Ser mare, un risc laboral

Quant de temps fa que els polítics i els líders socials s'omplen la boca d'igualtat, redistribució de feines, revisió de rols, sostres de vidre? Anys i panys. Les solucions integrals a tots aquests reptes, és a dir, els canvis reals més enllà del voluntarisme d'alguns, són exasperantment lentes. Per la professora de l'IESE Núria Chinchilla, tot i que la llei d'igualtat acabada d'aprovar a Espanya és un "primer pas", també és cert que "té moltes coses millorables", com ara el fet que "penalitza les actuacions injustes però no fomenta modificacions socials".

I és que les xifres són esfereïdores, fins al punt que la maternitat és el principal risc laboral per a la dona. Un estudi assegura que un 25% dels embarassos, un de cada quatre, acaba desembocant en l'abandonament de la feina per part de la mare, en la majoria de casos per acomiadament, però també pel mòbing que es pot manifestar a través de la retirada de responsabilitats o l'arraconament laboral en alguna de les seves múltiples formes, i fins i tot per una xantatgista "recomanació" d'avortament en casos extrems. Les sortides són limitades: un terç de les acomiadades o "invitades" a deixar la feina es fan autònomes, l'altre terç intenta buscar una altra empresa més flexible. La resta es queda a casa.

Chinchilla recorda que aquesta injustícia topa frontalment amb una altra realitat. En una mostra d'uns 1.000 directius, el criteri més valorat (un 28%) a l'hora de triar una feina és, precisament, l'equilibri entre vida laboral i personal, encara que el biaix és eminentment femení (un 36% de dones trien aquesta premissa mentre que entre els homes només s'arriba a un 24% de la mostra). Per Chinchilla, està demostrat que "la flexibilitat aporta més productivitat i més motivació per part dels treballadors". I malgrat tot, les empreses semblen no prendre'n nota. Per això, la solució passaria, segons l'experta, per l'obligatorietat de complir una sèrie de normes, una mena d'ISO de l'equitat laboral, que comportés, per exemple, la necessitat que l'empresa passés aquest test per accedir a un concurs públic. Alhora, es podrien instituir exempcions fiscals i altres bonificacions per fer atractiva aquesta actualització.

La professora de l'IESE lamenta que el constant recanvi en els governs i la seva feina, plantejada sempre a curt termini, no permet accelerar la implantació d'aquests preceptes. "Cal que un líder polític, amb capacitat legislativa a escala espanyola, agafi el bou per les banyes" i impulsi una revolució com la que ha portat la proscripció del tabaquisme. "Fem tard, molt tard", assevera Chinchilla, que veu el 2010 com a horitzó màxim per a la manifestació efectiva que alguna cosa es mou en aquest àmbit. "Som davant d'un problema d'ecologia humana que afecta no tan sols la família sinó la mateixa salut de les persones". Per pensar-hi...