Girona proposa fer un front comú per l’habitatge

L’Ajuntament de Girona ha proposat fer un front comú per l’habitatge als municipis que formen l’àrea urbana de la ciutat. Ahir al matí es van reunir a l’Estació Espai Jove representants de diversos d’aquests consistoris i d’entitats supramunicipals, com ara la Diputació de Girona i el Consell Comarcal del Gironès, per treballar conjuntament a dins de l’última fase del procés d’elaboració del pla local d’habitatge de Girona.

En aquest sentit, el vicealcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats, va assenyalar que ara “l’objectiu és fer un front comú pel dret a l’habitatge perquè la situació actual ens ho exigeix i és la nostra responsabilitat. Treballem per donar resposta a les necessitats en habitatge de manera conjunta amb tota l’àrea urbana i de forma solidària. Treballar en xarxa ens dona molta força i més efectivitat per donar solucions a reptes globals. Cap gironí ni gironina s’ha de veure obligat a anar-se’n de Girona per no poder assumir el preu de l’habitatge”.

Per la seva banda, la regidora d’Habitatge i Joventut de l’Ajuntament, Annabel Moya, va emfatitzar que “ens hem d’acostumar a treballar cada cop més en xarxa entre diferents municipis per complir els objectius i identificar les oportunitats de treball. Els reptes actuals i complexos com el de l’habitatge els hem d’entomar de manera conjunta”.

La diagnosi del pla local d’habitatge de Girona posa de manifest que en els últims anys s’han observat canvis en la configuració de la població i els problemes relacionats amb l’habitatge. Per exemple, s’ha constatat que Girona manté un rol de centralitat important tant per la població com per l’activitat econòmica. En canvi, s’ha vist que els fluxos de població entre Girona i els municipis del seu entorn mostren una tendència a la suburbanització. De fet, més d’un 93% del potencial urbanístic de l’àrea urbana de Girona se situa fora del municipi. A més, la població d’aquesta ciutat ha crescut menys que la població de la seva àrea urbana i alguns municipis de l’entorn han vist augmentar el nombre d’habitants en més d’un 30%, com és el cas de Celrà, Fornells de la Selva i Quart. Per altra banda, Aiguaviva, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter són alguns dels municipis que també han crescut un 20%.