Frenada de l'economia espanyola

L'OCDE, una organització de cooperació que agrupa els 30 països més industrialitzats del món, pronostica que l'economia espanyola creixerà l'any que ve un 2,7 per cent, una xifra que és inferior al 3,6 per cent previst per a tot el 2006.

Tot i que aquest percentatge és bo, perquè la mitjana prevista de tota l'OCDE també serà del 2,7 per cent, s'ha de tenir en compte que una part important d'aquest creixement (a l'entorn d'un punt) prové dels ajuts, en procés d'extinció, de la Unió Europea, i que l'economia espanyola, per generar llocs de treball, necessita crèixer a un ritme del 3 per cent.

I ara, un dels motors principals, la construcció residencial s'est'a frenant i no és segur que la construcció de grans infraestructures pugui prendre'n el relleu.

La frenada relativa de l'economia espanyola, en efecte, es pot atribuir en part a l'alentiment de la construcció residencial, un procés que, alhora, està vinculat a l'exhauriment de la demanda solvent. És a dir: demanda per adquirir habitatges, n'hi ha. El que no hi ha són diners per adquirir-los.

L'OCDE ha avisat que quan en el sector immobiliari s'assoleixen alces com les registrades a l'Estat espanyol, França o alguns països nòrdics, és difícil pilotar la moderació del mercat, i que llavors hi ha el risc d'una inflexió "brutal". Però aquesta possibilitat, s'ha apressat a dir un portaveu de l'OCDE, no és la que s'espera a l'Estat espanyol.

"Per ara, no és el que es veu a Espanya", ha declarat l'economista en cap de l'OCDE, Jean-Philippe Cotis. L'economista ha recordat durant la presentació de l'informe que el nivell dels tipus d'interès del Banc Central Europeu han estat durant cert temps "massa baix" per a la situació espanyola, la qual cosa ha estimulat la demanda de crèdit hipotecari.

Tipus més alts
Sobre aquest punt, Cotis calcula que els tipus d'interès tornaran a augmentar un quart de punt el juny i un altre cap a finals d'any.

La fortalesa econòmica en l'àrea de l'OCDE explica perquè la cotització de l'euro supera en més d'un 30 per cent la del dòlar, un fet que afavoreix enormement les importacions, però castiga les exportacions. Moltes empreses europees veuen amb preocupació aquest fenomen, que tot i que abarateix la factura energètica (el petroli es paga en dòlars) perjudica les vendes a l'exterior.

Aquest fet castiga països com França, mentre que Alemanya manté una activitat exportadora elevada.