Economia

Mercat municipal, temple comercial

El clúster comercial és una agrupació de botiguers especialistes que, conjuntament, funcionen com un tot. En el cas del mercat municipal, el clúster comercial s’especialitza en el producte alimentari. I, dins d’aquesta especialització o “mercat vertical”, cada botiguer s’especialitza en un producte o “mercat vertical” diferent

El proper cop que aneu a comprar al mercat municipal del vostre barri, us proposo que feu un experiment. Demaneu carn de vedella a una parada de xarcuteria. És probable que en tinguin però, si us poseu exigents i demaneu, per exemple, un T-Bone steak, o un costellot de bou, us adreçaran amablement a demanar a la parada de carnisseria de boví. Que ells, són més de porc, tot i que et puguin preparar un tall de vedella.

Això, que sembla una situació d’allò més normal, no ho és pas. No ho és en un context de competència comercial ferotge, on botiguer no coneix botiguer i, per tal de vendre, no fa presoners. De fet, és el resultat del bon funcionament d’un engranatge que es coneix com a clúster comercial. El clúster comercial és una agrupació de botiguers especialistes que, conjuntament, funcionen com un tot. En el cas del mercat municipal, el clúster comercial s’especialitza en el producte alimentari. I, dins d’aquesta especialització o “mercat vertical”, cada botiguer s’especialitza en un producte o “mercat vertical” diferent. Peixaters, verdurers, fruiters, carnissers, xarcuters, aviram.

Els mercats municipals, quan funcionen bé, són un clúster comercial quasi perfecte: els establiments mantenen infraestructures en comú (l’edifici, cambres frigorífiques, la recollida de la brossa); es recomanen entre sí i, quan convé, es venen productes els uns als altres. Cooperen. Cada botiguer treballa un producte concret, que resulta complementari amb la resta, i és el millor en la matèria. S’especialitzen. Al final, el client en surt molt beneficiat: es troba ben assessorat, compra producte de qualitat i preu satisfactoris, amb un tall a satisfacció de les seves necessitats. Compra al retall.

A més, són àrees comercials d’altíssima densitat. Si el mercat de la Boqueria tingués 1 km2, amb la mateixa densitat que ara té, allotjaria 40mil establiments. Sí, quaranta mil.

El mercat municipal de Nova York.

Sabeu quants mercats municipals, com els que coneixem aquí, hi ha a tot Nova York? Un. L’Essex Market, al barri d’Essex, al sud-est de Manhattan. És un mercat famós entre els newyorkers, que són gurmets de mena, als qui agrada anar-hi a esmorzar els caps de setmana. És l’únic mercat que tenen, i l’aprecien molt. Simplement, el sòl és un luxe a Manhattan, i no es poden permetre tenir-hi un edifici exempt i dedicat a vendre aliments. De fet, l’Essex Market el van traslladar, pocs anys abans de la pandèmia, de l’edifici exempt on es trobava als baixos d’un nou edifici d’oficines, on es combina amb d’altres usos en alçada.

Els ‘marchés couverts’ de París.

A tot el centre de París no hi ha cap mercat municipal. Si vius a la rue du Temple i t’agrada anar al mercat, pots anar dijous o diumenge al mercat efímer de la Bastilla. A fora del centre, a tot París, hi ha cinc mercats municipals o ‘marchés couverts’, mercats coberts, com en diuen allà. Us imagineu com poden recomanar-se uns paradistes als altres quan el mercat és efímer? Si no hi ha posicions fixes de les parades, i un paradista no sap mai qui tindrà de veí a la parada del costat, simplement, no es recomanaran.

Els cent u ‘markets’ de Londres.

Per acabar aquest recorregut comparatiu internacional, vegem què fan a Londres. Per començar, al web de la ciutat publiquen una llista de mercats on es barregen indistintament tot tipus d’escenaris: mercats de carrer (street market), mercats setmanals d’alimentació (farmer markets), galeries comercials (gallery markets), mercats efímers de tota mena... i “covered markets”, el més semblant que podem trobar a un mercat municipal com els que coneixem. Hi ha 108 mercats a Londres, i uns 10 que, més o menys, podríem identificar parcialment amb els mercats municipals d’aquí. Varien: sí, són coberts però, sovint, a dins les parades són efímeres; o bé combinen parades d’alimentació amb parades de roba i bijuteria; o bé fan food as a service, menjars preparats, i prou.

Barcelona, capital dels mercats municipals.

Amb 39 mercats municipals, un mercat per cada 40 mil habitants, Barcelona és la campiona de les grans capitals que hem anomenat. Només Madrid, amb un mercat municipal per cada 70 mil habitants, s’hi acosta mínimament. París té un mercat per cada 420 mil habitants. Londres, un per cada milió. Nova York, un per a 8,5 milions. París té el mateix nombre de mercats municipals que Sabadell, un més que Mataró, i dos menys que Badalona. Londres té dos mercats coberts més que l’Hospitalet de Llobregat. Nova York té el mateix nombre de mercats que Premià de Mar.

Roda el món i torna al Mercat del Born.

Havent fet aquest recorregut per grans capitals europees i mundials, veiem que a Catalunya sabem què és i com funciona un mercat municipal, perquè en tenim molts. I que, quan els mercats funcionen bé, són font d’especialització i de qualitat de producte i servei, un focus d’inspiració i bones pràctiques comercials. Així doncs, podem concloure que, els mercats, fan part del nostre ADN comercial des de fa temps. I que, per tant, cal fer-los funcionar i defensar-los amb ungles i dents, perquè ens defineixen i singularitzen en un mercat mundial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.