Alemanya busca personal
La falta de treballadors qualificats s’estén a tots els sectors professionals i industrials del país
Els experts alerten de les conseqüències d’aquesta situació per a l’economia de la potència europea
“On han anat a parar?”, es demanava a principis d’estiu el setmanari Der Spiegel en la seva portada, en al·lusió a la manca de personal que aleshores ja s’intuïa que afectaria la temporada. Principalment als aeroports, enmig del neguit generalitzat per recuperar “els estius perduts” per la pandèmia. Però també als bars i restaurants, hotels, tallers mecànics, perruqueries, entre el personal sanitari, l’atenció als geriàtrics i dependents del comerç minoritari.
El caos als aeroports ha estat finalment menys dramàtic que en altres països europeus. Amsterdam i Londres s’han endut la pole position quant a cues de famílies senceres desesperades per fer el check-in en unes terminals desbordades. Però a Frankfurt hi ha muntanyes de maletes perdudes per repartir, si és que se n’arriba a localitzar el propietari.
El govern d’Olaf Scholz va anunciar un pla de contractació exprés d’extracomunitaris –principalment turcs– per evitar col·lapses durant les vacances. La realitat és que el pla encara no s’ha posat en marxa i les vacances escolars s’acaben el proper dia 15 per als ciutadans de mig país –a Alemanya les vacances són escalonades i cada land té el seu calendari, precisament per evitar col·lapses.
La manca de personal, però, no és un producte “de temporada”, tot i que a l’estiu es faci més evident. Un informe de l’institut econòmic Ifo publicat aquests dies mostrava un panorama esfereïdor: un 49,7% de les empreses consultades no troba el personal que necessita per cobrir les seves necessitats.
És el nivell més alt des que l’Ifo va començar a fer aquestes mesures, el 2009. Amb l’arribada de l’estiu la situació ha escalat: a l’abril, el percentatge d’empreses necessitades de personal era del 43,6 %.
“Són moltes les empreses que han de restringir les seves activitats perquè no troben el personal que necessiten”, explicava l’expert de l’Ifo Stefan Sauer. “El problema tendirà a agreujar-se a mitjà i llarg termini”, segons els seus càlculs.
Aparadors buits
No cal ser un gran expert per comprovar-ho: al centre de Berlín, les botigues i alguns grans centres comercials han retallat horaris. S’obre una hora més tard i es tanca a les set del vespre, cosa que estalvia dues hores respecte del que era habitual. En ciutats de províncies, de la pròspera Baviera, al nord del país, a les sis de la tarda les zones comercials són territori mort, amb aparadors buits. Moltes botigues van tancar enmig dels estralls econòmics de la pandèmia i d’altres han retallat l’horari comercial.
El consum s’enfonsa, en una Alemanya que, en el segon trimestre de l’any, va caure en l’estancament econòmic –o un 0,0% del creixement del producte interior brut (PIB), després del 0,8 % dels primers tres mesos de l’any–. Tot apunta a una recessió, amb una inflació per damunt del 7,9 % al juliol i les perspectives d’un hivern marcats per la crisi energètica i l’estalvi obligat en el consum de gas. El pitjor, a efectes del PIB, no és la manca de personal en el comerç, en els aeroports, els bars i restaurants, els hospitals, els geriàtrics o el conjunt del sector serveis. El problema greu és que la situació afecta també la indústria, en un país on el factor essencial de creixement econòmic ha estat durant dècades l’exportació i, més recentment, el consum privat.
L’automoció, afectada
El sector més afectat per la falta de personal, segons l’Ifo, és el de serveis, gastronomia i grans esdeveniments, siguin fires, concerts o espectacles. En la indústria, el percentatge és del 44,5 %, però puja per damunt de la mitjana en sectors essencials, com ara la fabricació de productes alimentaris i components metal·lúrgics (per damunt del 57% en tots dos casos).
Els fabricants d’automòbils declaren falta de personal en un 30,5%, un percentatge que genera preocupació, ja que es tracta del motor tradicional de les exportacions alemanyes.
En el comerç minorista, el percentatge d’empreses que asseguren tenir falta de personal voreja el 42%.
LES XIFRES
Un mercat difícil per als refugiats
Teòricament, Alemanya no hauria de tenir problemes per cobrir les demandes de personal, amb un mercat laboral sanejat i un atur del 5,4%, que al juliol va augmentar un 0,2% a causa principalment dels ucraïnesos inscrits a les oficines d’ocupació. No està clar quants n’hi ha realment a Alemanya ja que, un cop dins la UE, tenen llibertat de circulació i permís de treball. Dels 950.000 que van arribar a Alemanya des de l’inici de la invasió russa, més de 400.000 s’han registrat com a aturats. Podrien cobrir sense dificultats la manca de personal, especialment en el sector sanitari o l’atenció a la gent gran i altres persones dependents, a més del gran calaix de sastre que és la restauració. La barrera és, com sempre, l’idioma. Sense alemany és difícil treballar. I aprendre’n requereix temps. Del prop del milió de refugiats arribats en la crisi del 2015, un terç s’han incorporat al mercat laboral. Llavors hi pesava també el fet de no tenir permís de treball automàtic.