Negocis de plaques solars i estufes de fusta fan l’agost per Tots Sants
Les alternatives a llum i gas, que han incrementat presència, aixequen interès a la Fira de Mostres; no tant el cotxe elèctric, però sí les motos
L’interiorisme i les piscines no es frenen
El personal dels estands de la Fira de Mostres afrontava ahir una jornada incerta, dilluns i laborable, després d’un cap de setmana amb públic, però de tendència badoca. De mica en mica, però, l’ambient es va animant, també les temperatures. I les sensacions entre els empresaris i comercials milloren, especialment en els expositors de plaques solars o estufes i llars de foc. La demanda té present que s’apropa l’hivern. I a l’estand de SolarCasa, de Llagostera, admetien que el volum de feina se’ls ha multiplicat “per 20” en els darrers dos anys, i que hi hauria feina ara mateix per a moltes empreses més a la demarcació.
Els panells fotovoltaics, amb altres solucions per escalfar aigua i calefactar amb bombes de calor, han doblat participació i superfície al recinte des de l’any passat, precisen des de l’organització, a més de la presència de l’oficina de sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona. Al recinte apareixen etiquetes d’aparells venuts en alguns productes en exposició, però més que no pas tancar operacions, l’aspiració és lligar contactes i ajustar la dimensió dels projectes sobre el terreny en les pròximes setmanes. Les piscines i l’interiorisme també continuen atraient molts interessats a banyar-se a casa o millorar cuines. I malgrat la crisi que ressona de fons, l’escenari postcovid pesa encara més que la preocupació per un daltabaix econòmic i la millora del confort de la llar es continua situant entre les prioritats, també de sofàs o matalassos.
Llista d’espera
La presència a la fira permet a moltes empreses garantir-se feina per a la resta de l’any. En el cas de SolarCasa, ja tenen feina emparaulada fins al gener. I Albert Blanquera, de Llars de Foc Amer, coincidia que aniran fent. La demanda de l’empresa es concentra a les comarques gironines, però amb la fira també són visibles per a clients d’altres orígens, com ara el Maresme o el Barcelonès.
La demanda d’estufes i llars de foc de llenya, pèl·lets o biomassa també va a l’alça. I altres expositors miren d’encaixar-la entre la disponibilitat d’estocs i jornades laborals per fer les instal·lacions.
El vehicle elèctric, lent
El cotxe elèctric, en canvi, no acaba d’accelerar a la demarcació. Desperta curiositat –directament proporcional al seu desconeixement entre el gran públic– però encara no arrela entre els clients de comarques gironines. Ignasi Thió, gerent d’Envirocat, destacava que en sis anys han passat de no dur a la fira cap vehicle elèctric a dur-ne diverses referències per a cada tipologia, però que ja facturen un 70% de vendes de models elèctrics, majoritàriament a administracions públiques que estan accelerant la transició, però encara testimonials. Les furgonetes, explicava, poden ser estratègiques per al repartiment de proximitat –“la darrera milla”–. Però els estocs no abunden i una venda estava pendent ahir de provar un model exposat.
No han abundat els vehicles aquesta edició, una queixa de Garatge Plana, que hi exhibeix el model elèctric i els convencionals de la nova classe T de Mercedes, entre els quals el format Camper del monovolum era el que més cridava l’atenció. És el concessionari estatal que més n’està venent. L’excepció, a banda d’altres marques com Hyundai, són les motos. A Girona Motor Shop, explicava el seu responsable, Llibert Julià, n’estaven venent de convencionals i d’elèctriques, per estalviar combustible, temps i despeses d’estacionament i assegurances.
Treball en xarxa
Ahir al matí, el Col·legi d’Agents Comercials de Girona i Comarques va fer també el desè Networking, organitzat per posar en contacte empreses que necessiten ampliar la seva xarxa comercial amb agents interessats a augmentar productes o serveis que representen. Hi van participar més de trenta empreses, de les quals un 32% pertanyen al sector de les TIC i de les telecomunicacions, un 28% a l’àmbit dels serveis professionals i consultories, un 18% al camp de les assegurances i la resta als sectors de l’alimentació, serveis turístics, decoració, publicitat i la indústria.