Segona protesta massiva a l’Estat francès contra la reforma de les pensions

L’Estat francès viu aquest dimarts la segona protesta massiva d’aquest mes de gener contra la reforma de les pensions del govern d’Emmanuel Macron, en una jornada en què els sectors ferroviari, aeri, petrolier i educatiu han fet importants aturades.

Després de l’àmplia protesta del 19 de gener, els sindicats han fet un nou pols a Macron exigint-li la retirada tant del retard de l’edat mínima de jubilació, dels 62 anys actualment a 64, com de l’avançament a 2027 de l’allargament del període de cotització, de 42 a 43 anys.

“El món del treball ho diu alt i clar, en la protesta més gran en 25 anys, no vol un augment de l’edat mínima de jubilació”, ha afirmat a EFE Laurent Berger, líder de la Confederació Francesa Democràtica del Treball (CFDT), primer sindicat del país.

A la capçalera de la manifestació parisenca amb altres líders sindicals, entre ells Philippe Martínez, de la combativa Confederació General del Treball (CGT), els convocants han reivindicat 500.000 participants, davant dels 400.000 calculats fa dotze dies.

La protesta de París, que ha acabat amb alguns enfrontaments amb les forces de l’ordre i s’ha saldat amb 30 detencions, ha estat la més majoritària entre les 250 protestes convocades a tot l’Estat francès, seguida per la de Marsella (al sud del país). Allà, la Prefectura ha estimat 40.000 manifestants (205.000 segons els sindicats), tot i així més que el 19 de gener passat, quan va tenir lloc la primera d’una sèrie de mobilitzacions contra la reforma de les pensions.

Davant la fermesa del govern, els sindicats han convocat, de manera unitària, dues noves jornades de vaga general i manifestacions, el 7 i l’11 de febrer que ve.

La meta dels sindicats és, com el 1995 durant la presidència del conservador Jacques Chirac, aconseguir que la pressió social sigui tan gran que impedeixi la posada en marxa d’una reforma de les pensions.

Sindicats i Executiu s’han embrancat en la tradicional batalla per les dades de seguiment.

La policia ha calculat 1.272.000 manifestants a tot el país, una mica més dels 1.100.000 que ho van fer, segons les seves dades, fa dotze dies, mentre que els sindicats han reivindicat 2,5 milions, mig milió més que en la convocatòria passada.

A l’espera de les dades definitives, un 19,4% dels funcionaris de l’Administració Central ha secundat l’aturada, davant el 28% del 19 de gener, segons el govern.

Els treballadors públics de les administracions locals s’han adherit a la vaga en un 7,9%, davant de l’11,3% del dia 19, i els dels hospitals en un 8,5%, després del 9,9% anterior.

Tot i així, sí que hi ha hagut serveis especialment impactats com el petrolier, el ferroviari, l’aeri i l’educatiu, segons xifres dels sindicats.

Prop d’un terç dels empleats dels trens gestionats per l’estatal SNCF han secundat la vaga —davant del 46,3 % del 19 de gener—, cosa que ha provocat que només circulessin dos trens regionals de deu i entre el 25 i 30 % de els d’alta velocitat.

A l’ensenyament secundari, es calcula un 55% de vaguistes, d’acord amb els sindicats. Segons el Ministeri d’Educació, hi ha hagut un 25,92% de professors que han donat suport a l’aturada, comptant tots els nivells educatius, davant del 38,5% del 19 de gener.

Com s’esperava, el sector de les refineries i els dipòsits de combustibles de TotalEnergies s’han mobilitzat en massa, d’acord amb el sindicat CGT. Quatre refineries han comptat amb almenys el 75% del personal en vaga.

A la rutinària sessió parlamentària de control al govern, la reforma de les pensions ha estat un dels principals temes. El ministre de Treball, l’antic socialista Olivier Dussopt, ha defensat la reforma davant de les preguntes de l’esquerra radical i l’ultradreta.

“Demanem als francesos un esforç perquè es pugui mantenir l’actual sistema per repartició”, ha asseverat Dussopt, que ho ha justificat esgrimint l’envelliment de la població: s’ha passat dels tres cotitzants per un jubilat de la dècada del 1970, a l’1,7 de cotitzants d’avui dia.

L’Executiu francès ha defensat també la reforma del sistema de pensions per estar en línia amb la UE, ja que l’Estat francès és un dels països on l’edat mínima de jubilació és més baixa (62).

Un argument rebutjat pels líders sindicals. “Quan hem treballat tota la vida l’anhel és poder viure de la pensió, i durant més temps. Aquest és el missatge del carrer a l’Estat francès”, ha llançat Martínez.

Berger, que també és president de la Confederació Europea dels Sindicats (CES), ha demanat al govern francès que deixi d’“utilitzar l’argument d’Europa” per allargar la vida laboral, ja que l’edat real de les jubilacions a l’Estat francès i la resta de la UE és molt semblant.