Es redueix la desigualtat de la renda entre barris de Barcelona

La millora salarial redueix la desigualtat de la renda entre districtes i barris de Barcelona, segons l’informe anual de la Renda Disponible de les Llars per càpita (RDLpc) del 2021, publicat aquest dimarts per l’Ajuntament a través del Departament d’Anàlisi de l’Oficina Municipal de Dades. El 2021 la RDLpc, que és el volum de recursos de què disposen les llars per consumir o estalviar, va augmentar un 4,8% i es va recuperar parcialment de la davallada que havia patit el 2020 a causa de l’inici de la pandèmia. L’any 2020 la RDLpc va baixar un 7,1% respecte l’any 2019. Així, el 2021, la renda de les llars a la capital va ser de 21.642 euros, un 18% superior que la de Catalunya.

Les dades, però, no mesuren l’efecte de la gentrificació, que obliga famílies amb rendes mitjanes a traslladar-se a barris amb menys poder adquisitiu. En qualsevol cas, la photo finish mostra que la renda per càpita va augmentar a tots els districtes, excepte a Sarrià-Sant Gervasi, malgrat que continua sent el districte amb un nivell més alt. Les taxes de creixement van ser més elevades en el districtes amb rendes inferiors, com a Ciutat Vella (9,5%) o Horta-Guinardó (6,4%), mentre que als de rendes altes van créixer en menor mesura (un 4,5% a Gràcia o un -0,9% a Sarrià-Sant Gervasi). La principal explicació per a aquesta dinàmica és l’augment dels sous per als nivells salarials més baixos, segons l’Ajuntament. “Les RDLpc del 2021 ens confirmen que després del sotrac que va suposar la pandèmia el 2020, hi ha hagut una certa recuperació de la renda de les llars i que hi ha tingut a veure la millora salarial pels nivells salarials més baixos, una bona notícia que ha ajudat a reduir les diferències existents entre districtes i barris”, celebra el tinent d’alcalde d’Economia, Hisenda i Promoció Econòmica, Jordi Valls.

Segons el regidor, les dades també demostren que hi ha un efecte redistribuïdor del sector públic que, “via prestacions socials, impostos o cotitzacions, ajuda a reduir les diferències en la renda que finalment tenen famílies per consumir o estalviar”.

Valls recalca que les dades evidencien la importància d’aplicar polítiques progressistes, redistributives i socials per una ciutat “més justa, cohesionada i amb menys diferències socials”, però alerta que “encara hi ha feina a fer per seguir reduint la bretxa social o salarial”.

Per barris, les Tres Torres és el que té una renda per càpita més alta (37.800 euros), mentre que el de renda més baixa és Ciutat Meridiana (10.929 euros). Tanmateix, el 2021 es va reduir la diferència entre els valors extrems d’aquests dos barris.

La secció censal de menor renda és al barri del Besòs i el Maresme, amb una RDLpc a l’entorn dels 8.500 euros. Amb una dada més de cinc vegades superior, la secció censal de renda més alta és al barri de Sant Gervasi-Galvany (més de 40.000 euros).

La millora salarial afecta principalment els salaris més baixos que es troben als barris amb més prestacions socials. Els que més augmenten són Torre Baró, el Raval, el Besòs i el Maresme, Ciutat Meridiana, Can Peguera, mentre que els que tenen una dinàmica negativa són Pedralbes, les Tres Torres, Sant Gervasi i Sarrià.

Pel que fa a l’evolució als recursos de les llars, al 2021 destaca l’augment de la Remuneració d’Assalariats (9,1% respecte any 2020), seguit per les Prestacions Socials (2,9%) i de les Rendes Mixtes (1,5%). El principal recurs de l’economia de les llars de Barcelona són les Remuneracions d’Assalariats (55%), seguides de les Rendes Mixtes (24%) i les Prestacions Socials (21%).