"Els joves d'ara aprofiten més bé les oportunitats"

No és pas inusual que un home de finances escrigui un llibre, però sí que el volum surti de la línia gairebé tòpica del tractat econòmic a l'ús o de la indulgent autobiografia professional. En el cas del director general de Caixa Manresa, Adolf Todó, coautor juntament amb Ramon Carreté del volum El gran horitzó, es tracta d'una faula basada en un ecosistema marí "humanitzat" que assenyala directament a la globalització i als desafiaments que, especialment per als joves, planteja un món que canvia més de pressa del que molts poden assumir.

El seu llibre s'adreça als joves, però hi ha gent no tan jove que també s'ha d'enfrontar a un seguit de novetats vertiginoses...
És un llibre adreçat als joves de totes les edats. No és un problema cronològic, sinó d'actitud. Actualment se'ns planteja la globalització més en clau de problema que no pas d'oportunitats.

El llibre parla molt no tan sols d'acceptar el canvi, sinó de formar-ne part...
Pot ser molt esgotador adaptar-se constantment a les novetats. Amb tota la modèstia, cal integrar-s'hi i fer els canvis petits que convinguin al nostre entorn immediat. L'única manera de ser responsable socialment és ser-ho a escala individual. Jo crec que un altre món és possible, però de moment em conformo pensant que una altra ciutat és possible. Dostoievski deia que és més fàcil estimar-se la humanitat que no pas el veí del costat.

El text ha rebut felicitacions de personatges tan dispars com Anthony Giddens i Ferran Adrià. Aquest últim, precisament, al pròleg parla del desconcert dels joves actuals. ¿En què es diferencia del desconcert que es dóna generació rere generació?
Les coses canvien de manera molt accelerada. La sobreinformació sovint impedeix la comunicació, la dels fills amb els pares, la dels amics... Tots hem sentit que la generació prèvia era més esforçada, més treballadora, etc. I jo crec que no, que els joves d'ara són millors: saben més idiomes i aprofiten més les oportunitats que nosaltres. Si penséssim d'una altra manera hauríem d'admetre que la millor generació és la dels Neandertals. Un nen, quan el fas jugar al mateix joc tres dies seguits, al final se'n cansa, però als adults ens passa el contrari: volem mantenir els espais de seguretat. Però el que cal és mantenir la mirada curiosa del nen davant els canvis.

Però periòdicament, i centrant-nos en el cas català, es parla de la falta d'esperit emprenedor...
Les generacions més adultes estem transmetent por i inseguretats: la necessitat d'estudiar a la facultat prop de casa, de trobar feina de seguida, i que sigui segura... I cal una certa dosi d'autoestima per vèncer aquestes pors. La globalització s'ha de vendre "amb IVA" (idees, valors, actituds)... El món és complex i sovint injust, però s'hi pot navegar i fer-hi coses.

¿Es pot dir que es tracta d'un llibre d'autoajuda?
No exactament. Si en un llibre d'autoajuda hi ha tres idees molt repetides, en el nostre n'hi ha moltes, d'idees. En tot cas, ho és perquè ens ha ajudat a nosaltres, els autors, a millorar algunes coses i a intentar ser coherents...

¿Té també autocrítica, doncs?
I tant! Sovint, posant-ho en negre sobre blanc, t'adones que fas coses que no hauries de fer.

A part de la seva experiència com a docent, ¿com ha influït en el llibre la seva trajectòria en el món financer?
Després de molts anys a Banc Sabadell, desembarcar a Caixa Manresa m'ha fet descobrir un vessant desconegut, però que em resulta molt enriquidor: valorar el dividend social que representa l'obra social. Les caixes d'estalvi han guanyat molta quota de mercat, no tan sols per la seva feina ben feta, sinó per la pluja fina de l'obra social, que ha generat una pluja fina de confiança i proximitat.

En l'actual context financer, ¿què n'opina de la recent mesura de la CAM d'obrir la porta a les quotes participatives?
Les caixes d'estalvis han de mantenir l'estructura actual i opino que no seria bo que les quotes desnaturalitzessin l'esperit de les entitats. Igualment, no crec que tal com estan dissenyades trenquin l'actual model de caixes. En tot cas, a Caixa Manresa no ens ho plantegem de cap manera. Més que valorar una mesura o una altra, el que cal és reivindicar un model d'èxit que cal mantenir.