Estats Units
Reunió de bancs centrals
El món financer mira a Jackson Hole
Arrenca la tradicional reunió organitzada per la Fed, en la qual els líders econòmics debatran el rumb de la política monetària
La trobada es produeix després d’un ritme frenètic de pujades de tipus, una escalada inflacionista global i en plena crisi energètica
Els titulars financers i econòmics en aquests moments estan dominats per les paraules “Jackson Hole”, abreviatura de la reunió anual de banquers centrals de tot el món en una vall a l’estat menys poblat dels Estats Units, Wyoming. La Reserva Federal nord-americana (Fed) ha estat l’amfitriona d’aquest simposi de política econòmica des del 1982, celebrat en aquest enclavament natural i que aquest any es produeix després d’uns dels cicles més importants de pujades de tipus, enmig d’una crisi del cost de la vida i una escalada inflacionista global. La trobada no només congrega banquers centrals d’arreu del món, sinó que s’hi sumen acadèmics, altres pensadors econòmics influents, responsables polítics i pesos pesants de Wall Street. Tot i això, l’acte d’aquest any està envoltat de secretisme, ja que la llista oficial d’assistents encara no s’havia donat a conèixer en el tancament d’aquesta edició.
Aquest esperat esdeveniment consisteix en una sèrie de ponències sobre idees econòmiques importants relacionades amb el tema de l’any. En aquest, el títol de la trobada és Reavaluar les restriccions a l’economia i la política.
Les primeres ponències van començar ahir a la tarda, però el tret de sortida el donarà avui el president de la Fed, Jerome Powell, amb un discurs a primera hora local, a les vuit del matí (a les quatre de la tarda, hora catalana). La reunió arriba en un moment d’incertesa econòmica i amb una inflació pels núvols als Estats Units, del 8,5%. Per intentar frenar-la, la Fed ha anunciat dues pujades d’interès de 0,75 punts en les dues últimes trobades. Amb l’última pujada, la quarta des que el banc central va començar a apujar els tipus al març, la taxa d’interès oficial de l’economia més gran del món va passar a situar-se en una forquilla d’entre el 2,25% i el 2,50%. Les últimes actes, no obstant això, apunten que el banc podria aturar aquest ritme frenètic pròximament. És per això que les entitats financeres, reguladors i empresaris de tot el món escoltaran molt de prop les paraules d’un Powell que ha estat criticat per demòcrates i republicans pel seu maneig de l’economia durant la pandèmia del coronavirus i després.
Moments històrics
Quatre dècades després del primer acte a Jacskon Hole, aquest simposi s’ha consolidat com l’esdeveniment principal del calendari anual de la Fed, en gran part gràcies a l’assistència de convidats externs de prestigi. Aquesta llista inclou tradicionalment poc més de cent persones, amb governadors o alts càrrecs de desenes d’altres bancs centrals; economistes destacats d’organitzacions internacionals i de l’actual administració dels Estats Units, i economistes del sector privat i acadèmic. Durant tots aquests anys, la trobada ha tingut moments històrics. Un bon exemple és el que va passar l’any 1990, quan alguns banquers centrals dels països de l’antic bloc soviètic van assistir a la trobada, donant un missatge d’unitat econòmica mundial enmig de la fi de la guerra freda. També es recorda la reunió del 2007, quan el president de la Fed d’aleshores, Ben Bernanke, va iniciar un gir de la seva política econòmica cap a la situació d’emergència que després es convertiria en una crisi financera mundial.
L’edició d’enguany té també caràcter especial per diferents motius. Per començar, és la primera trobada presencial en tres anys, després que les reunions del 2020 i el 2021 se celebressin de manera remota pel context de la pandèmia. També és l’últim any que la presidenta de la Fed de Kansas City, Esther George, presenta l’esdeveniment, ja que es jubilarà a principis del 2023 després de dirigir aquest simposi durant els últims 11 anys. I, per acabar, la guerra a Ucraïna, que també serà ben present en la reunió pel seu impacte en l’economia, que ha donat el cop de gràcia a la inflació. Aquesta és la primera vegada des de la dècada dels vuitanta que la inflació és prou alta per convertir-se en crisi nacional i, de ben segur, en protagonista de les discussions a Jacskon Hole.
