La Xina manté intacte el seu tipus d’interès

El Banc Popular de la Xina (BPC, el banc central xinès) ha mantingut aquest dilluns intactes els seus tipus d’interès de referència i s’ha desmarcat dels increments realitzats per altres autoritats monetàries com la Reserva Federal dels Estats Units (Fed), que la setmana passada va anunciar l’increment més gran del preu del diner en 28 anys.

L’entitat ha deixat en el 3,7% la taxa de referència per a crèdits (LPR, per les seves sigles en anglès) a un any per cinquè mes consecutiu. L’última variació va ser al gener, quan el banc central la va retallar des del 3,8%.

L’LPR a cinc anys, que molts bancs utilitzen com a referència per marcar els preus dels seus préstecs hipotecaris, es manté en el 4,45%.

Aquest últim indicador va experimentar al maig la seva baixada més important des del seu debut a l’agost de 2019, amb un descens de 15 punts bàsics, el triple de l’esperat pels analistes. Alguns experts van interpretar aquesta retallada com un senyal de cert suport renovat al sector immobiliari, afeblit des de finals d’estiu de l’any passat.

Les LPR, establertes com a referència dels tipus d’interès des de 2019, es calculen a partir de les contribucions als preus d’una sèrie de bancs –incloent petits prestadors que tendeixen a tenir majors costos de finançament i major exposició a crèdits morosos-, i té per objectiu rebaixar els costos de l’endeutament i fer costat a l’“economia real”.

Precisament per això alguns experts preveien una baixada dels tipus com a part de les mesures de suport a l’economia després de la frenada que han suposat confinaments draconians com el de Xangai i les dures restriccions aplicades a diverses parts del país per intentar contenir el pitjor rebrot de la Covid-19 en dos anys, provocat per la contagiosa variant Òmicron.

No obstant, després d’un abril nefast, les xifres oficials de l’economia xinesa han moderat la seva sagnia al maig, després de l’anunci del govern d’un nou pla d’impuls per a l’economia.

La decisió del banc central xinès de no efectuar canvis en els tipus d’interès de referència ja s’esperava després que dimecres passat el BPC mantingués en el 2,85% les taxes dels serveis de préstec a mitjà termini (MLF), la seva principal eina per finançar els bancs i guia per a les LPR.

El passat 15 de juny, el BPC va efectuar una injecció de 200.000 milions de iuans (29.839 milions de dòlars, 28.378 milions d’euros) al sistema bancari a través d’operacions de MLF a un any amb l’esmentada taxa. Així doncs, i malgrat que aquest 2,85% ja és la cota més baixa a la qual s’han efectuat històricament les operacions d’aquest tipus, la Xina va semblar confirmar les seves reticències a una flexibilització més agressiva, especialment en un moment en el qual les divergències amb la Fed podrien afectar el valor del renminbi (el iuan, la divisa nacional).

Hong Kong s’emmiralla en la Fed
Qui sí que ha seguit els passos de la Fed ha estat l’Autoritat Monetària d’Hong Kong (HKMA), el banc central de facto de l’antiga colònia britànica, que pertany a la Xina però manté autonomia en àrees com el control de fronteres o, precisament, la política monetària.

L’HKMA va anunciar dijous passat una pujada de tipus idèntica a la de la Fed, de 75 punts bàsics, fins al 2%.

Des de la vinculació del dòlar de Hong Kong al dòlar nord-americà, el 1983, la institució ha seguit els passos de la Fed i ha situat els seus tipus d’interès 50 punts bàsics per sobre de la part baixa de la forquilla en la qual els situa el banc central del país nord-americà o segons la taxa local de préstecs interbancaris de referència, l’Hibor, triant sempre la més alta d’aquestes dues opcions.

Per tant, amb la Fed situant la seva forquilla entre l’1,5% i el 1,75% i l’Hibor en el 0,2%, l’Autoritat Monetària ha elevat des del 1,25% al 2% el seu tipus referencial.

El diari local South China Morning Post pronostica que els tipus a Hong Kong pujaran fins al voltant del 4% si la Fed segueix el seu pla d’anar pujant les seves taxes fins a un 3,75% cap a finals de 2023.