Els regals socials forcen Solbes a sacrificar part del superàvit

Entre no tocar el coixí del superàvit de les administracions públiques i la temptació de gastar aquests diners en regals socials a sis mesos de les eleccions, el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, ha triat una "solució de compromís". En aquest punt intermedi, la factura de les ajudes socials per natalitat i lloguer de vivenda costarà 2.290 milions d'euros i obligarà a sacrificar dues dècimes del superàvit de l'Estat, que el 2008 caurà de l'1,3% a l'1,1% del PIB. "Accepto que sóc una mica menys prudent, però no un hipermalgastador", ha esgrimit Solbes contra les crítiques que titllen el seu últim pressupost d'electoralista.
En la seva presentació dels comptes al Congrés, el vicepresident econòmic ha admès que la distribució del creixement havia suscitat un ampli debat a l'executiu. Sobretot entre els ministres que apostaven per reduir el deute de l'Estat, que és el 36% del PIIB (380.962 milions), i els que volien gastar-se el superàvit en ajuts socials.

L'opció final ha estat sacrificar dues dècimes del superàvit per pagar la nova rebaixa fiscal, que a banda del xec de 2.500 euros per naixement o adopció (1.000 milions) i les deduccions per lloguer (350 milions) inclou la deflactació de la tarifa de l'IRPF (940 milions). És a dir, s'eleven els mínims personals i familiars per descomptar la inflació i que el contribuent no perdi poder adquisitiu. En total, la despesa social creix un 7,8% i és de 158.836 milions. En tota la legislatura, les rebaixes fiscals a l'IRPF hauran suposat per als contribuents un estalvi de 5.400 milions d'euros que haurà deixat d'ingressar l'Estat.

Aprofitant que és l'últim pressupost de la legislatura, Solbes ha volgut fer balanç recordant que quan el PSOE va arribar a la Moncloa el PP "no només li havia deixat buit el rebost", sinó que "no havia pagat l'última compra". I des del 2004 el rebost s'ha anat omplint i cada any s'ha tancat amb superàvit. Per compensar els regals socials, Solbes també ha rebaixat dos punts el deute de l'Estat, fins a situar-lo en el 34,3% del PIB.