Fer les maletes i tornar als orígens
Toni Rauric i altres extreballadors de Booking van adquirir eBooking amb l’objectiu de simplificar la reserva d’allotjaments
En la dècada dels noranta, gairebé al mateix temps que a Amsterdam un emprenedor holandès registrava la marca Booking.nl per vendre nits d’hotel a través d’internet, a la localitat canària d’Arrecife un grup de joves comprava el domini eBooking.com, i d’altres de vinculats, amb la mateixa idea però amb una mentalitat més global.
A partir d’aquí, la biografia d’una marca i de l’altra han estat força dispars: mentre Booking ha esdevingut un gran grup internacional de reserves d’allotjament que cotitza al Nasdaq, eBooking és un portal menys conegut i amb una activitat comparativament més discreta, tot i que gaudeix de popularitat en alguns països com França.
Almenys això era així fins al gener del 2020, quan Toni Rauric i els seus socis Luis Miguel Sánchez i Juan Ángel Martín van adquirir els actius de la companyia amb la intenció d’impulsar-la.
Allò que no deixa de sorprendre és que Rauric i Martín havien estat empleats de Booking, i concretament el primer havia estat, en la darrera etapa a la companyia, màxim responsable d’innovació del grup a escala mundial. Precisament mentre ocupava aquest càrrec, va ser l’encarregat de diversificar el producte i, a més de nits d’allotjament, també van passar a oferir vols, lloguer de cotxes, taxis i activitats lúdiques i culturals a la destinació. Rauric, però, ara pensa que no és l’estratègia correcta, i pretén demostrar-ho amb la compra d’eBooking, de la qual és el màxim executiu. “En comptes de fer més coses, en farem menys i més simples”, assegura Rauric. Certament, eBooking només ven allotjament, això sí, qualsevol tipus d’allotjament. En canvi, estan posant l’èmfasi en la satisfacció de l’usuari en qüestions com ara l’eliminació del prepagament en les reserves o la cancel·lació sense penalització, a la vegada que simplifiquen els contractes, milloren la navegació, amplien l’oferta i ofereixen un bon preu.
En aquest sentit, una de les activitats a què la companyia dedica més esforços és a redactar els continguts explicatius que acompanyen els allotjaments perquè siguin tan útils com sigui possible. Després, aquests continguts es tradueixen i s’adapten als idiomes de referència dels usuaris, d’això se’n diu tropicanització: “Tenim quaranta-tres idiomes, que són els que els nostres clients han triat per al seu cercador; en virtut d’això, tenim el català però no l’eusquera”, explica Rauric.
Ara bé, la interfície, els colors corporatius, i el nom d’eBooking recorden els de Booking, però el director general de la companyia nega que la intenció sigui jugar amb l’equívoc i créixer a l’ombra del portal holandès: “Som una marca anterior que té molt de trànsit i oferta, i el mot booking no deixa de ser una paraula genèrica per referir-se a la nostra activitat, de fet, no hem tingut cap problema per ampliar el registre de la marca a noranta-cinc països més”, argumenta.
D’aquesta manera, els nous propietaris del portal han aconseguit multiplicar la facturació dels 10 milions d’euros de fa dos anys, als 25 del 2020 (en plena pandèmia), i als 55 de l’any passat, i preveuen superar els 100 milions aquest any i assolir els 250 el que ve. L’objectiu és créixer tant com es pugui però amb la mirada posada, d’una banda, en l’ebitda, és a dir, en els guanys –“és la manera de tenir el control de la companyia i que no ens estrenyi la sabata”– i, de l’altra, en el karma, és a dir, en l’harmonia dins de l’empresa.
El creixement ha fet capgirar el repartiment geogràfic dels ingressos. Fins al 2020, el 80% provenia dels tres mercats europeus –França, Itàlia i Espanya–, però ara, aquest 80% ve de la resta del món. La intenció és que els diferents mercats acabin representant en els ingressos de la companyia el mateix que el seu pes en la demanda del sector turístic mundial.
Amb una oferta actual de 600.000 allotjaments, un dels objectius és fer créixer el nombre de propietaris d’establiments fins a arribar als 2 milions en els pròxims dos anys.
EBOOKING.COM
El turisme? Tornarà com si res
L’aturada obligada per la pandèmia ha estat una invitació a la reflexió per al sector del turisme sobre el seu futur després de la covid-19. S’han pogut sentir des de vaticinis apocalíptics fins a propostes més positives i idealitzades sobre la nova demanda que emergiria d’aquesta crisi sanitària, amb atributs com sostenible, conscient o desestacionalitzada. Ara bé, la sortida torna a situar les coses al mateix punt en què van quedar el març del 2020, com ja preveia Toni Rauric: “La veritat és que la gent oblida a una velocitat sorprenent”, afirma mirant les dades de Setmana Santa i les reserves d’estiu, la capacitat de recuperació del turisme és sorprenent. Rauric recorda que els atemptats islamistes de Londres, París, Madrid, Manchester i altres ciutats europees van provocar depressions en el turisme progressivament més limitades en el temps, que en el cas de Barcelona i Cambrils el 2017, es va circumscriure a tres dies. “Quan les coses van malament, el viatge és el primer que es talla, però també és el primer que es recupera quan torna a sortir el sol.” Tornarà el turisme i els problemes que s’hi associen, preveu.