Economia

Ferrimax prepara el talonari i l’organització per créixer

L’empresa de solucions de seguretat vol fer una estirada per guanyar competitivitat i estudia incorporar companyies del sector

A la planta de Sant Fost de Campsentelles es fa tot el procés de fabricació de les caixes fortes i les portes blindades o cuirassades

La companyia té filials a França, Suïssa i Itàlia i el 2016 va adquirir una distribuïdora a París

Fer­ri­max, fabri­cant vallesà de cai­xes for­tes, cam­bres cui­ras­sa­des i solu­ci­ons de segu­re­tat a mida, vol gua­nyar dimensió per com­pe­tir millor en el sec­tor, on ja té un paper des­ta­cat al sud d’Europa. Com a pas previ, la com­pa­nyia adap­tarà l’orga­nit­zació per pre­pa­rar-la per a inte­grar altres empre­ses. Això sig­ni­fica reforçar la pro­fes­si­o­na­lit­zació d’alguns per­fils i ela­bo­rar pro­to­cols. “Cada vegada més sec­tors com ara l’energètic, el de gestió de l’aigua i el mili­tar dema­nen el nos­tre pro­ducte i per res­pon­dre-hi hem de ser més grans i més pro­fes­si­o­nals”, explica Anto­nio de la Casa, màxim exe­cu­tiu i fill del fun­da­dor de Fer­ri­max. En aquest sen­tit, De la Casa plan­teja que el futur és créixer o ven­dre’s l’empresa (d’ofer­tes, no li’n fal­ten). No des­carta cap esce­nari a llarg ter­mini, però en el curt i en el mitjà l’opció esco­llida és créixer i fer-ho sols: també han apar­cat, de moment, l’entrada d’un soci finan­cer. A l’Estat espa­nyol, hi ha molts petits fabri­cants, a vega­des amb un àmbit d’actu­ació rela­ti­va­ment local, que supo­sen una opor­tu­ni­tat per con­so­li­dar.

Anto­nio de la Casa dibuixa els plans cor­po­ra­tius quan la com­pa­nyia tre­ba­lla en pro­jec­tes de gran enver­ga­dura força dife­rents. En un dels espais exte­ri­ors de la fàbrica de Sant Fost de Campsen­te­lles, de 10.000 m², hi ha dis­po­sats un grup de con­te­ni­dors mili­tars que espe­ren el blin­datge a prova de foc, explosió i bales. Fer­ri­max forma part d’una UTE amb tres empre­ses més dels Països Bai­xos, que pro­ve­ei­xen l’exèrcit holandès d’un cen­te­nar d’aquests con­te­ni­dors, que per­me­ten mun­tar una base de manera ràpida, amb la super­visió de l’OTAN.

Pro­te­gir un banc suís

En una altra part de la planta, es tre­ba­lla des de fa un any en una porta de segu­re­tat d’enor­mes pro­por­ci­ons que tan­carà l’apar­ca­ment del nou edi­fici d’un banc d’inver­si­ons a Suïssa. De la Casa diu que, tot i que venen per catàleg por­tes blin­da­des o cui­ras­sa­des, cai­xes for­tes i arma­ris de segu­re­tat i que dis­tri­bu­ei­xen pro­duc­tes d’altres empre­ses, el seu fort són les solu­ci­ons a mida: “Som el sas­tre de la segu­re­tat”, afirma. Poden fer des d’una cam­bra cui­ras­sada per a un aero­port o per a una empresa d’alta segu­re­tat, com ara la que fabrica la tinta amb què s’impri­mei­xen els bit­llets d’euro, o magat­zems pro­te­gits per a pol­vo­rins o museus. El pro­ducte a mida i el de catàleg es repar­tei­xen al 50% les ven­des.

Habi­tació del pànic

El ven­tall de cli­ents és molt ampli i no para d’aug­men­tar en un món cada cop més inse­gur. El con­su­mi­dor tra­di­ci­o­nal són bancs, joie­ries, lote­ries, bin­gos, casi­nos, arme­ries, nego­cis d’or, pol­vo­rins, ges­tors d’infra­es­truc­tu­res crítiques i l’admi­nis­tració pública (comis­sa­ries de poli­cia, hisenda, etc.). També reben encàrrecs de fir­mes d’arqui­tec­tes o inte­ri­o­ris­tes o empre­ses de segu­re­tat domèstica per fer pro­jec­tes en domi­ci­lis. En alguns casos, l’encàrrec és fer una habi­tació del pànic: espai blin­dat i ocult a casa per uti­lit­zar en cas que hi hagi intru­sos a la llar.

