Les energètiques, cap al col·lapse

“Hi ha els ingredients per convertir-se en una espècie de Lehman Brothers de la indústria energètica.” Amb aquestes paraules alertava el ministre de Finances de Finlàndia, Mika Lintilä, de la situació a la qual s’aboquen les empreses energètiques europees. Amb la imatge del banc nord-americà que va caure el 2008 i va iniciar el col·lapse financer mundial, el ministre finlandès dibuixa l’imminent col·lapse que es podria produir en la indústria energètica europea si no s’actua.

Més enllà de l’augment de la factura de la llum, l’alça del preu de l’energia està hipotecant les companyies del sector, que estan travessant una crisi de liquiditat. El forat que està deixant la crisi energètica en les empreses s’explica perquè han d’aportar més garanties, demanades pels mercats majoristes davant l’escalada futura del preu de l’energia. Les operacions que abans eren normals, avisen les companyies energètiques, ara no ho són.

Això passa perquè les companyies elèctriques venen l’energia per avançat per assegurar-se un preu determinat, però també per mantenir un dipòsit mínim. Aquest dipòsit de marge mínim exigit s’ha disparat per l’augment del preu de l’energia, cosa que posa les companyies en problemes per trobar l’efectiu necessari per cobrir les noves demandes. La crisi posa en risc de fallida les empreses energètiques, que estan anant ja a buscar els governs per impedir-ho. I les xifres són astronòmiques. El vicepresident de la noruega Equinor, Helge Haugane, assegurava que, de manera conservadora, la quantitat necessària de liquiditat per part de les energètiques pot ser de fins a 1,5 bilions d’euros.

Aquesta xifra, va precisar Haugane, deixa fora les necessitats de liquiditat de les companyies del Regne Unit. “Es necessitarà suport a liquiditat malgrat que el mercat físic estigui funcionant”, remarcava el vicepresident d’Equinor. El moment Lehman Brothers que augurava el ministre finlandès ha portat el país a ser un dels primers a actuar per salvar les empreses energètiques: els injectarà 10.000 milions d’euros en garanties de liquiditat. Suècia també aportarà uns 22.800 milions d’euros a les elèctriques, mentre Alemanya ha advertit el perill i ha anunciat un rescat multimilionari a l’elèctrica Uniper.

L’empresa alemanya fa setmanes que no passa pel seu millor moment. Era el principal client de la russa Gazprom i arrossegava ja problemes de liquiditat per la rebaixa de l’arribada de gas rus. Berlín ja va anunciar un rescat de la gasista per valor de 267 milions d’euros al juliol. Ara l’empresa ha demanat suport al govern per un total d’uns 21.000 milions d’euros. El Regne Unit també ha posat en marxa un pla per sortir al rescat de les empreses energètiques, com també ha fet Suïssa, que ha activat un mecanisme per donar a Axpo un crèdit per reforçar la liquiditat.

Amb tot Europa afectada per la crisi energètica, el temor és que aquests casos es converteixin en un patró comú. “Hi ha un consens total entre els estats que el que està passant als mercats no és com normalment operen. Les companyies han de poder participar en els mercats”, indicava una font comunitària després que diversos estats donessin la veu d’alarma sobre el possible col·lapse. “És un problema de liquiditat”, reconeixia la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, tot remarcant que calen accions. L’elevació de la qüestió a escala comunitària no s’ha fet esperar. Els ministres d’Energia van abordar la qüestió en la darrera reunió i van encomanar a l’executiu comunitari plantejar solucions. Amb tota probabilitat, Brussel·les presentarà la seva recepta en els pròxims dies. L’escenari més realista és que recorri al marc que flexibilitza les ajudes públiques a empreses per permetre als governs aportar ràpidament garanties per redreçar les companyies. Paradoxalment, unes normes que volien fer el sistema energètic més segur, ara l’estan posant en risc.