Fons monetari
L’FMI empitjora la seva previsió per a Espanya en 2023, però millora la d’enguany
L’estat espanyol continuarà creixent per sobre de la zona euro, que també veu millorades les seves previsions d’enguany i empitjorades les de 2023
Espanya creixerà més de l’estimat enguany gràcies a la recuperació del turisme, encara que l’any que ve es frenarà més de l’esperat, segons les últimes previsions del Fons Monetari Internacional (FMI), que ha augmentat al 4,3% les seves previsions de creixement per a 2022 i ha reduït a l’1,2% la de 2023.
En la seva revisió de les previsions econòmiques globals publicada aquest dimarts, l’FMI augmenta tres dècimes, fins al 4,3%, la seva projecció sobre el creixement de l’economia espanyola respecte al seu càlcul de juliol, gràcies a la recuperació dels serveis relacionats amb el turisme i la producció industrial en la primera meitat de 2022.
No obstant això, l’FMI redueix vuit dècimes el creixement esperat per a Espanya per a l’any vinent i el deixa en l’1,2%, una xifra que és molt més pessimista que l’estimació del Govern espanyol del 2,1% en 2023, encara que pròxima a l’estimació del Banc d’Espanya, en l’1,4%.
Respecte a la inflació, l’FMI preveu que tancament enguany en el 8,8%, per a moderar-se al 4,9% l’any que ve, en tant que la taxa d’atur es reduirà al 12,7% en 2022 i al 12,3% en 2023.
L’FMI també calcula que, després de nou anys consecutius amb superàvit per compte corrent, Espanya tancarà enguany amb un dèficit del 0,2%, taxa en la qual es mantindrà en 2023.
Malgrat tot, Espanya continuarà creixent per sobre de la zona euro, que també veu millorades les seves previsions d’enguany i empitjorades les de 2023.
Rússia, culpable de les males dades
El feble creixement de 2023 en tota Europa, assenyala l’FMI en el seu informe, “reflecteix els efectes secundaris de la guerra a Ucraïna, amb revisions a la baixa especialment pronunciades per a les economies més exposades als talls del subministrament de gas rus i condicions financeres més estrictes”.
La invasió russa d’Ucraïna continua desestabilitzant “poderosament” l’economia global i a Europa ha portat a una “greu crisi energètica”, recorda l’FMI, com confirma la dada que els preus de la gasolina s’han multiplicat en el continent per més de quatre des de 2021.
“Amb Rússia retallant els lliuraments a menys del 20% dels seus nivells de 2021, augmenta la perspectiva d’escassetat d’energia durant el pròxim hivern i més enllà”, adverteix l’organisme liderat per la búlgara Kristalina Georgieva.
Hivern complicat
Segons Georgieva, “l’hivern de 2022 serà un repte per a Europa, però l’hivern de 2023 probablement serà pitjor”. Considera a més que aquesta crisi energètica “no és un xoc transitori” sinó que arran del conflicte iniciat per Rússia està havent-hi una “realineació dels subministraments d’energia”.
La contínua incertesa sobre el subministrament d’energia ha contribuït a una activitat econòmica real més lenta a Europa, particularment en la indústria manufacturera, la qual cosa ha afeblit la confiança dels consumidors i, en menor mesura, de les empreses.
