada d’infeccions eleva els riscos sobre l’activitat econòmica, especialment si les noves variants redueixen l’efectivitat de les vacunes.
En aquest sentit, Iakova va reconèixer que ara “la pregunta que té tothom al cap” és l’impacte que la variant òmicron de la covid-19 tindrà en la recuperació econòmica, però va dir que l’economia s’ha anat adaptant a la pandèmia durant els últims dos anys, per la qual cosa l’impacte podria ser menor.
A la banda positiva, l’ informe considera que l’economia espanyola s’està “recuperant gradualment” de la “profunda recessió” que va comportar la pandèmia i valora “l’oportuna i decisiva” política de protecció dels llocs de treball i els ingressos de les famílies.
Subministrament i inflació
Tot i això, avisa que el ritme de la recuperació dependrà de la magnitud i durada de la crisi en la cadena de subministrament. En relació amb la inflació, reconeix que és “probable” que l’augment de preu continuï sent elevat a principi de l’any que ve a causa de problemes en la cadena de subministraments i a un augment dels preus de l’energia, però considera que es moderarà en el segon semestre a mesura que es dissipin aquests factors.
Així mateix, la institució liderada per Kristalina Georgieva afirma que el ritme d’absorció dels fons de recuperació europeus i l’efectivitat del seu ús marcaran el creixement dels pròxims anys.
L’informe de l’FMI va acompanyat d’una sèrie de recomanacions que van des de la reforma de les pensions fins a temes com ara el lloguer. Concretament, demana que les negociacions salarials “interioritzin” que la naturalesa de l’elevada inflació actual es “transitòria” i evitin “un cicle viciós de sous més elevats”. Aposta, a més, per rebaixar el cost de l’acomiadament mitjançant la flexibilitat i, en relació amb la reforma de les pensions, considera que necessita “mesures addicionals” per garantir la seva sostenibilitat. Argumenta que, en la seva fase inicial, la reforma va prioritzar l’acceptabilitat social i la suficiència, però persisteix la incertesa sobre la sostenibilitat del sistema si no s’implementen mesures addicionals, com ara incentius per retardar la jubilació o l’augment de les cotitzacions.