Implicats amb Girona

“Eren temps convulsos. Però van ser els anys que el món va aprendre a ballar el foxtrot, el tango i el xarleston.” Així comença la introducció el periodista i historiador Xavier Martí i Ylla al llibre sobre el centenari de la Cambra de la Propietat de Girona. Amb el títol Cent anys d’habitatge i societat. Una història de la Cambra de la Propietat, Martí descriu en prop de quatre-centes pagines el que ha passat en aquests cent anys a la ciutat de Girona i al país, això sí, a través d’una “institució amb un pes econòmic i una influència sociopolítica que, en molts moments, va depassar el seu estricte marc professional”. En sis capítols i diferents subcapítols, l’autor “va desgranant com passa la vida de la Cambra, una vida que no es pot separar de la societat en la qual ha conviscut, de moment, cent anys”. “No volia escriure un llibre institucional, sinó un llibre d’història, i els responsables de la Cambra de la Propietat ho van acceptar”, assegura. A partir d’aquí, Martí aconsegueix que, vivint la història de la Cambra, el lector s’endinsi i visqui moments de “grandesa, mesquinesa, exaltació i maledicència, orgull i humilitat” de la institució i de la societat gironina perquè “la Cambra no es pot deslligar del temps que li ha tocat viure i en què ha hagut de desenvolupar-se”.

A Creació d’una cambra, que és el primer capítol del llibre, es fa un passeig pels inicis de la institució i de la legislació que l’ha fet perviure, i, també, pel procés de creixement i de disposar d’una seu pròpia. Al segon capítol, Acció i presència, es dedica a mostrar la feina indigent que ha dut a terme l’entitat, posant com a exemple l’inquilinitat i la qüestió del subministrament de l’aigua potable, “que venia d’Aiguaviva i no arribava al Barri Vell de Girona per les alçades”. Aquí la Cambra es converteix en la defensora dels propietaris i es posa en contra del’Ajuntament de l’època quan aquest decideix municipalitzar el servei.

El tercer, Permanència en el temps tracta de dues obres que encara perduren: el butlletí i el concurs d’edificis que la Cambra va organitzat en diferents etapes “per premiar les obres arquitectòniques que es bastien a les comarques gironines”. “En els jurats del concurs hi havia els arquitectes més importants de cada moment i aquí es veu com a l’arquitectura gironina, que encara té alguns pics d’arquitectura modernista, ja hi ha grans exemples d’arquitectura racionalista com a la resta d’Europa”, manté.

Tot fent política és el quart capítol que repassa la implicació que van tenir els homes de la Cambra (les dones no van entrar a les juntes fins al segle XXI) en les institucions polítiques del seu temps. El cinquè, Guerra i postguerra, és el retrat d’una època de dificultats, de molts llogaters que no podien pagar l’habitatge i els salconduits i de la picaresca que utilitzaven els “addictes” al règim. A l’últim, Voluntat de servei, es destaca la implantació de la Cambra al territori i les delegacions que s’han anat obrint al llarg dels anys.

Les imatges del llibre han estat estretes de diferents arxius de la ciutat.