El BCE abandona el pilot automàtic
La institució monetària obre una nova etapa en què anirà apujant gradualment els tipus arran de l’escalada de preus
Crea un mecanisme per evitar que es disparin les primes de risc i prevenir una nova crisi del deute
Mai és fàcil encetar una nova etapa, però les circumstàncies econòmiques han empès el Banc Central Europeu (BCE) a prendre un nou rumb a partir d’aquest estiu. Amb la primera pujada dels tipus d’interès en més d’una dècada, la institució monetària fa un gir de timó, però la direcció exacta encara és incerta.
“El que han de fer en aquesta nova etapa és ser flexibles, no comprometre’s prèviament amb res. No se sap mai el que pot passar després”, diu Gregory Claeys, expert del think tank econòmic Bruegel. En un context inflacionista, l’augment de tipus ja està decidit, però un dels fets que mostra la incertesa en el camí que el BCE ha de fer cap a la normalització monetària és que “no se sap fins a quin punt els volen augmentar”, indica Claeys. “Tot dependrà de la situació. Si hi ha una paraula que defineix la situació és incertesa”, afegeix.
Després de la pujada dels tipus al juliol, l’increment clau serà el del setembre: marcarà el ritme que la institució està disposada a prendre en l’augment dels tipus, si és gradual o més accelerat. Per l’expert de Bruegel, seria un error apujar els tipus de manera abrupta, cosa que avisa podria fer entrar la zona euro en recessió. “Cal ser molt prudents i prendre’s el temps necessari per avaluar la situació. Hem d’esperar les dades dels pròxims mesos”, indica.
En un context absolutament canviant, els economistes del think tank CEPS Daniel Gros i Farzaneh Shamsfakhr coincideixen que ara, més que mai, el BCE ha d’abandonar els models ja existents i prendre decisions d’acord amb les dades. Segons assenyalen en un informe, Gros i Shamsfakhr defensen que el BCE ha de passar de “fer tot el que sigui necessari per mantenir la zona euro unida” a “fer tot el que sigui necessari per mantenir la inflació sota control”.
Ara bé, els tres economistes coincideixen que poc pot fer la institució per aplacar els motius que porten a l’escalada actual de la inflació, accelerada principalment pels preus de l’energia i els aliments. “Els factors que impulsen la inflació poc tenen a veure amb el BCE. Els ha de prendre tal com són i fer front a la situació”, assenyalen els experts de CEPS. “Els preus del mercat no canviaran per la pujada dels tipus d’interès”, afegeix l’economista de Bruegel.
L’augment del tipus d’interès és un dels factors més rellevants de la nova etapa del BCE, però no l’únic. Davant les pujades de les primes de risc d’alguns països –el sobrecost que té un emissor de deute davant un altre considerat de menys risc–, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, va demanar accelerar les tasques per crear un instrument que eviti una nova crisi del deute.
“És molt necessari”, assegura Claeys, que creu que el temor dels mercats no està justificat perquè la sostenibilitat del deute dels països de la zona euro no serà “un problema” els pròxims anys. Amb el nou mecanisme, el BCE podrà comprar deute dels diferents països de manera desigual per evitar crisis. Per l’expert de Bruegel, això pot ser problemàtic i defensa que hi hagi una “validació política” que ratifiqui que és necessari fer-ho. “El que proposem és que la Comissió Europea avaluï de manera regular la sostenibilitat del deute i que, en cas que ho sigui, el BCE en pugui comprar”, explica.
Aquest pas marca un abans i un després en el BCE. Corregeix errors del passat i apropa la institució a ser un “banc central més normal” que surt al pas quan hi ha “estrès en el mercats de bons”, diu Claeys.
Quan Lagarde va assumir la presidència del BCE el novembre del 2019, lluny estava de pensar que la tranquil·litat li duraria tan poc. De fet, quan van començar els nervis per la pandèmia, la francesa va tenir la seva primera ensopegada quan va dir que la institució que presidia no estava allà per ajudar en els mercats de deute els països més afectats pel virus, com Itàlia. “Va ser un error molt gran”, diu l’expert de Bruegel. Amb tot, subratlla que ara la diferència amb el passat és que el BCE ha après que cal reaccionar ràpid als errors per evitar els nervis als mercats. “Han après molt de la crisi de l’euro”, indica, tot assenyalant que “la comunicació és molt important” en el cas dels bancs centrals, cosa que Lagarde va aprendre a la força. “Els economistes que treballen als bancs segueixen paraula a paraula el que dius. Has de ser molt prudent”, remarca.
LES XIFRES
Impacte de la pujada dels tipus en l’economia
Lluny de ser una mesura trivial, l’augment del preu dels diners canviarà l’escenari econòmic dels últims anys amb els tipus d’interès negatius. De forma bàsica, l’efecte de l’augment dels tipus es pot resumir en el fet que afavoreix els creditors, mentre que perjudica els endeutats, que han de pagar més per les seves obligacions.
Això es veu, per exemple, en el mercat de les hipoteques. Els que estan pagant un habitatge amb una hipoteca variable hauran de fer més esforços amb l’increment dels tipus per complir els pagaments, mentre que aquells que tenen dipòsits bancaris començaran a rebre una remuneració pels estalvis. Així, la pujada dels tipus d’interès busca refredar l’economia per pressionar a la baixa uns preus que estan desbocats: encareix els crèdits i fa així més atractiu l’estalvi. Si les hipoteques són més cares, hi haurà més famílies i empreses que optin per no endeutar-se i estalviar.
Quan s’incentiva l’estalvi, s’espera que hi hagi menys consum i inversió, la qual cosa refreda la demanda per pressionar els preus a la baixa. De fet, aquest és l’únic objectiu del BCE com a institució: situar la inflació en el 2%, molt per sota de les xifres de rècord actuals. El risc? La desacceleració de l’economia, que podria fins i tot caure en recessió. Per tant, els pròxims mesos el repte del BCE serà refredar una economia sobreescalfada a la zona euro, però sense arribar a aturar del tot el motor.
