Economia

NATÀLIA MAS

Secretària general d'Acció

“Hem d’accelerar perquè ens hi juguem molt, els propers anys”

Les convocatòries dels NG estan massa definides per Madrid, però tenim el marc que tenim i són una oportunitat històrica
Aquest any ens hem bolcat a aconseguir projectes industrials per a fàbriques que havien anunciat el tancament

Al març, Volkswa­gen va anun­ciar que ins­tal·larà a Sagunt la fàbrica de bate­ries a la qual també aspi­rava Bar­ce­lona. Ara el gran somni és la planta de micro­xips que vol retor­nar a Europa la sobi­ra­nia pro­duc­tiva i tec­nològica per­duda. Venen anys d’inver­si­ons impor­tants però la com­petència entre països i regi­ons és dura. Un rànquing del Finan­cial Times acaba de situar Cata­lu­nya i Bar­ce­lona com el ter­ri­tori i la ciu­tat del Vell Con­ti­nent amb la millor estratègia per atreure inver­si­ons estran­ge­res. N’és res­pon­sa­ble l’Agència per la Com­pe­ti­ti­vi­tat de l’Empresa, Acció, que des del setem­bre del 2021 diri­geix Natàlia Mas.

El mes pas­sat vam saber que la marca sud-core­ana Iljin obrirà per pri­mera vegada a Europa una planta de com­po­nents de bate­ries per a cot­xes elèctrics i pro­duc­tes electrònics i ho farà a Bar­ce­lona. Com s’acon­se­gueix atreure una inversió com aquesta?
Aquesta empresa fabrica un com­po­nent de bate­ries que és un fil de coure molt prim –és el 10% d’un cabell humà– amb un procés molt intens d’R+D. La com­pa­nyia, a més, té mol­tes patents acti­va­des i, per tant, és molt estratègica des de diver­sos punts de vista i tindrà un efecte arros­se­ga­dor en mol­tes bran­ques indus­tri­als de Cata­lu­nya. És un pro­jecte que vam començar a tre­ba­llar l’agost de l’any pas­sat, o sigui que han estat nou mesos de tre­ball molt intens i també molt dis­cret. Iljin té molts cli­ents a Europa i molta demanda perquè els seus com­po­nents no només es fan ser­vir per fer bate­ries per a cot­xes elèctrics, sinó també molts altres dis­po­si­tius, per exem­ple mèdics. El grup només té fàbrica a Corea del Sud i Malàisia i estava bus­cant ubi­cació per a la pri­mera planta a Europa, per això vam con­tac­tar-hi de forma pro­ac­tiva des de l’ofi­cina d’Acció a Corea del Sud. El país és un refe­rent en molts àmbits tec­nològics i a l’agència havíem defi­nit una estratègia per con­tac­tar amb mul­ti­na­ci­o­nals estratègiques; d’aquí va sor­gir aquesta opor­tu­ni­tat. Des de l’inici va avançar tot força ràpid, hi ha pro­jec­tes indus­tri­als que tar­den molt més temps a mate­ri­a­lit­zar-se.
Com van ser aques­tes nego­ci­a­ci­ons?
Es va fer tot de forma molt dis­creta, és el que dema­nen aquest tipus d’empre­ses. Els con­tac­tes van ser gai­rebé dia­ris i hi va haver un cen­te­nar de reu­ni­ons, una desena de les quals pre­sen­ci­als. La com­pa­nyia va fer diver­sos viat­ges a Cata­lu­nya i un equip tècnic va estar aquí tre­ba­llant durant tres mesos. Els vam por­tar a veure dife­rents pos­si­bles ubi­ca­ci­ons i Mont-roig del Camp va encai­xar segons dife­rents reque­ri­ments que tenien, com ara infra­es­truc­tura i tipo­lo­gia del sub­sol. Un altre ele­ment a favor és que vam fer un bon equip amb Seat i Volkswa­gen, encai­xant aquesta empresa dins el Perte del cotxe elèctric.
Quan una empresa estran­gera busca un lloc per inver­tir, ens hem d’ima­gi­nar una espècie de càsting en què les pos­si­bles loca­lit­za­ci­ons van pas­sant pro­ves?
