[D]
0
Economia
Girona - 2 juny 2024 2.00 h

Comerços que no tanquen

Un 43% dels negocis que abaixen la persiana definitivament ho fan per jubilació dels propietaris

Reempresa, amb la Diputació de Girona, assessora i acompanya en els tràmits els nous emprenedors

Des del 2013, s’ha evitat tancar 440 negocis, en gran part del món de l’hostaleria i del sector serveis

- Girona

Un 43% dels negocis que tanquen a les comarques gironines és per la jubilació dels propietaris, segons dades de la Diputació de Girona. Fa dos anys, al final de la pandèmia de la Covid, Eva Comajoan, de Cornellà del Terri, i Pau Luengo, de Banyoles, es van llançar a emprendre, a treballar pel seu compte. Comajoan estava a l’atur i Luengo era mecànic. Els dos es van fer càrrec de dos negocis, una floristeria al barri de Sant Ponç a Girona i un taller de cotxes a Serinyà, que abaixaven la persiana definitivament per la jubilació dels propietaris. Van fer el pas endavant a través de l’assessorament i acompanyament de Reempresa, una iniciativa de la patronat Cecot i la Fundació Autoocupació, i la Diputació de Girona. Els van ajudar a fer el pla d’empresa, a fer els números, a obtenir el finançament, a presentar la documentació... tots els tràmits administratius i burocràtics que es requereixen que calen ara per treballar per compte propi, per ser emprenedor.

Des del 2013, Reempresa ha evitat el tancament de 440 empreses a les comarques gironines. Segons les xifres facilitades per la Diputació, significa salvaguardar més de 1.112 llocs de treball. Per sectors, un 36% són negocis de l’hostaleria, seguits pels de serveis (29%) i de comerç (28%). Quant a indústria, el percentatge és menor: un 5%. Un 1% són negocis de construcció i un altre 1%, agropecuaris. El vicepresident primer de la Diputació de Girona, Pau Presas, es congratula de les xifres: “Considerem que afavorir la continuïtat de negocis ja existents és tan important com que se n’implantin de nous.”

Vuit punts d’atenció

Hi ha vuit punts d’atenció Reempresa a la demarcació. En aquestes oficines, es faciliten els serveis d’intermediació i acompanyament de manera gratuïta als qui volen comprar o vendre un negoci. Són vuit punts situats a cada comarca: a l’Agència del Desenvolupament del Ripollès, a DinàmiG (a la Garrotxa), a l’ajuntament de Banyoles, a l’ajuntament de Figueres i als consells comarcals del Baix Empordà, la Cerdanya, el Gironès i la Selva.

Eva Comajoan FLORISTA

“El 70% de les vendes les faig a través del web”

El febrer del 2022, va fer-se càrrec de la floristeria que hi ha al centre comercial Carrefour a Sant Ponç, a Girona, quan l’anterior propietària es jubilava.

Per què decideix assumir la botiga?
Jo estava en un ERTO en una empresa que, després de la covid, va tancar i em van posar a l’atur. Estava mirant feines i, des del web de Reempresa, vaig trobar aquesta opció. No havia fet mai de florista, tot i que em considero una persona molt creativa. I vaig decidir llançar-me a la piscina. Vaig pensar: “Per què no?” També amb la Roser, que es traspassava el negoci per jubilació, m’hi vaig entendre de seguida. Li vaig explicar els meus dubtes i em va animar. Va anar tot bastant rodat. També des del SOC de Banyoles, Meritxell Regencós em va ajudar molt. M’he format de manera autodidacta sobre les plantes i les flors. Vaig fer un curs, i la Roser em va acompanyar en aquest aspecte.
Està contenta de la decisió?
Com que no tenia experiència, al principi va ser una mica estressant. El primer repte va ser adaptar la botiga a com jo volia que fos. La Roser treballava més com un viver amb moltes plantes; una floristeria d’un mercat. La meva idea era una floristeria més diàfana. Potser, a l’inici, no vaig valorar prou aquest punt i vaig haver de fer una mica més d’inversió de la prevista. Vaig voler canviar la imatge de la botiga, i això implica també canviar la clientela que ella tenia. És clar, són dos anys. Intento fer-me una clientela. Ja veus qui repeteix, un client fix. No ofereixo el mateix servei que ella oferia, i és el que m’ha costat més.
Com valora l’assessorament de Reempresa?
Un 10. De veritat. Em van ajudar molt i m’aclarien qualsevol dubte. Em vaig sentir molt acompanyada.
Quin balanç fa doncs?
Cada vegada es treballa més a través del web. Fa una setmana que tinc un web nou. L’he actualitzat gràcies a una ajuda i hi he inclòs botiga en línia. Molts encàrrecs els faig a través de Whatsapp o d’internet. M’envien un missatge: “Prepara’m un ram, que el vinc a buscar al migdia.” També faig entregues a domicili, encàrrecs, si hi ha d’anar targeta, dedicatòria… Em genera més venda internet que el fet que la floristeria estigui situada dins d’un centre comercial, que sempre tens la compra esporàdica.
Pau Luengo MECÀNIC

“Em van ajudar a l’hora de buscar finançament”

De Banyoles, te 29 anys i tres fills petits. Estava treballant en un altre taller mecànic quan un company li va comentar el traspàs, per jubilació, del taller de Serinyà, de Xavier Vidal. La idea era agafar-lo tots dos junts. A l’últim moment, el company es va fer enrere, i Pau Luengo va decidir tirar endavant. Ara fa dos anys.

Quin balanç fa del pas endavant que va fer? N’està content?
Estic content. Puc anar vivint.
No hi ha tallers mecànics. Es perden oficis.
No hi ha ofici i no hi ha gent que ho vulgui seguir. No només amb els mecànics. També passa amb els paletes, els lampistes… Ara, els nanos volen treballar de youtubers, de funcionaris… coses en què no s’embrutin les mans.
Però són oficis especialitzats, que escassegen i en què poden guanyar més que els qui no es volen embrutir les mans.
Sí, però cada vegada costa més trobar treballadors o aprenents que vulguin aprendre i treballar. Tinc un treballador, un nano jove que ja havia treballat de mecànic i el coneixia, a ell i al seu pare. Encara estava estudiant, però ara ja fa jornada completa. Té 20 anys i encara li falta experiència, però això és com tot, es guanya remenant motors i treballant. Em va costar molt trobar un treballador. No era qüestió de posar més anuncis o de donar veus; és que tots els perfils que es presentaven no s’adequaven. Fa un any i escaig que el tinc. Mentre ell tingui ganes d’aprendre, no hi ha cap problema. A més, tinc una secretària que du la facturació, fa les trucades a proveïdors… Primer, pensava que ho podria fer, però no puc amb tot.
Com l’ha ajudat Reempresa?
Tota la paperassa prèvia la van gestionar l’antic propietari, en Xavi, i l’altre company que al final es va fer enrere. En el procés de transició, durant sis mesos, a partir del febrer, que és quan me’n vaig fer càrrec, en Xavier i la seva dona, com a secretària, treballaven per a mi. Però sí que és cert que em van ajudar molt amb tota la qüestió de la paperassa. Sobretot a presentar la documentació per aconseguir el finançament. Em van ajudar molt en aquest sentit: com fer el projecte per demanar als bancs els diners que necessitava. T’ajuden a fer els números bé perquè tot quadri i el que demanis et vagi bé.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides