Primers prestatges deserts

Al Carrefour de les Rambles de Barcelona, temple de peregrinació del turisme de sol i platja, la primera cosa que s’ha acabat és la sangria de la casa. A les dotze del migdia també està buida la prestatgeria de sucs de pinya i de préssec marca blanca, queda poca cervesa San Miguel i tot i que hi ha moltes ampolles d’aigua mineral, les garrafes de determinades marques s’han acabat. “De moment no en tindrem, no arriben els camions”, expliquen les caixeres.

A la planta baixa, on hi ha els productes frescos, un parell de cartells avisen: “A causa de la vaga del transport sentim no poder-los oferir el nostre assortit habitual”. La nota està penjada en els mostradors de peix i carn, que estan desangelats. La inexistència de peix, l’escassetat de producte fresc i la fi d’algunes existències de productes bàsics com aigua, oli, llegums de pot i paper de wàter va ser ahir una tònica habitual en molts supermercats catalans.

La patronal que agrupa les grans superfícies, Anged, assegura que el dia va transcórrer amb total “normalitat” i que no falten productes, però la realitat és ben diferent. Com la resta de formats, els súpers van augmentar les comandes del cap de setmana per tenir estoc suficient per resistir la vaga, però no preveien la reacció dels consumidors. Espantats, els clients han avançat les compres i han omplert els carros.

Clients sorpresos
“La gent s’ha tornat boja, acaparant”, remuga una dona en veure quasi buits els prestatges refrigerats del Dia de l’avinguda Francesc Cambó. Aquí, entre d’altres, s’ha acabat l’aigua mineral.

Als mercats municipals hi ha encara abundància perquè de Mercabarna arriben algunes furgonetes i perquè es va carregar molt dissabte, però també comencen a faltar determinats productes. El peix és actualment l’aliment més problemàtic, ja que a la vaga del transport se li suma la dels pescadors.

L’oferta de peix a Mercabarna era ahir, si la comparem amb l’habitual, del 30%. No va entrar gens de peix de platja ni marisc. “La sardina i el seitó s’han acabat d’hora perquè n’hi havia poc i s’havia de repartir”, comentaven a la Boqueria.

Pel que fa a la fruita i la verdura, al mercat majorista queda ben poca cosa. Ahir no hi va haver ni la meitat d’oferta d’un dia normal, ja que no es va descarregar cap nou vehicle i el que ha arribat és d’un radi de 50 quilòmetres, o sigui, de petits pagesos del Vallès i del Maresme. És per això que ja és missió impossible trobar fruita i verdura del sud d’Espanya.

Severino López regenta amb la seva dona una de les parades de la Boqueria. “Ja no queda enciam iceberg ni albergínia ni carbassó ni tomàquet Raff, que ve d’Almeria, ni tampoc maduixes de Huelva”.

“A més –continua– com que queda poca cosa va molt cara i prefereixo vendre el que em queda i tancar la parada que posar els albercocs a cinc euros”.

Al mercat de Santa Caterina, una carnissera dóna consells a dues habituals: “Vols la cansalada per divendres? Doncs ja la compraràs, ara, si vols fetge afanya’t perquè no entren animals i no sé quan en tornaré a tenir”. A Mercabarna no hi ha bou però sí que es van sacrificar ahir xais. La carn està en cambres, a l’espera d’un camioner valent que desafiï els piquets o la fi de la vaga.