Economia
Robert Solow, un economista pioner i premi Nobel d’economia (1987)
Es va especialitzar en l’estudi del creixement econòmic i va determinar que l’aspecte més rellevant d’aquest era la tecnologia, per davant de l’increment del capital o del treball
L’economista estatunidenc i premi Nobel l’any 1987 va morir dijous a l’edat de 99 anys, segons ha informat la seva família a través del mitjà The New York Times.
Nascut a Nova York el 1924, durant la Segona Guerra Mundial va servir a l’exèrcit nord-americà i posteriorment, gràcies a una beca, va ingressar a Harvard per acabar els estudis d’economia, sociologia i antropologia. Una vegada llicenciat, es va traslladar a la universitat Massachusett Institute of Technology (MIT) de Boston per doctorar-se, impartir cursos i conferències i especialitzar-se en macroeconomia. Acabat el doctorat, va establir-se al MIT com a professor d’economia i va formar part de l’equip directiu. Des d’aquesta feina, va supervisar tesis doctorals de futurs grans economistes i premis Nobel com George Akerlof, Joseph Stiglitz i William Nordhaus, i també va estar treballant durant més de 40 anys en l’estudi de la corba de Philips, un principi de la teoria econòmica que estableix una relació inversa entre la inflació i la desocupació dins un país.
Fora de la universitat va escriure més de deu llibres i el gran pilar que va sustentar tots aquests escrits va ser la seva teoria sobre el creixement econòmic anomenat model Solow. Es tractava d’explicar per què existeixen aquestes diferències de renda entre uns països i uns altres a través del model de producció. La conclusió a la qual Solow arriba és que el factor clau per assolir el creixement econòmic d’un país és el progrés tècnic i no el simple increment de capital o de treball humà. Antigament, se solia creure que el resultat exclusiu de la demanda feia augmentar l’economia. Amb el seu model, incorpora la gestió de moltes altres variables com l’oferta, la productivitat i la inversió. Per altra banda, també va estudiar altres camps com l’estadística, l’econometria, la sociologia i l’antropologia.
Al llarg de la seva vida va ser guardonat amb diverses medalles i premis d’àmbit econòmic, però és l’any 1987 quan va rebre el premi Nobel d’economia, que és reconegut mundialment.