Economia

unió europea

Normes que ofeguen el camp

Burocràcia, exigències verdes, preus baixos i competència deslleial són les queixes dels pagesos

Brussel·les ha fet concessions com la retirada de la llei de pesticides o l’obligació de fer guaret

La ultradreta intenta capitalitzar l’enuig dels agricultors a quatre mesos de les eleccions europees

Brussel·les ha evitat fixar noves exigències mediambientals al sector davant les protestes

Excés de burocràcia, preus baixos, competència deslleial de països de fora de la Unió Europea (UE) i exigències mediambientals difícils d’aplicar. Aquests són alguns dels principals motius de queixa de l’onada de protestes dels agricultors que va començar a França i ràpidament s’ha escampat arreu d’Europa. Amb desfilades de tractors per les principals carreteres i avingudes de les capitals europees, les reivindicacions dels pagesos tenen motivacions específiques segons el país. Per exemple, a Catalunya incorporen demandes per fer front als problemes ocasionats per la sequera, mentre que a Alemanya també és problemàtica la fi de les exempcions fiscals al dièsel, una demanda que també fan seva els agricultors francesos.

Ara bé, tot i les especificitats, els pagesos de tots els països tenen un punt en comú: apunten a les normes comunitàries, que, en paraules dels mateixos pagesos, els “ofeguen”. Les regles europees que afecten la pagesia estan principalment recollides en la política agrícola comuna (PAC) i el Pacte Verd Europeu, l’estratègia del club comunitari per assolir la neutralitat climàtica el 2050.

En els últims anys, la UE ha volgut implicar més els pagesos en la transició verda i això s’ha traduït en un increment de les exigències mediambientals. Per exemple, la revisió de la PAC aprovada el 2021 també augmentava la contribució del sector a la transició verda. Per exemple, va establir pagaments als agricultors i ramaders que apliquessin pràctiques beneficioses per al medi ambient, els anomenats ecoesquemes.

A banda d’elevar els costos, les noves exigències han fet augmentar els tràmits administratius, la burocràcia i els controls. Amb les noves exigències, els petits agricultors critiquen que els han complicat rebre les subvencions de la PAC, que són clau perquè puguin continuar treballant, especialment en moments complexos com l’actual. I són molts diners, els que estan en joc. El pressupost de la PAC per a l’Estat espanyol per al període 2021-2027 s’eleva a 47.724 milions d’euros.

La intenció de la UE és que la producció agrícola sigui més sostenible amb el medi ambient, però, en un context d’augment de les exigències, els agricultors europeus denuncien que cada cop els costa més produir. Els elevats costos derivats de l’espiral inflacionista com a conseqüència de la invasió russa d’Ucraïna, la crisi energètica i la mateixa sequera els estan deixant sense rendibilitat, argumenten. De fet, els preus pagats als agricultors han caigut més d’un 10% entre el 2022 i el 2023 en onze països de la UE, segons un estudi. Només han pujat a Grècia i Xipre, impulsats pels ingressos derivats de l’augment en la demanda d’oli d’oliva.

“El nostre temps també s’ha de tenir en compte a l’hora de determinar un preu just”, va expressar la Coordinadora Europea Via Campesina, que també demana una distribució “equitativa” de les ajudes de la PAC. Els agricultors també han posat sota el focus els acords de lliure comerç que la UE prepara amb diferents països i regions, com el Mercosur, Nova Zelanda o el Marroc. Reivindiquen que exigeixin els criteris europeus a les importacions de països tercers per equilibrar la competència amb els productors locals.

Mercosur, l’acord més polèmic

Entre els acords de lliure comerç, el del Mercosur, l’aliança econòmica formada per l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai, és el més polèmic. Ja fa dues dècades que l’acord de lliure comerç amb aquests països s’està negociant, però la polèmica que l’envolta fa que estigui lluny d’aprovar-se. El pacte es va tancar el 2019, però mai s’ha ratificat, per la qual cosa no està en vigor. La negativa ve principalment de la part europea, que al·lega aspectes mediambientals, però també una amenaça competitiva amb els agricultors europeus.

Ara bé, les reticències entre els Vint-i-set no són unànimes. Si bé França ja ha expressat la seva oposició a l’acord, amb fins i tot el president francès, Emmanuel Macron, assegurant que “no beneficia a ningú”, Alemanya i l’Estat espanyol estan a favor del tractat. Segons dades del govern de l’Estat, les exportacions estatals creixerien un 37% si se signés l’acord de lliure comerç amb el Mercosur.

