Economia

Abonats a ser els cuers

Noves tecnologies

Mentre la implantació d'Internet ja és un fet consolidat a l'Estat espanyol, el seu ús continua estancat, sobretot pel que fa al comerç electrònic. Tenim ordinadors i tenim connexió de banda ampla, però no ens atrevim a fer-los servir quan es tracta dels nostres diners. Almenys això és el que s'extreu d'un estudi d'Eurostat sobre l'ús d'Internet al món de l'empresa. Només un 3% de les pimes (petites i mitjanes empreses) han fet servir Internet per gestionar comandes o fer transaccions econòmiques. Una xifra que deixa l'Estat espanyol a la segona posició començant per la cua respecte a la resta de països de la Unió Europea, on la mitjana se situa al voltant del 12%. Una evidència més del fracàs de la implantació de l'e-comerç, una de les claus futures del comerç internacional.

La situació no és nova, però sí el que revelen les estadístiques. Si fins ara els experts donaven per fet que el desenvolupament del comerç electrònic era una qüestió de temps i assenyalaven com a principals responsables els consumidors (que no s'atrevien a fer compres a través d'Internet per por del mitjà, que els és desconegut), ara resulta que aquest temor també és compartit per les empreses. I si les empreses no faciliten i posen a l'abast del consumidor formes de pagament i comanda en línia, aquest no podrà acostumar-se mai al comerç electrònic i continuarà tenint por de la compra via Internet.

Sembla que les pimes espanyoles no són capaces de reconèixer els avantatges de la gestió econòmica a través d'Internet, com ara l'optimització dels processos, la millora del servei al client i de la competitivitat, la reducció dels costos interns, de distribució i de temps, la millora del servei per als proveïdors, la reducció d'estocs i d'inventaris, les transaccions les 24 hores del dia, el seguiment de les comandes via web, la sincronització amb el mercat i un llarg etcètera.

Lluny dels Estats Units
Mentrestant, a Europa una part significativa del comerç entre empreses es gestiona on line, i tot i que aquesta tendència no es pot ni comparar amb l'espanyola, al vell continent encara li queda molt per arribar als nivells dels Estats Units i el Regne Unit, on les transaccions econòmiques a través d'Internet ja són un procés habitual. I és que les estadístiques d'Eurostat han coincidit amb l'anunci de Paypal (el mediador de pagaments en línia més important del món) de convertir-se en un banc físic a Europa per lluitar contra la por de les transaccions electròniques que encara tenen les empreses europees.

El sistema de PayPal permet a qualsevol persona o empresa amb correu electrònic enviar i rebre pagaments en línia sense revelar cap de les seves dades. El comprador no ha d'introduir el seu número de targeta de crèdit a la xarxa, sinó sols omplir el registre de PayPal i gestionar a través seu qualsevol transacció, mantenint-se protegit d'un ús indegut de les seves dades per part del venedor. I, a més, el sistema resulta ràpid i senzill, tant per a empreses com per a particulars. Però mentre als Estats Units i la Gran Bretanya la seva popularitat s'ha estès sense problemes, Europa l'ha rebutjat.

"A Europa tothom sap què és un banc, però encara es desconfia del comerç virtual", ha explicat Brent Bellm, cap de PayPal a Europa. Segons les seves dades, mentre que als Estats Units i la Gran Bretanya PayPal regula el 67% i el 38% de les operacions a la xarxa, a Europa el seu ús no passa del 21%. És per això que l'empresa ha decidit intentar acostar-se a les empreses europees parlant el seu propi idioma, el del comerç tradicional. "L'objectiu és aconseguir que aquestes empreses acabin confiant en nosaltres", explica Bellm, "i després arrossegar-les cap al comerç en línia". Veurem si ho aconsegueixen a partir de l'any vinent, quan PayPal obrirà sucursals a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, França, Irlanda, Itàlia, els Països Baixos, Polònia i Suïssa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ECONOMIA

Tarragona crearà miradors turístics digitals a la ciutat

Tarragona
Economia

Foment eleva fins a 42.500 milions el dèficit d’inversió en infraestructures

barcelona
Estat espanyol

Talgo rep una oferta de fusió de la txeca Skoda Transportation

Barcelona
ECONOMIA

Solsona i Cardona impulsen el relleu generacional en comerços

Solsona
ECONOMIA

Preacord d’ERO a Vodafone, que es sotmetrà a votació de la plantilla

Barcelona
ECONOMIA

Barcelona ha executat el 47% dels 276 milions que gestiona dels Next Generation

Barcelona

El cost de la vida creix un 0,6% el juny a la demarcació

girona
ECONOMIA

Inici de la campanya de la pera a Ponent, amb una previsió de 15.000 tones

Els Alamús
economia

Els congressistes gaudiran de promocions i descomptes al comerç local

girona