Depèn molt del tipus de pro­jecte. N’hi ha de tec­nològics que són molt com­pe­ti­tius, perquè tot­hom vol atreure una ofi­cina de Goo­gle o Micro­soft, i cal fer una feina molt intensa però amb un procés de madu­ració del pro­jecte breu, perquè un cop ana­lit­za­des les carac­terísti­ques del ter­ri­tori, sobre­tot la dis­po­ni­bi­li­tat de capi­tal humà, for­mació i atracció de talent, el que neces­si­ten és un edi­fici. En canvi, els grans pro­jec­tes indus­tri­als reque­rei­xen un seguit de qüesti­ons que són molt més difícils de tre­ba­llar. Des de con­ne­xi­ons energètiques, d’aigua, un sòl indus­trial ade­quat que es pugui desen­vo­lu­par en un calen­dari força acce­le­rat... A més, nor­mal­ment se situen fora de l’àmbit metro­po­lità, així que ha d’encai­xar la dis­po­ni­bi­li­tat d’esco­les d’FP, uni­ver­si­tats en un perímetre pro­per, infra­es­truc­tu­res... Són mol­tes coses i per això molts pro­jec­tes no arri­ben a bon port. La taxa d’èxit se situa entre el 15 i el 20% del total, encara que tots s’han de tre­ba­llar amb la màxima inten­si­tat i ambició.
Quants pro­jec­tes té ara en car­tera Acció, pel que fa a atracció d’inversió estran­gera?
Estem a nivells màxims, amb 525 de tipo­lo­gies diver­ses. La nos­tra pri­o­ri­tat, en línia amb els objec­tius del Depar­ta­ment d’Empresa i Tre­ball, és rein­dus­tri­a­lit­zar Cata­lu­nya en clau verda i digi­tal, espe­ci­al­ment amb pro­jec­tes indus­tri­als però també tec­nològics d’alt valor afe­git.
Dar­re­ra­ment hi ha mol­tes inver­si­ons en cen­tres tec­nològics o d’R+D però no com­pen­sen, quant a mà d’obra, els tan­ca­ments de grans indústries i fàbri­ques que s’han produït en els dar­rers anys. És un pro­blema o el que s’ha de fer és aju­dar a recon­ver­tir sec­tors i acom­pa­nyar i reci­clar els tre­ba­lla­dors perquè ningú es quedi enrere?
Hem de fer les dues coses. Per a Bar­ce­lona i l’àmbit metro­po­lità hem d’acon­se­guir que vin­guin pro­jec­tes tec­nològics d’alt valor afe­git, que gene­ren unes siner­gies molt posi­ti­ves en inno­vació, recerca, retenció i atracció de talent. En alguns casos, el que comença com un hub digi­tal porta al dar­rere pro­jec­tes indus­tri­als asso­ci­ats, però cer­ta­ment hem de recu­pe­rar tei­xit indus­trial arreu del ter­ri­tori, perquè la indústria és sinònim de pros­pe­ri­tat com­par­tida. En les dar­re­res dècades hem vist que mol­tes eco­no­mies avançades han per­dut pes indus­trial i també que s’han incre­men­tat for­ta­ment les desi­gual­tats soci­als, ja que aques­tes dues dinàmiques van molt lli­ga­des. Estem en un moment d’opor­tu­ni­tat per a Europa i també Cata­lu­nya per relo­ca­lit­zar acti­vi­tat indus­trial que va mar­xar fa dècades. En el dar­rer any, al Depar­ta­ment d’Empresa hem fet molta feina amb les dife­rents tau­les de rein­dus­tri­a­lit­zació i per pri­mera vegada tenim resul­tats posi­tius. Ens hem bol­cat a acon­se­guir pro­jec­tes indus­tri­als per a fàbri­ques que havien anun­ciat el tan­ca­ment. És, de fet, un moment d’una gran dua­li­tat, perquè veiem que hi ha pro­jec­tes sobre la taula de crei­xe­ment i d’inversió estran­gera en l’àmbit indus­trial però també és cert que hi ha mol­tes empre­ses que patei­xen les difi­cul­tats logísti­ques inter­na­ci­o­nals i també l’enca­ri­ment de matèries pri­me­res i sobre­tot de l’ener­gia.
