Les reserves de gas europees arriben al 80% dos mesos abans del termini

La Unió Europea (UE) ha aconseguit aquesta setmana omplir al 80% les reserves de gas, dos mesos abans de la data límit que s’havia fixat.

Segons les darreres dades publicades aquest dimecres per Gas Infrastructure Europe (GIE), l’associació que representa el sector del gas davant les institucions europees, les reserves al conjunt dels estats membres han arribar al 80,17% aquest dilluns.

El bloc comunitari va fixar el passat mes de juny l’objectiu de tenir les reserves de gas per sobre del 80% abans de l’1 de novembre, per garantir un cert nivell de subministrament per a la tardor i l’hivern i fer front a un eventual tall de subministrament total per part de Rússia.

Segons les dades de GIE, les 160 instal·lacions dels 18 socis comunitaris amb reserves de gas als seus territoris emmagatzemen un total 890,5 TWh de gas, una xifra que equival aproximadament a la meitat del combustible que la UE compra anualment a Rússia.

Els tres països amb més capacitat d’emmagatzematge –Alemanya, França i Itàlia- superen els mínims fixats. En el cas d’Alemanya, les reserves es troben al 83,65% i concentren així un 23% del total del gas (204,7 TWh). Itàlia té les reserves gairebé al 82% i una quota del 18% (158,5 TWh) i a França arriben al 91,5%, amb 120,5 TWh (un 13,5% del total).

Segons l’última actualització, les reserves de gas a l’Estat espanyol es troben al 84,4%, per sobre de la mitjana de la UE. En xifres absolutes, l’emmagatzematge a l’Estat és de 29,7 TWh.

Malgrat que el conjunt de la UE supera el mínim del 80%, hi ha països que encara es troben per sota els nivells fixats al juny. És el cas d’estats com Letònia (55%), Bulgària (60,9%), Hongria (63,2%), Àustria (66,1%) o els Països Baixos (77,03 %). Tampoc han arribat encara a aquest objectiu Croàcia, Romania o Eslovàquia.

Pel que fa als soci que no disposen de magatzems de gas (Xipre, Estònia, Finlàndia, Grècia, Irlanda, Lituània, Luxemburg, Malta i Eslovènia), la normativa els obliga a assegurar-se que un país veí emmagatzema, com a mínim, una quantitat equivalent al 15 % del seu consum anual de l’hidrocarbur.

Les regles comunitàries no exigeixen que els Estats membres disposin de dipòsits de gas, al contrari del que passa amb el petroli, del qual cal tenir reserves equivalents a 90 dies de consum.

Garantir el gas per a l’hivern
La comissària europea d’Energia, Kadri Simson, ha celebrat que “els Estats membres i les companyies han fet una gran feina” i ha destacat que això ajudarà a “passar l’hivern amb seguretat”. “Continuem omplint el nivell [dels dipòsits de gas] on encara està per sota [del 80%] i implementem el pla de reducció de la demanda”, ha afegit.

Però encara que les reserves europees arribessin al 100 % de la seva capacitat, uns 1.100 TWh, aquest volum seria insuficient per afrontar un tall total de gas per part del Kremlin. El bloc comunitari va importar uns 1.800 TWh de Rússia el 2019, l’últim any abans de la pandèmia, segons el centre d’estudis Bruegel.

Fins ara, Moscou ha tancat els fluxos de gas total o parcialment a una dotzena d’Estats de la UE i Alemanya tem que tanqui del tot l’aixeta del gasoducte Nord Stream 1, que ja bombeja a molta menys capacitat de la que té: uns 230 milions cúbics setmanals davant els 1.200 milions que acostumava a transportar.

És precisament el temor a aquest escenari el que va dur Brussel·les a proposar una normativa per obligar els Estats membres a omplir al 80% els seus magatzems abans de l’1 de novembre d’aquest any i al 90 % a la mateixa data del 2023.