Més patiment encara per als col·lectius vulnerables
El tercer sector exigeix l’actualització de l’indicador de renda de suficiència, congelat fa més d’una dècada
La renda garantida només arriba a un 28% de persones en situació de pobresa extrema
La inflació no afecta tan sols les persones treballadores, que veuen consternades com s’ensorra el seu poder adquisitiu. Hi ha col·lectius, com les famílies que s’han d’acollir a les prestacions socials i a l’ajut de les entitats del tercer sector, que estan rebent com a dificultat afegida l’impacte de l’alça estratosfèrica dels preus, quan encara no s’han pogut refer del de la pandèmia. Fa pocs dies, el Banc dels Aliments s’exclamava perquè les seves existències no arriben a cobrir les necessitats i han de reduir el contingut de les cistelles que reparteixen per tal que tothom en pugui rebre.
Sira Vilardell, vicepresidenta de la Taula del Tercer Sector, recorda que la crisi sanitària i els preus “han empobrit més no sols les llars que ja estaven en situació de pobresa, sinó que hi han fet caure persones i famílies que arribaven a final de mes amb dificultats”. Perquè les dades de les persones en risc de pobresa, gairebé un 30% de catalans, són les pitjors dels últims anys. Vilardell recorda que abans de l’enlairada de l’IPC, pràcticament un milió de persones patien aquest risc i molts col·lectius parteixen d’una vulnerabilitat inicial (monoparentalitat, situació irregular...) que es veu agreujada fins al punt que sovint “han de triar entre pagar el lloguer d’una habitació o el menjar”.
La responsable d’anàlisi social de Càritas, Míriam Feu, insisteix que un dels grans problemes de la inflació és el seu impacte desigual. “Si parlem d’energia i alimentació, que són els que més s’han encarit, són despeses a les quals la gent en situació més precària destina un percentatge més alt dels ingressos, que pot ser al voltant de 70 de cada 100 euros.”
Per acabar-ho d’adobar, hi ha omissions que són responsabilitat de l’administració que contribueixen a empitjorar la situació. La vicepresidenta de la Taula del Tercer Sector assenyala que l’IRSC, l’indicador de renda de suficiència, al qual es referencien els ajuts a les llars més vulnerables, no s’actualitza des del 2010, i això fa que les prestacions que s’atorguen no s’adiguin gens amb la realitat. Com a suggeriment immediat i urgent, la Taula del Tercer Sector proposa prendre com a referència l’Iprem, l’indicador estatal, que sí que s’ha anat actualitzant. Per exemple, el 2021 es va apujar un 5% i enguany, un 2,5%.
Hi ha més propostes, com ara la millora d’un mercat de treball precaritzat, que inclogui ajuts a les empreses d’inserció; un pacte nacional de l’habitatge que incrementi substancialment el parc d’habitatge social, i estendre les garanties d’ingressos, com la renda garantida de ciutadania i l’ingrés mínim vital. Les entitats coincideixen a reclamar mirada llarga, “menys bones paraules i solucions pal·liatives”, en paraules de Vilardell, i més voluntat d’aplicar les normes aprovades que protegeixen i donen suport a les persones en risc d’exclusió.
Solucions que no arriben
La representant de Càritas assenyala que la renda garantida només arriba al 28% de les persones en situació de pobresa severa: “Va ser un avenç com a dret, però la seva aplicació queda molt curta”, lamenta. I hi ha llacunes com ara que no és compatible amb altres ajudes, com les de l’habitatge, o el fet que les persones en situació irregular queden excloses d’aquests ajuts: “Moltes no tenen dret ni a la ciutadania, a un tema tan bàsic com l’empadronament, o no poden obrir un compte bancari per rebre les prestacions a les quals tenen dret o un salari, per petit que sigui”, insisteix Feu, que, a més, augura que la inflació, a la llarga, impactarà en el pressupost d’ajudes econòmiques, “com va passar amb la covid, que era insostenible, tot i la solidaritat de la gent”.
