“El joc és la pàtria dels nens, allà on s’expressen”

Partim de la base que el joc és el llenguatge del nen. En general, es pretén que des de molt petits els infants expressin el que els passa a través de les paraules, del llenguatge, però nosaltres pensem que el seu discurs és a través del joc. El joc és la seva pàtria, allà on poden parlar i expressar-se. Dit això, els nens i les nenes aprenen de forma espontània i autònoma. Si

els oferim peces molt estructurades i amb instruccions, l’aprenentatge vindrà sempre de fora, es basarà en el que s’espera d’ells. Si els oferim peces que no tinguin un únic ús perquè és molt obert, aquestes es transformaran en el que necessiten en cada moment. Si els donem, per exemple, una peça vermella en forma de pal, aquesta es transformarà en un germà, un pare, un cotxe, un arbre, una casa o una nina, el que el nen necessiti recrear.

Jo m’ocupo de la part creativa i no m’agrada cenyir-me a un únic tipus de pedagogia, vaig agafant d’allà on empatitzo i em sento còmode, es digui Waldorf, Montessori, Reggio Emilia... Vaig agafant i traient d’uns i altres allò que m’interessa. No em sento representant de cap pedagogia en concret sinó del que implica el joc lliure en general. Treballo molt vinculada amb el color, que està lligat a la natura, i la meva font d’inspiració és el moment en què un nen o nena d’entre 3 i 6 anys es troba per primer cop amb una peça i com reacciona davant d’ella, com l’agafa i interactua amb aquest material. Això és el que em motiva i m’inspira cada dia, per això busquem estar sempre a prop dels infants.

Jo i el Jordi venim d’un món completament diferent al de la joguina. Vivíem a Barcelona i ens dedicàvem al sector de la publicitat i el teatre; jo en feines de producció i el meu marit al departament d’art. Quan vam tenir la nostra primera filla vam prendre consciència sobre el procés d’acompanyar els fills, i un dels temes va ser els materials amb què jugaven. Amb la Lola vam ser molt radicals: vam retirar totes les joguines convencionals i ens vam adonar que amb el seu enginy era capaç de transformar qualsevol objecte de la vida quotidiana en el que necessitava. La nostra maternitat i paternitat va coincidir amb el canvi de residència, així que ens vam haver de reinventar. Sempre dic que hauríem pogut acabar creant escoletes lliures, però vam començar a fer quatre joguines autoocupant-nos i avui tenim 30 treballadors i exportem a més de seixanta països. No ens ho esperàvem, no ens ho hauríem imaginat mai!

Molts emprenedors comencen al garatge de casa; en el nostre cas va ser a les golfes, aprofitant l’espai on l’àvia del Jordi penjava els tomàquets. El 2017 vam haver d’expandir-nos, però dins del poble. Al final va ser insostenible i ens en vam haver d’anar al polígon industrial de Vilamalla. Hem perdut el contacte amb la natura, però quan creixes has de deixar coses enrere. De tota manera, no hem volgut perdre la nostra essència. No som artesans perquè les nostres peces no són diferents les unes de les altres, però tampoc som una indústria, estan fetes a mà i amb molta cura.

Fa 14 anys que soc mare i en aquell moment semblava que parir a casa era cosa de hippies i inconscients, i això ha anat canviant. Grapat té set anys i va sortir en un moment en què el públic era molt receptiu. Tots ens vam començar a fer preguntes al voltant de la maternitat i l’acompanyament als fills, en menor o major mesura, i vam arribar just en el moment en què no hi havia gaires propostes com la nostra.

La campanya de Nadal ha anat bé, hem tancat més o menys igual que l’any anterior, tot i que el tancament anual ha estat una mica inferior. Havíem registrat avenços de fins al 100% i és el primer any que no hem crescut. Malgrat tot, és un èxit, tenint en compte el context. Aquest ha estat un any complicat no només per a nosaltres sinó per a tots els fabricants de joguines de fusta, aquí i a tot Europa. La pèrdua de poder adquisitiu de la gent ha estat brutal. Jo mateixa ho noto quan vaig al supermercat. Per la seva naturalesa, el nostre producte no costa 10 euros, el preu mitjà és bastant més alt, i la gent ara s’ho pensa molt, abans d’invertir aquests diners. De tota manera, per a mi la clau és prendre consciència de quantes coses realment necessitem. Quan arriba Nadal, hi ha nens que reben quinze regals o més, i llavors incloure un material de joc de Grapat pot semblar car, però és que un nen no necessita quinze joguines, en necessita una o dues de qualitat.

