Economia

Catalunya passa del quart al novè lloc en benestar familiar després de pagar els impostos

Melilla, Castella i Lleó, Cantàbria, la Rioja i Aragó superen el Principat en poder de compra un cop distribuïts els recursos

L’anomenada solidaritat interterritorial a l’Estat espanyol per corregir les diferències en el nivell de desenvolupament de les comunitats autònomes, té actualment un efecte pervers, perquè al final del procés redistributiu dels impostos, algunes comunitats amb un elevat superàvit fiscal acaben tenint un nivell de renda per habitant —i per tant de benestar— superior al d’algunes comunitats amb un dèficit fiscal molt accentuat, com és el cas de Catalunya. Així, mentre el Principat és la quarta comunitat —després de Madrid, País Basc i Navarra— en PIB per habitant, passa a ser la novena en renda per càpita en poder de compra.

Així ho reflecteix l’estimació de les balances fiscals de les comunitats respecte a l’Estat en el període 1995-2005 elaborat per la Fundació Josep Irla, d’ERC, ja avançada per l’AVUI, que ahir es va presentar de manera completa. Els cinc territoris que tenen un PIB per habitant inferior al català i que acaben superant Catalunya després de la redistribució d’impostos són Melilla, Castella i Lleó, Cantàbria, la Rioja i Aragó. Les tres primeres tenen, a més, un superàvit fiscal molt elevat. Si la renda familiar disponible a l’Estat és 100, Catalunya baixa del 118 a 104 per l’efecte de la solidaritat. Són dades actualitzades a 2005 a partir de la informació publicada per la Fundación de Cajas de Ahorros (Funcas).

De l’estudi, presentat ahir per Joan Puigcercós i Joan Ridao, se’n desprèn que les comunitats riques tenen cada any un dèficit fiscal més elevat, mentre que les anomenades pobres reben cada vegada més. Catalunya tenia el 2005 un dèficit fiscal de 18.595 milions. És a dir, Espanya costa a cada català 2.622 euros cada any, el doble que el 1995. Es tracta d’un 10,2% del PIB. Un tant per cent que en els lands alemanys no pot superar el 4% per llei, i que és l’objectiu dels republicans de cara al nou finançament.

En el quadre superior es pot veure quines són les comunitats amb dèficit i amb superàvit fiscal. En el cas de les Illes és d’un 16,9% del PIB, el més elevat de tots. Madrid té un 10,5% i Catalunya un 10,2%, però en el cas de Madrid hi pot haver una sobrevaloració per la dificultat d’imputar algunes partides.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Unió Europea

Brussel·les estudia multar la xarxa social X per incomplir la Llei de serveis digitals

Barcelona
economia

En marxa el sistema per nodrir d’energia elèctrica els vaixells de la zona de contenidors del Port de Barcelona

Barcelona
economia

Els preus s’apugen sis dècimes a les comarques gironines al juny

girona

Impuls per activar la primera fase del canal Xerta-Sénia a finals d’any

Xerta
economia

Els usuaris del metro creixen un 6% al maig, i superen els 43 milions

Barcelona
turisme

Casa Batlló rep 1,5 milions de visitants el 2023 i supera els 50 milions de facturació

barcelona
política

Catalunya lidera la captació de fons Next Generation a l’Estat

barcelona

Granollers activa un pla per promoure el comerç urbà

Granollers

Eurecat i GironaHub impulsen la generació de start-ups tecnològiques

GIRONA