L’alcalde de Mont-roig del Camp ha cele­brat que la fàbrica d’Iljin s’ins­tal·li al seu poble perquè aju­darà a diver­si­fi­car l’eco­no­mia local, que depèn en un 90% del turisme i el sec­tor de ser­veis. Mol­tes de les últi­mes grans inver­si­ons anun­ci­a­des són per a Bar­ce­lona i roda­lia. El repte és el ree­qui­li­bri ter­ri­to­rial?
Abso­lu­ta­ment. Quan diem que volem un país viu va molt lli­gat a empènyer indústria –i de valor afe­git, verda i digi­tal– arreu del ter­ri­tori. Les eco­no­mies amb més pes indus­trial són més resis­tents a les cri­sis econòmiques. Mont-roig del Camp i la fàbrica de com­po­nents per a bate­ries és el cas més cone­gut, però en aquest últim any s’han mate­ri­a­lit­zat mol­tes més inver­si­ons. L’empresa austríaca Kro­nos­pan ha anun­ciat que inver­tirà 180 mili­ons en una nova planta a Tor­tosa, tot i que podrien arri­bar a ser 300 mili­ons, la xifra més ele­vada en la història de les Ter­res de l’Ebre. Des­ta­quen en l’àmbit tec­nològic les inver­si­ons d’Intel, Micro­soft i Goo­gle a Bar­ce­lona o T-Sys­tems a Reus, hi ha la química AGC a Mal­grat de Mar... En el sec­tor de l’automòbil, que tant ha patit, QEB opta per rein­dus­tri­a­lit­zar la planta de Nis­san amb models elèctrics, Wall­box inver­tirà en una planta de car­re­ga­dors a la Zona Franca de Bar­ce­lona, Evarm és una empresa cata­lana que fa vehi­cles impul­sats amb hidro­gen poc cone­guda però que col·labora amb cen­tres de recerca de Corea del Sud, amb una tec­no­lo­gia cap­da­van­tera... Estem en xifres històriques.
Par­lem de les man­can­ces. Les empre­ses es quei­xen de la falta de per­so­nal qua­li­fi­cat i també pro­vi­nent de l’FP.
Hem de millo­rar en molts àmbits perquè l’entorn és molt com­pe­ti­tiu, però el capi­tal humà és cab­dal, és de les pri­me­res infor­ma­ci­ons que bus­quen les empre­ses. Aquesta ha de ser la legis­la­tura de l’FP, hem d’incre­men­tar sig­ni­fi­ca­ti­va­ment les pla­ces, també d’FP dual. Al con­junt de la Unió Euro­pea, el 51% dels tre­ba­lla­dors de la indústria venen de cicles for­ma­tius de grau mitjà i bat­xi­lle­rat; a Cata­lu­nya, només el 23%. També en l’àmbit uni­ver­si­tari els per­fils d’engi­nye­ria i gestió de dades, per exem­ple, són molt dema­nats. Hi estem tre­ba­llant i obser­vem que dife­rents uni­ver­si­tats estan dis­se­nyant nous graus i for­ma­ci­ons per poder desen­vo­lu­par aquests per­fils.
Però no es fa tard? Fa anys que hi ha empre­ses, sobre­tot tec­nològiques, que aler­ten que no poden créixer perquè no tro­ben per­so­nal.
Tenim una fines­tra d’opor­tu­ni­tats que no sabem quant temps estarà oberta després d’aquesta sac­se­jada que ha estat la covid. A més, el canvi climàtic, que fa que les empre­ses hagin de reduir la pet­jada de car­boni, se suma a les difi­cul­tats logísti­ques. Hi haurà una dinàmica de relo­ca­lit­zació pro­duc­tiva a tot Europa i això ens obliga a actuar amb rapi­desa. Amb aquest reforçament de l’FP i el desen­vo­lu­pa­ment de nous per­fils pro­fes­si­o­nals però també amb el desen­vo­lu­pa­ment d’infra­es­truc­tu­res, sòl indus­trial i més agi­li­tat admi­nis­tra­tiva. Hem d’acce­le­rar al màxim perquè ens hi juguem molt els pro­pers anys.
Par­lant d’opor­tu­ni­tats con­cre­tes... Té real­ment Cata­lu­nya pos­si­bi­li­tats per ser esco­llida seu de la fàbrica de micro­xips que Europa ha de deci­dir on s’ins­tal·larà?
