El govern preveu rebaixar el deute tot i l’augment de la despesa en salut i educació

El projecte de llei dels pressupostos del 2024 aprovat pel govern aquest matí i que la consellera Natàlia Mas Guix ha dut al migdia al Parlament preveu que el deute públic baixi i s’estabilitzi en el 29,5% del PIB aquest any, una reducció d’1,6 punts respecte el 2023 i d’uns sis punts respecte l’inici de legislatura. Si es formalitza el pacte amb l’Estat per cancel·lar un 20% del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), al voltant d’uns 15.000 milions d’euros, Economia preveu que la ràtio baixi fins al 23,6%, el percentatge més baix des del 2011. Mas, de tota manera, no ha donat per fet que la quitança pugui formalitzar-se enguany -no ho ha consignat en els comptes- ja que cal una negociació sobre les condicions en què es fa, qüestió que podria abordar-se, segons ha dit, en la comissió bilateral pactada amb el govern de l’Estat per estudiar un finançament singular per a Catalunya, que s’ha de constituir en aquest primer trimestre.

El govern ha incidit que Catalunya pateix un dèficit fiscal de 21.982 milions d’euros, el 9,6% del PIB, segons les dades de 2021, amb una mitjana del 8,1% des del 1986, per la qual cosa planteja un canvi estructural en el model, que ha de ser diferent del règim comú.

Després d’haver tancat el 2023 amb un augment del 2,6% del PIB, els pronòstics macroeconòmics del govern apunten a un creixement més moderat enguany, però encara per sobre de la mitjana de l’Eurozona, amb un 1,8% del PIB. A més, inclouen la previsió de crear 38.900 llocs de treball, deixant l’atur en el 9,2%. Pel que fa al dèficit, el govern preveu una desviació del 0,1%, equivalent a 293 milions d’euros, un 63% menys que al 2023. En aquest sentit, Mas ha reconegut que a partir del 2025 segurament la possibilitat de fer créixer la despesa serà “més acotada” perquè tornaran regles més dures, per la qual cosa enguany ha pogut augmentar tant el pressupost, fins als 43.673 milions, 2.443 més que l’any passat, o sigui, un 6,3% més. Per això mateix s’ha proposat com un dels objectius “no estructuralitzar despesa conjuntural”, tot i que alhora ha defensat els augments de partides per posar el país finalment al dia després de les retallades arran de la crisi del 2008. “No estem activant despesa perquè sí, l’estem enfocant bé”, ha defensat.

Els quatre grans eixos del pressupost, que la consellera ha presentat primer als grups, després als agents socioeconòmics i finalment als mitjans de comunicació, són la lluita contra la sequera i l’equilibri territorial -en un paquet que també inclou 300 milions per incentivar les renovables, 1.219 per a polítiques d’habitatge i 2.627 milions per al transport públic -, serveis públics, transformació econòmica -ha fet especial èmfasi en l’aposta per la reindustrialització- i la cultura i la llengua. Mas ha defensat que tot l’augment pressupostari s’ha pogut fet sense augmentar la càrrega fiscal; ans al contrari, enguany es disminueix perquè es rebaixarà un punt l’IRPF, del 10,5 al 9,5%, a totes les rendes anuals inferiors als 35.000 euros. Això sí, el pressupost preveu un increment en el cànon de l’aigua, que restava congelat des del 2017, per fer front a l’augment dels costos arran de la sequera, i que per al 80% de la població, la que menys aigua consumeix, suposarà de mitjana un euro més al mes. “Es repartirà l’esforç en funció del consum d’aigua, és un sistema més just”, ha justificat.

En conjunt, els ingressos directes dels departaments creixen en 2.533 milions. Educació (682 de més) i Salut (636) són els que més augmenten en valors absoluts tot i que, en termes relatius, és el de Cultura el que més creix, un 19,5%, fins a situar el seu pes en l’1,7%. El pressupost d’Educació és de 7.508 milions, un 10% més que l’any passat. Part dels diners serviran per incorporar 2.280 dotacions de personal, de les qual 399 per a l’escola inclusiva. Amb aquest increment es preveu arribar a les 99.392 contractacions en l’àmbit educatiu, de les quals 87.553 són docents. També hi haurà 67 milions per consolidar la gratuïtat de l’Infantil a 2 anys i 70 per finançar l’escolarització d’alumnat vulnerable. Pel que fa a Recerca i Universitats, compta amb un pressupost de 1.682 milions (+6,5%). 1.091 serien per finançar els centres superiors públics, 55 per obres en equipaments i serveis i 12 per seguir reduint preus públics. Si se sumen tots els recursos destinats a l’àmbit educatiu en el pressupost, s’assoleix la xifra de 8.703 milions d’euros.

Pel que fa a Salut, s’hi destinen 355 milions d’euros per millorar les condicions laborals dels professionals sanitaris i 190 milions per transformar l’atenció primària i fer-la més àgil. A més, es destinen 212 milions per a l’Agència de Salut Pública i 146 més per impulsar les teràpies avançades i tractar malalties fins ara incurables. Aquestes són algunes de les grans xifres del pressupost de Salut, que puja a 12.059 milions d’euros, el que suposa un 5,6% més respecte als comptes de l’any passat.

En global, la despesa social creix en 2.321 milions, si bé baixa sis dècimes respecte l’any passat, del 73,2% al 72,6%. “L’aposta per l’estat del benestar és clara”, ha defensat igualment Mas. La bonança econòmica permet que es destinin uns 800 milions a despesa desplaçada de Salut, és a dir, a eixugar part del deute contret durant els anys de la pandèmia. A banda, l’augment dels tipus d’interès fa que la despesa financera creixi en 591 milions d’euros.

L’administració catalana també ha destacat que la seva mitjana de pagament a proveïdors és de 29 dies, per sota dels 30 requerits per la normativa, i lluny dels 52 que tenia l’any 2017.