La punta de l'iceberg

El dia que Alemanya va destapar l'escàndol d'evasió d'impostos més greu de la seva història, els responsables de l'operació van encetar una croada contra els paradisos fiscals de tot el món. El nom del petit principat de Liechtenstein, amb 160 km2, no s'havia escrit mai abans amb tanta freqüència als mitjans de comunicació d'arreu.
Ahir, les autoritats judicials del paradís fiscal dels Alps, conscient i irritat pel desgast que pateix la seva imatge, van decidir complir amb les amenaces que dies enrere havia formulat el príncep Alois de Liechtenstein.

Van presentar un recurs contra les autoritats alemanyes, concretament contra les fiscalies de Bochum -des d'on es coordina l'operació antifrau- i Munic. A més, la fiscalia del principat, a Vaduz, va dictar una ordre de recerca contra el presumpte informador dels serveis secrets alemanys (BND), que van pagar prop de cinc milions d'euros a canvi d'informació robada sobre dades i transaccions amb bancs de Liechtenstein.

Onada a França
Pel que fa a l'expansió de l'afer arreu del planeta, ahir es va saber que França ja ha obert investigacions en un total de 200 casos, segons recollia el diari Le Figaro. L'activitat dels investigadors fiscals també estava disparada, amb una vintena de registres, a Austràlia. Aquests casos se sumen als d'Alemanya, els Estats Units i la Gran Bretanya, entre d'altres.

L'afer, doncs, s'estén per un mínim de tres continents i arreu de gairebé una dotzena de països. Segons informacions recollides pel rotatiu britànic The Guardian, la cadena de supermercats més important del Regne Unit, Tesco, utilitzaria el paradís fiscal de les illes Caiman per evitar la fiscalització de part de les seves propietats.

L'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) denunciava ahir que el cas de Liechtenstein només és "la punta de l'iceberg", perquè els estàndards de transparència financera continuen sense aplicar-se. Tot just ahir, la cancellera federal alemanya, Angela Merkel, va rebre el príncep Albert II de Mònaco a Berlín davant les protestes dels antiglobalitzadors.

Albert II va fer tota una declaració d'intencions davant la cancellera afirmant que "la nostra plaça financera ha de ser un model vàlid". L'OCDE considera Mònaco, juntament amb Liechtenstein i Andorra, entre d'altres, com un paradís fiscal.

A Mònaco, que encara és més petit que Liechtenstein (de fet és l'Estat més petit del món després del Vaticà), hi ha representacions de 40 bancs internacionals que contribueixen a mantenir una tercera part de l'economia del Principat. Segons afirmen les seves autoritats, el 2007 Mònaco va retornar 15 milions d'euros en concepte d'impostos fiscalitzats als països d'origen dels estrangers que hi resideixen.

L'escàndol de Liechtenstein ha fet augmentar les crítiques contra els paradisos fiscals. Ahir, el vice-president dels socialdemòcrates alemanys, Joachim Poss, va dir que cal més pressió internacional sobre aquesta mena de països. La seva homòloga dels Verds, Christine Scheel, va acusar Andorra, Suïssa, Mònaco i Liechtenstein de practicar "l'evasió fiscal sistemàtica". Per la diputada, les directrius fiscals de la UE "tenen més forats que un formatge suís".