La nord-ame­ri­cana Intel acaba d’anun­ciar que ins­tal·larà a Bar­ce­lona un labo­ra­tori pio­ner a Europa per dis­se­nyar semi­con­duc­tors. La rellevància geo­es­tratègica és molt impor­tant. A Cata­lu­nya tenim un eco­sis­tema inci­pi­ent però amb molt poten­cial de futur. És un àmbit en el qual estem desen­vo­lu­pant un pla estratègic per acon­se­guir una for­mació ade­quada, donar suport a l’eco­sis­tema que ja tenim perquè creixi i generi siner­gies, i per apro­fi­tar al màxim el Perte de semi­con­duc­tors. De tota manera, no només s’ha de deci­dir on s’ins­tal·larà la fàbrica de micro­xips sinó també la d’assem­blatge, la de tes­tatge i la de tec­no­lo­gia rela­ci­o­nada amb el reci­clatge, que serà molt impor­tant en les pro­pe­res dècades... Estem tre­ba­llant amb l’ajuda de les 40 ofi­ci­nes que té Acció al món per adreçar-nos de forma pro­ac­tiva a totes les empre­ses inter­na­ci­o­nals relle­vants en aquest àmbit.
Estan notant les empre­ses cata­la­nes l’aposta per un apro­vi­si­o­na­ment i com­pra de pro­xi­mi­tat?
A Acció ofe­rim suport per aju­dar les empre­ses que tenen difi­cul­tats logísti­ques o d’abas­ti­ment a diver­si­fi­car els proveïdors i apos­tar pel mer­cat de pro­xi­mi­tat, i sí que estem notant un aug­ment de la demanda. I de forma trans­ver­sal en tots els sec­tors.
Acció va obrir una ofi­cina per aju­dar les empre­ses que volen acce­dir als Next Gene­ra­tion (NG). L’objec­tiu del govern és atreure el 20% dels fons des­ti­nats a l’Estat espa­nyol. És fac­ti­ble?
Estem moni­to­rant com es reso­len les con­vo­catòries i, tot i que encara estan en ple des­ple­ga­ment, en algu­nes sí que veiem xifres per sobre, per exem­ple en la dels clústers, en què els cata­lans van acon­se­guir el 32% del total. Però hi hem d’estar molt a sobre i donar molt suport. Com que no hi ha un calen­dari clar i les empre­ses no tenen els recur­sos per fer aquest segui­ment exhaus­tiu, tenim un ser­vei d’alerta de les dife­rents con­vo­catòries i avi­sem les empre­ses que hi encai­xen. També donem suport a la pre­pa­ració de les sol·lici­tuds i, segons el tipus de con­vo­catòria, aju­dem a crear siner­gies i con­sor­cis. Hem estat en con­tacte amb 3.500 empre­ses i les ani­mem a apro­fi­tar aques­tes opor­tu­ni­tats que a vega­des els poden sem­blar fora del seu abast.
Tem que els recels facin que no s’hi pre­sen­tin?
Pot pas­sar. Com que és un procés molt defi­nit pel govern espa­nyol, també hem dit que les con­vo­catòries hau­rien d’estar més adap­ta­des a les carac­terísti­ques de l’eco­no­mia cata­lana, però tenim el marc que tenim i l’hem d’apro­fi­tar al màxim perquè és una opor­tu­ni­tat històrica.

Àmplia experiència

Nascuda a Sant Martí de Tous el 1979, Natàlia Mas és llicenciada en administració i direcció d’empreses i comerç internacional. Entre molts altres estudis, té un postgrau en llengua i civilització xineses. Ha treballat al Banc Central Europeu, primer com a economista i després com a experta en estabilitat financera, i també com a consultora del Banc Mundial, el 2009, a la unitat d’assessorament per a l’atracció d’inversió estrangera. El seu primer càrrec al govern va ser com a directora d’anàlisi econòmica de la Generalitat i actualment compagina el càrrec de consellera delegada de l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa, Acció, amb el de directora general d’Indústria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia