L’edificació creix però no arriba als nivells precovid
El Col·legi d’Arquitectes va visar l’any passat un 13,2% més de superfície que el 2020 però un 5,4% menys que l’anterior
Barcelona ciutat és l’excepció, amb xifres que superen les del 2019
La pandèmia va fer caure l’edificació a Catalunya fins a nivells del 2017, trencant així la tendència a l’alça que portava des de l’any 2013. L’any 2021 l’activitat constructora i rehabilitadora ha aconseguit revertir una mica aquesta tendència, amb un augment del 13% de les edificacions respecte de l’any anterior, però la pujada no ha estat suficient ni per igualar les xifres prèvies a la covid-19 ni, encara menys, per recuperar la caiguda del 2013.
Segons les dades del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que ha de validar cada projecte d’execució d’obra, l’any passat es va tancar amb un total de 4,43 m² visats, un 13,2% més que el 2020, però encara un 5,4% menys que l’any 2019. Barcelona ciutat, però, representa una excepció en aquest balanç, ja que a la capital catalana s’ha aconseguit revertir la tendència no només respecte de l’any 2020 (un 27,8% més), sinó també respecte del 2019, amb un 17,9% més. Aquest canvi de tendència, segons va explicar ahir la directora general del col·legi, Sònia Oliveras, es deu al fet que a Barcelona s’han iniciat cinc o sis projectes de gran envergadura. El comportament, però, no té res a veure amb el de la resta de la demarcació, que creix només un 2,7% respecte del 2020 i, en canvi, baixa un 17,9% en relació amb l’any 2019. En aquest sentit, Oliveras va expressar la seva confiança que les xifres de Barcelona ciutat, “que sempre s’ha comportat com a motor”, indiquin “un canvi de tendència que es faci extensiu a tot el territori”.
Obra nova
Respecte a l’habitatge, l’obra nova, aquest va créixer un 23,2%, amb 14.575 visats, molt lluny encara de la xifra de 25.000 habitatges que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera òptima per al període 2020-2024. D’aquest nombre, 1.716 van ser de protecció oficial, un 150% més que el 2020 i un 31% més que el 2019.
En aquest apartat la ciutat de Barcelona és també la que registra un millor comportament, amb un increment del 25% respecte de l’any anterior. Aquest augment es deu principalment a cinc expedients d’obra nova i un expedient de canvi d’ús, que concentren 1.236 habitatges, dels quals 295 van ser de protecció oficial.
Si s’analitza l’edificació que no és habitatge, la superfície visada va baixar un 7,2% respecte al 2020, així com un 13,2% en relació amb el 2019. A la demarcació de Barcelona va caure també un 16,7%.
Més sanitat i indústria
Els únics àmbits en els quals es va incrementar la superfície visada a tot Catalunya van ser els de sanitat (15,3%) i indústria (11,2%), mentre que, segons es pot comprovar consultant el gràfic adjunt, va baixar molt significativament en sectors com ara l’hostaleria (44,2%), l’educació (38,2%), el comerç (29,1%) i les oficines (15,8%).
Les dades presentades ahir no permeten aventurar encara, segons va assegurar la degana del Col·legi d’Arquitectes, Assumpció Puig i Horts, si es produirà un canvi de tendència, després de la pandèmia, pel que fa al desplaçament en la demanda d’habitatge fora de Barcelona o a la reducció de la demanda d’oficines perquè en alguns sectors s’acabi de consolidar el teletreball. “Intuïm que hi ha noves maneres de treballar que fan que no siguin necessaris tants metres quadrats, però de moment això és una incògnita”, va subratllar. Pel que fa al desplaçament fora de Barcelona, les dades presentades ahir, segons Oliveras, tampoc permeten albirar aquesta tendència.
LA XIFRA
LES FRASES
La rehabilitació creix un 62,2% a Barcelona ciutat
Tot i que la rehabilitació ha pujat en superfície un 23,6% respecte del 2020 i un 9,6% respecte del 2019, encara continua tenint poc pes, ja que tan sols representa el 28% del total de la superfície visada a Catalunya. Una vegada més, Barcelona ciutat representa una excepció, ja que a la capital catalana la rehabilitació va pujar un 62,6% l’any passat respecte del 2020 i un 96,3% si es compara amb l’any 2019, un any que el mateix col·legi admet que va ser “molt dolent”. I les xifres són negatives a la resta de la demarcació, amb un increment del 3% respecte del 2020 però amb una davallada del 22,3% si es compara amb l’any anterior.
La degana del Col·legi d’Arquitectes, Assumpció Puig i Horts, va insistir que les polítiques han d’anar dirigides a incentivar “la rehabilitació i la renovació urbana”, sobretot a Barcelona i altres ciutats. “Ja tenim ciutats molt construïdes i amb un parc obsolet. Des del punt de vista de la petjada ecològica i la sostenibilitat, no té sentit enderrocar per tornar a fer.”