A aquests tre­balls, s’hi afe­gei­xen cons­tant­ment noves línies de negoci: en són alguns exem­ples les con­sig­nes intel·ligents per lliu­rar objec­tes, ja sigui per al click and collect dels super­mer­cats o per als proveïdors d’empre­ses, o les solu­ci­ons de segu­re­tat per a cen­trals de tru­ca­des o de ciber­se­gu­re­tat. “Allà on detec­tem una opor­tu­ni­tat, ens hi fiquem”, diu.

Un dels dar­rers exem­ples és en el camp de la mobi­li­tat elèctrica i asso­ciat a la peri­llo­si­tat de les bate­ries de liti, que poden des­en­ca­de­nar un foc difícil de con­te­nir i, si n’hi ha mol­tes de jun­tes, cre­mar per sim­pa­tia. Llocs amb molts pati­nets apar­cats o espais de recàrrega supo­sen un risc i Fer­ri­max estu­dia fórmu­les per fer-los més segurs. Encara són en la fase de pro­to­tip.

Fer­ri­max té des del 1992 una dele­gació a Madrid i, més recent­ment, ha obert una sala d’expo­sició a la Gran Via de les Corts Cata­la­nes de Bar­ce­lona, on es mos­tra la línia de pro­duc­tes de luxe: cai­xes for­tes i arma­ris de segu­re­tat amb aca­bats selec­tes.

El 2005, la com­pa­nyia es va implan­tar a França amb una empresa pròpia; el 2012, a Suïssa, i el 2022, a Itàlia. Totes fun­ci­o­nen de manera autònoma. A França també tenen la dis­tribuïdora Euro Cof­fres Ser­vi­ces, que van com­prar el 2016. La fac­tu­ració de les fili­als suma uns 5 mili­ons d’euros, men­tre que la matriu ha asso­lit els 14 mili­ons d’euros, el 54% dels quals, a l’exte­rior.

La fàbrica de Sant Fost té una ofi­cina tècnica amb quinze per­so­nes que desen­vo­lupa els pro­jec­tes, tant la part estruc­tu­ral com l’electrònica i la informàtica. El pro­ducte comença a aga­far forma al pavelló de xapa (tall, sol­da­dura i pun­xo­na­ment). Després, si cal, es far­ceix de for­migó; a con­ti­nu­ació, es munta, es pinta i s’hi afe­geix la part d’electrònica, tot a la mateixa planta.

Ferrimax
Dos dels tres germans que formen la segona generació de la família propietària, Antonio i Sergio, treballen a l’empresa.
14
milions d’euros
de facturació, als quals cal afegir-ne cinc més a les filials exteriors.
90
treballadors
1978
any de fundació

Els dos fundadors havien estat directius de Fichet

Ferrimax neix el 1978 amb Antonio de la Casa (pare) i José Luis Morillas, director de fàbrica i comercial de Fichet, respectivament. Aquell any decideixen marxar de l’empresa i muntar un negoci de caixes fortes pel seu compte. Un taller de 500 m² al Poblenou de Barcelona va ser la primera seu de la companyia, que va créixer molt ràpidament i el 1986 es va haver de traslladar a una nau de Badalona de 3.000 m². Finalment, el 2008 van adquirir unes instal·lacions de 10.000 m² a Sant Fost de Campsentelles, que són les que ocupen actualment i de les quals és difícil marxar per la gran complexitat que suposa: cal pensar que tenen fins i tot una petita cimentera per fer el formigó. No obstant això, ja comencen a notar que van justos d’espai i han hagut de llogar part de l’emmagatzematge.

El 2006, coincidint amb el canvi generacional a l’empresa i la necessitat de fer una important inversió en una nova nau, la família De la Casa acaba comprant a l’altre propietari la seva part.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia