L'empresariat català llança un nou ultimàtum al govern central sobre la gestió del Prat

Quatre mesos després de la celebració a l'IESE d'un acte acadèmic, farcit de bones intencions, per reivindicar la gestió de l'aeroport del Prat, l'empresariat català ha llançat un nou ultimàtum al govern central. En aquest cas amb un document més contundent.

Els empresaris catalans, representats per la Cambra de Comerç de Barcelona, el Cercle d'Economia, Foment del Treball i el RACC -l'anomenat GTI-4-, subratllen que el canvi en la gestió dels aeroports espanyols "no admet dilació", ja que "no hi ha temps per perdre en un tema tan crític". Alhora han emplaçat el govern central a impulsar la professionalització de la gestió de l'aeroport de Barcelona després d'una fase de "bones paraules però poc més" que donen per esgotada.

"S'imposa, doncs, posar-se a treballar de manera immediata i amb esperit constructiu i obert, perquè és un deure parlar amb qui segueix oferint diàleg, cooperació, compromís, sentit i responsabilitat d'Estat i un marc serè per fer-ho", apunten els empresaris catalans, abans de postil·lar que "el govern central té la paraula" en aquests moments.

Al·lusions a ZP
En un àmbit de reivindicació global "per a tot Espanya", els empresaris formulen els eixos de la seva proposta per a l'aeroport en dotze punts i adverteixen al govern de Rodríguez Zapatero que "no valen els enrocs ni donar allargs". "Endarrerir la solució de necessitats evidents només ocasionarà perjudicis per al país i, políticament, perjudicis per a qui l'obstaculitzi", assenyalen en la nota.

Mentrestant en el model de gestió en concret, els empresaris defensen entitats gestores dels aeroports espanyols dirigides per un consell d'administració "professionalitzat" i que pagarien a l'Estat un cànon fixat "de forma transparent i atenent a criteris de millora del servei". Al mateix temps, les gestores podrien decidir sobre els slots -permisos d'aterratge i enlairament-, la política comercial i d'inversions, l'endeutament i les aliances estratègiques amb altres operadors, a més de recaptar les taxes aeronàutiques, adjudicar la concessió de serveis en terra i replantejar la funció de l'empresa pública CLASA com a gestor de càrrega aèria.