El Baix Ter, sec i pagant el beure
Els regants de les dues ribes lamenten que l’esforç econòmic per ser eficients té igual càstig i cap premi
Reclamen, després de mig segle veient marxar bona part de l’aigua cap a Barcelona, “solidaritat” a l’Ebre
En pocs dies, han de decidir si avalen noves inversions en eficiència, amb risc de perdre un gran ajut europeu
La plana del Baix Ter fa dècades que reivindica recuperar un cabal que les preses de Susqueda i Sau els van limitar per abastir l’explosió demogràfica de l’àrea metropolitana de Barcelona. No ha estat fins a la darrera dècada que el van començar a recuperar, però amb el peatge per a la pagesia d’inversions milionàries en canalitzacions per estalviar aigua. I amb comptagotes, perquè ara les restriccions els obliguen a reduir en un 80% l’ús d’aigua que ja havien optimitzat amb costoses inversions a la xarxa de regadius. Així, diuen, l’agricultura de la zona consumeix només un 30% del recurs fluvial, enfront del 70% que demanda encara en altres zones. Són les xifres que defensa l’arrossaire palsenc Albert Grassot, president de la Comunitat de Regants del Molí de Pals, a la riba dreta entre l’Empordanet i la Gola. I que subscriu, des del marge esquerre de Torroella i Ullà, el president dels Regants de la Presa de Colomers, Jordi Aulet.
Amb les migrades reserves de Susqueda al 21% i gràcies al lent escolament d’un embassament de Sau que ja és a punt de baixar d’un nivell del 3% inèdit des que es va inaugurar, les perspectives per a la pagesia de la conca baixa són negres. Aulet ho il·lustra amb la progressiva davallada del cabal decretada per l’Agència Catalana de l’Aigua: aquesta setmana, ja l’han reduït a només 1,6 m³ per segon Pasteral avall, un nivell que “ja comença a deixar l’aqüífer baix en perill de mort”. Però és que aquesta xifra encara tindria marge de retallada fins al 0,6 m³ “i és possible que l’aigua ni tan sols arribi a mar”, hi coincideix Grassot. De fet, compten que al final acabi baixant més cabal de les depuradores que no pas fluvial.
Milions pagats, milions per pagar
Després dels milions d’euros que els regants, tot i els ajuts europeus i públics, han anat costejant els darrers 15 anys, Aulet destaca la ironia que en 12 dies estan convocats a una reunió amb el Ministeri per decidir si tiren endavant una nova fase de 27 milions més que, si no poden sembrar o regar fruiters en abundància, seran “un Ferrari sense benzina”.
La part positiva de la modernització és que la major part se subvencionaria amb un fons europeu Next Generation i serien encara més eficients. Però l’adversa és el moment: ja els menen pressa per avalar 12 milions entre els regants de 2.000 hectàrees. Una opció que reclamen és que la Generalitat assumeixi provisionalment la càrrega de l’aval, atesa la por dels regants a hipotecar-se sense saber si colliran enguany. Aulet admet que, si el govern no mou fitxa abans del dia 23, el projecte i l’ajut europeu podrien saltar pels aires, perquè molts propietaris estan per llançar la tovallola.
Una altra de les queixes de la pagesia, aquesta setmana de reivindicacions, és que la Generalitat encara no ha abonat els ajuts a finques afectades per la sequera l’any passat. Però, al Ter, s’hi afegeix la de l’eficiència: “Si detectem una fuita, en una setmana està arreglada, perquè, a més, treballem amb poca pressió i de seguida es nota si hi ha pèrdues”, diu Grassot. I critiquen ara haver de pagar els plats trencats per les fuites municipals i a la canonada d’Aigües Ter Llobregat (ATL). Aulet no dona noms, però rememora que un polític li va confessar “que no s’arreglaven fuites als municipis per no generar molèsties als veïns” amb els talls, despeses a banda.