Si bé és dels més polèmics, el del Mercosur no és l’únic acord al qual apunten els agricultors, que es queixen d’incoherència entre les exigències en la legislació europea i en els acords internacionals. Els pagesos també reclamen que s’aturin acords de lliure comerç amb Xile, Kenya, Mèxic, l’Índia o Austràlia.

Davant les reivindicacions dels pagesos, la Comissió Europea ha fet diverses cessions. Entre les principals mesures de l’executiu comunitari hi ha la suspensió durant un any de l’obligació de fer guaret, és a dir, de deixar reposar un terreny sense plantar-hi res, per rebre subvencions. La norma comunitària obliga a deixar el 4% de les finques de conreu de més de 10 hectàrees en guaret –les més petites d’aquesta mida no hi estan obligades–. Ara bé, amb la suspensió durant el 2024 Brussel·les considerarà que compleixen el requisit per rebre els ajuts de la PAC els pagesos que conreïn cultius fixadors de nitrogen com ara llenties, pèsols o faves i/o cultius intermedis en el 7% de les seves terres. Els cultius intermedis són plantes que creixen entre dos cultius principals i poden servir com a farratge per als animals o com a adob verd.

L’onada de protestes també ha forçat la Comissió Europea a fer marxa enrere en la llei per reduir l’ús de pesticides. La presidenta de l’executiu comunitari, Ursula von der Leyen, va anunciar la retirada de la proposta de llei que plantejava objectius vinculants a cada estat i al conjunt de la UE. L’objectiu era reduir en un 50% en el conjunt del club comunitari l’ús i el risc dels plaguicides químics i l’ús dels plaguicides més perillosos el 2030. També preveia la prohibició total d’aquests productes en zones sensibles, com els espais urbans verds i les àrees Natura 2000, la xarxa europea d’espais naturals protegits.

Ja abans de les protestes dels agricultors, el projecte de llei per reduir l’ús de pesticides estava envoltat de polèmica. Amb l’oposició del sector agrícola, el Parlament Europeu va rebutjar la norma l’any passat i els estats membres –colegisladors amb la cambra comunitària– havien estat incapaços d’avançar en l’expedient. Això condemnava la mesura a l’oblit i, en l’anunci de la retirada, Von der Leyen va admetre que la llei s’havia convertit en un “símbol de polarització”.

Més recentment, Brussel·les va evitar fixar per al sector agrícola una xifra de reducció de les emissions. Amb les obligacions mediambientals com a bandera en la batalla dels pagesos, la Comissió Europea es va desdir d’establir noves exigències al sector en la proposta per retallar en un 90% les emissions de CO2 el 2040 respecte al 1990. Malgrat que en alguns esborranys sí que s’imposava que el sector hagués de reduir en un 30% les emissions el 2040, la Comissió Europea va acabar optant per deixar-la fora de la proposta final.

Pel que fa a l’impacte de les importacions ucraïneses derivades de la suspensió dels aranzels, l’executiu comunitari ha proposat ampliar un any més les salvaguardes introduïdes després de les protestes dels agricultors a països veïns com Polònia o Hongria. Concretament, Brussel·les ha posat sobre la taula un mecanisme de correcció en cas que les importacions ucraïneses afectin els mercats d’un o més d’un país de la UE.

S’estava gestant des d’abans de l’onada massiva de protestes. Al darrere de la lluita dels agricultors europeus hi ha infinitat d’organitzacions, però hi ha en joc la capitalització política de la ira del camp europeu. La ultradreta, que fins ara protagonitzava en solitari la bel·ligerància contra les polítiques verdes, s’ha llançat de ple a la batalla per controlar les protestes dels pagesos.

A menys de quatre mesos per a les eleccions europees, el Partit Popular Europeu (PPE) ha intentat entrar en la pugna i ha demanat rebaixar les ambicions verdes. Davant unes enquestes que apunten a un augment de la ultradreta, el gest dels populars busca seduir els agricultors, molestos amb les exigències verdes, i els descontents amb la transició ecològica. Ara bé, s’enfronta a les mesures impulsades per una Comissió Europea liderada per un dels seus, l’alemanya Ursula von der Leyen.

