Brussel·les assumeix que l’economia de l’eurozona no creixerà al 4% previst aquest any

La Comissió Europea assumeix que les seves previsions econòmiques d’hivern han caducat pels efectes econòmics de la invasió russa d’Ucraïna. “És massa aviat per mesurar clarament l’impacte, però està clar que la nostra prevsió d’hivern en la qual projectàvem un creixement del 4% per a aquest any ara sembla massa optimista”, ha dit l’eurocomissari d’Economia, Paolo Gentiloni, en la roda de premsa posterior a la reunió de l’Eurogrup.

Malgrat admetre els efectes del conflicte en el creixement del PIB de l’eurozona, l’eurocomissari ha instat la Unió Europea a “actuar junts” per evitar que la recuperació “descarrili”.

Igual que Gentiloni, el president de l’Eurogrup, Paschal Donohoe, ha admès que l’atac militar a Ucraïna ja s’està “notant” a Europa i tindrà “un impacte” en el creixement, les cadenes de subministrament i el preu de l’energia, entre d’altres.

Davant la incertesa econòmica, Gentiloni ha dit que l’executiu comunitari decidirà al maig si proposa mantenir el 2023 la suspensió de les regles de dèficit i deute. La proposta inicial era tornar-les a aplicar l’any que ve, però la guerra d’Ucraïna ha fet que Brussel·les es replantegi aquesta opció i prendrà la decisió en funció de les previsions econòmiques de primavera.

Segons l’eurocomissari d’Economia, el creixement del PIB europeu es veurà afectat per l’augment del preu de l’energia, així com el d’altres productes com el blat, els problemes de subministrament i la incertesa entre els actors econòmics, entre d’altres. A més, ha subratllat que la crisi suposarà un cost fiscal “significatiu” per als estats per l’augment de la despesa en defensa, el finançament d’accions per reduir la dependència energètica de Rússia o l’acollida als refugiats.

En una trobada en què els ministres de Finances de la zona euro han abordat quines han de ser les directrius dels pressupostos del 2023, l’eurocomissari d’Economia ha subratllat que la reducció del deute és “molt necessària”, però ha insistit que per rebaixar el deute cal que hi hagi un “creixement significatiu”. Així, ha dit que l’ajustament fiscal ha de ser “progressiu”, “realista” i “que no mati el creixement”.