Mirant a l’Ebre i als governs
És per això que demanen al govern compensacions, però també alternatives després de l’esforç econòmic i les pèrdues a l’horitzó. Al marge de les inversions oblidades el 2008 per recarregar l’aqüífer amb aigües de les depuradores de Palamós i l’Escala, creuen que l’altra gran solució parcial seria activar urgentment la interconnexió entre les xarxes d’abastament de l’Ebre –la canonada del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT)– i el sistema d’ATL al Garraf.
Deixen clar, però, que no volen cap transvasament de l’Ebre per regar al Baix Ter. Proposen només una solució “quirúrgica”, i després de mig segle amb un “transvasament tolerat i assumit” del Ter cap als consums urbans i industrials de la regió de Barcelona. I la limiten a l’excedent de l’Ebre que ara no consumeixen llars, sector turístic i indústries del Camp de Tarragona, amb l’argument que aquests dies ha calgut alçar comportes d’embassaments a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) per fer lloc a possibles avingudes des del nord de la Península.
Solució reversible
Els regants del Baix Ter sostenen que aquesta obra, ara mateix, hauria pal·liat el problema d’abastiment a Barcelona. I hi afegeixen que el tub entre Tarragona i el Garraf hauria de ser reversible: en cas que la sequera afectés les comarques tarragonines, permetre derivar l’aigua de les dessalinitzadores per garantir l’abastament hídric a les llars. Grassot diu que es tracta que “la solidaritat entre catalans” sigui compartida, i “no només del Ter cap a Barcelona”. En aquest sentit, Aulet també recorda el greuge que, llevat d’alguns municipis de la Selva, la dessalinitzadora de Blanes i la segona planta que el govern projecta construir a la Tordera no abasteixen el consum domèstic de les altres comarques gironines.
L’aqüífer i la presa mai resolta
La presa nova de Colomers, que mig segle després mai no ha tingut ús, hauria estat un recurs? Aulet i Grassot coincideixen que fa 20 anys que ho demanen, però el govern ho descartava perquè l’aigua s’infiltrava a l’aqüífer. Els ecologistes tradicionalment s’hi oposaven, rememora Aulet, però el president dels Regants de la Presa diu que, els darrers mesos, algunes veus havien proposat d’embassar-hi més aigua justament per recarregar l’aqüífer. El conseller David Mascort, precisament, va anunciar, ahir, que escoltaran les reivindicacions de la pagesia per intentar “modular” les retallades vigents en el Pla Especial de la Sequera.
I a quin nivell està l’aigua freàtica ara mateix? Grassot respon que no ho poden precisar, perquè manquen eines: “Ens diuen que està bé, i els serveis tècnics calculen que se’n podrien extreure uns 4 hm³”, però la mera observació en superfície evidencia que recs que sempre havien rajat fa mesos que són secs. I alerta que molts municipis, com ara la Bisbal, Torroella i l’Escala, en beuen. “Si no podem regar els arrossars aquest estiu, l’aqüífer baixarà ràpid”, adverteix, i si se salinitza, el maldecap actual per a regants i consumidors domèstics es farà crònic.
Què plantaran?
Grassot diu que l’any passat ja van “haver de reduir a només un 30% la superfície conreada de blat de moro i a un 50% la d’arrossars”. Aleshores, van mirar de prioritzar els camps més productius, més impermeables o situats en una cota més baixa. Però, enguany, a banda d’haver de reduir encara més la superfície, ja no saben si els sortirà a compte sembrar si a mitja campanya els deixa d’arribar aigua. A la riba esquerra, les pomeres i el blat de moro amb degoteig poden resistir, però decidiran més endavant. L’altre problema de fons, burocràcia a banda, és l’alta especialització assolida en els darrers anys, amb maquinària i sistemes que els donen poc marge de canvi: “Qui fa arròs, fa arròs, i qui es dedica a les fruites, pomes cull”, il·lustra el president del Molí de Pals.