El Vallès Occidental recupera el liderat en el rànquing de competitivitat comarcal

El Vallès Occidental recupera la primera posició a l'índex comarcal de competitivitat territorial que des del 2003 elabora l'Associació d'Empresaris de l'Alt i Baix Penedès i Garraf (Adeg). Segons aquest estudi, el Vallès Occidental recupera el lideratge comarcal desplaçant el Barcelonès, que cau fins a cinc posicions i se situa per darrere del Tarragonès, Gironès, Baix Llobregat i Segrià.
L'estudi demostra que són precisament les comarques properes a les capitals de demarcacions les més competitives, tot i que també experimenten una millora substancial les que pivoten al voltant dels eixos Lleida-Tarragona i Lleida-Barcelona.

L'índex de competitivitat és una eina de consulta per avaluar "quin és l'estat de salut de l'economia de les comarques catalanes", segons explica el president de l'Adeg, Xavier Cardona, en la presentació de l'índex. Amb tot, "la salut és fràgil i volàtil", d'aquí que un dels responsables de l'estudi, David Moreno, avisi que el cicle econòmic està canviant "en part per la desacceleració de la construcció, que dificultarà mantenir el ritme de creixement dels altres anys". Aquest fet pot modificar els futurs rànquings "perquè on més es notarà aquesta frenada de la construcció, que suposarà un augment automàtic de l'atur, serà en les comarques costaneres", assegura Cardona.

Altres canvis significatius que mostren l'anàlisi de competitivitat territorial són a les comarques del Baix Ebre, Pla d'Urgell i Montsià, que totes tres guanyen tres posicions. En la balança contrària, en canvi, se situen la Garrotxa, que perd tres posicions, i l'Anoia, Berguedà, Pla de l'Estany i Baix Penedès, que totes cauen dues posicions.

Una vegada més, però, les comarques del Pallars Sobirà, Terra Alta i Priorat se situen a la part baixa de la classificació, tot i que l'estudi deixa clar que són zones que basen les seves estratègies en un entorn més local i de diferenciació econòmica i que, en cap cas, aquest fet implica pitjors condicions de vida que a la resta del territori català.