Tot el que jo pugui dir de les pantalles no serà gens nutritiu. Per a mi és un horror, jo ho veig com una intoxicació. Si conviu una joguina i una pantalla, aquesta última sempre guanyarà. És com quan tu tornes de la feina, que abans triaràs una pizza, sofà i pel·lícula que un llibre. Si a un nen li ofereixes les dues opcions és molt possible que acabi escollint la fàcil, l’humà tendeix a això. Però per a mi és un error donar les dues opcions, em fa mal, treballo per una altra cosa. Per això part de la feina que fem és viatjar per tot Europa per fer conferències i parlar de la importància del joc lliure. Passa el mateix amb el material de joc, un nen triarà abans un gosset que canta i li dona tot fet que una peça que el fa pensar i triar si representa la mare o el tiet i com va vestit, però no és igual de beneficiós per a l’infant, el seu desenvolupament i el seu benestar.

Aquest any passat hem fet un tour per Europa en aliança amb alguns dels nostres clients. Estem notant que de la mateixa manera que al començament havíem d’explicar moltes coses i després el mercat va madurar, ara s’han fet passos enrere. Tornem a haver d’explicar-nos molt. No sé si perquè abans de gastar-se 45 euros, els pares volen saber molt bé què fa pel nen aquella joguina. No identifiquem per què, però en mercats que ja estaven bastant o molt madurs, hem de tornar a explicar molt la nostra proposta.

Catalunya és un dels mercats més madurs, realment és brutal. Tothom sap què és Grapat i què fem, i tothom entén molt ràpidament la nostra proposta. El grau de sofisticació està molt a l’altura d’Alemanya.

Sempre que un producte agrada al consumidor, es ven i va adquirint pes en el mercat, apareixen còpies. Sempre que un competidor copia, sobretot si té un gran poder de distribució, ens afecta en molts aspectes: en la imatge del producte, en la nostra economia, en la nostra moral... Hem plorat molt, i després ens hem aixecat i hem continuat. De tota manera, fa molt de mal en molts aspectes, i ens reservem el dret de defensar els nostres interessos per la infracció de drets d’autor, propietat industrial i competència deslleial.

Vam decidir pensar en el consumidor i per això no hem repercutit en el preu final la pujada dels costos. Hi ha moltes marques que han fet fins a vuit pujades durant aquest darrer any 2022; nosaltres vam decidir perdre marge, dins del que és acceptable. Ens va beneficiar el fet que teníem bastant estoc perquè durant la pandèmia el nostre creixement va ser bestial i vam comprar molt material que no havíem gastat, perquè la corba després es va aplanar. Cada any ajustem els preus en funció de l’IPC, vigilem molt les pujades de preu, i això ho fem perquè la gent pugui continuar accedint a la nostra proposta. Sempre hem tingut molt clar que no venem joguines només per guanyar-nos la vida, hi ha un compromís social que sempre és en primer lloc. És clar que si el projecte no és viable no podríem fer res, però el compromís social és una prioritat, per això hem apostat per ajustar el nostre marge i també negociar molt bé amb els proveïdors per entre tots dos aplacar la tempesta i que no la notin els consumidors. Han pujat els costos d’enviaments, i per això en mercats internacionals com els Estats Units o el Japó, entre molts altres, els nostres productes s’han encarit una mica, però hem intentat sempre que sigui el mínim possible.

Sí, presentarem el nostre nou catàleg i totes les noves creacions per aquest any. Les empreses del sector sempre treuen el catàleg al febrer, tot i que jo soc molt inquieta i m’encanta ser flexible i si vull treure una cosa fora de calendari la trec. Tenim uns timings concrets que s’han de respectar perquè el mercat ho demana però vaig fent . M’invento coses i les fem, de fet és un dels grans avantatges de fer-ho tot a casa.

Tenim proveïdors de matèria prima a Catalunya però també a Itàlia, Alemanya i Polònia. Un cop arriba sí que ho fem tot aquí.

Tenim una sèrie de tasques de packaging que fem amb la fundació Altem de l’Alt Empordà, que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual i transtorns mentals, i i després dediquem a un projecte concret un percentatge dels guanys de cada any. L’últim amb el que hem col·laborat va ser amb l’entitat Kokono, d’Uganda, que desenvolupa uns bressols reutilitzables per a nens que els protegeixen de malalties com la malària. El projecte també està pensat per generar ocupació local i empoderar les mares i les seves famílies. En aquest cas, vam fer una aportació econòmica i també vam cedir material de joc per als infants ugandesos.