Amb l’agenda verda de la qual ha fet bandera durant aquesta legislatura, Von der Leyen, que aspira a un segon mandat com a presidenta de la Comissió Europea, ha estat en ocasions més a prop dels Verds que dels democratacristià. De fet, l’alemanya s’enfronta a molta oposició dins del PPE. La més destacada va ser la polèmica per la llei de la restauració de la natura. El president dels populars al Parlament Europeu, Manfred Weber, va ser el més ferm opositor a la norma que busca protegir i recuperar ecosistemes.

Les protestes han sumat, així, més llenya a una agenda verda que ja estava en qüestió i que, de fet, es preveu que sigui un dels principals temes de debat en la campanya electoral europea. Si fa uns anys Europa va viure una onada verda que va impulsar els partits ecologistes en alguns dels principals països europeus, com Alemanya o França, ara aquestes formacions no estan passant pel seu millor moment en termes electorals. Tant és així que, ara per ara, les enquestes preveuen que el grup dels Verds al Parlament Europeu caigui fins a ser la sisena força amb 44 representants, 27 menys que en l’actual legislatura.

Amb la UE buscant el lideratge en la cursa climàtica, ara el club comunitari ha de debatre com continuar aplicant unes polítiques que, per a alguns sectors, comencen a ser incòmodes. L’agenda verda està en qüestió, precisament per una premissa que la Comissió Europea ha repetit en moltes ocasions aquesta legislatura: que la transició ecològica no deixi ningú enrere. Una idea que els agricultors reclamen que també s’apliqui al camp europeu.

10
per cent
han caigut els preus agrícoles a onze països de la Unió Europea entre el 2022 i el 2023.
47.724
milions
d’euros hi ha assignats a l’Estat espanyol en la PAC 2021-2027.

La sequera, el tret específic de l’agricultura i la ramaderia a Catalunya

Anna Balcells

Com la resta dels seus homòlegs europeus, els pagesos i els ramaders catalans reclamen mesures que els permetin continuar vivint de la seva feina de manera digna i no veure’s abocats a abandonar les seves explotacions. En aquest sentit, critiquen mesures i normatives imposades per Brussel·les i les administracions estatal i autonòmica que consideren que amenacen la continuïtat del sector. Amb la pressió de les últimes setmanes, les instàncies europees, l’espanyola i la catalana s’han compromès a suavitzar algunes de les normes més polèmiques.

En general, els agricultors catalans han fet sentir la seva veu contra el reguitzell de tràmits burocràtics que alenteixen i encareixen la feina, com ara el quadern de camp digital, especialment complicat per als productors de més edat; contra la nova política agrària comuna (PAC) i l’instrument que la vehicula–el pla estratègic espanyol de la PAC– per la imposició d’altres normatives perjudicials, com ara reservar un 4% de les terres de conreu al guaret, i l’eliminació de diverses ajudes. I es queixen, sobretot, que s’obri les portes a la competència deslleial de països tercers –que utilitzen mà d’obra més barata i que no estan subjectes al compliment dels requisits fitosanitaris exigits als comunitaris– i que no s’afrontin els elevats costos de producció, que posen en perill la viabilitat de les explotacions. La pujada de preus de l’electricitat, els fertilitzants i els carburants i la venda per sota del cost de producció contribueixen a la situació d’ofec del sector, que reclama també reforçar la incorporació de joves per garantir el relleu generacional al camp i a les explotacions ramaderes.

Tot aquest quadre de l’agricultura es veu agreujat per la persistent falta de pluges al nostre país.

Les àrees més poblades de Catalunya van entrar en emergència per sequera a principis d’aquest mes. Sumats als que ja es trobaven en aquesta situació des de feia setmanes –37 localitats del Baix Camp i de l’Alt Empordà–, els afectats són 202 municipis i més de 6 milions d’habitants. El pla especial per combatre la sequera a Catalunya imposa reduccions de consum també a la indústria i l’agricultura. Davant les queixes, la Generalitat s’ha compromès aquest mes a estudiar la flexibilització d’algunes restriccions d’aigua aplicades a agricultors i ramaders. L’objectiu, segons l’administració, és poder ajustar aquestes restriccions “als llindars de viabilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes”.

En el cas dels agricultors, el govern ha anunciat que estudiarà “flexibilitzacions” en l’accés a l’aigua per a les explotacions que hagin dut a terme millores en el reg, i noves ajudes per fer front a les possibles pèrdues. En aquest sentit, s’obre a indemnitzar econòmicament –amb fins a un 80% de les pèrdues valorades en condicions reals– els productors agraris que hagin estat afectats per restriccions d’aigua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.