“L’impacte emocional de caminar sobre vidres i brases transforma”

Hi ha molta fuga de talent per la falta de motivació. Les empreses han dedicat molts esforços a crear bons líders, però han descuidat el conjunt de l’organització, que no està bé, li falta cohesió i això genera por i desconfiança.

Quan la gent va poder sortir després del confinament per la pandèmia, tothom necessitava fugir a la muntanya o a la costa. Ens agrada tant la natura perquè tenim informació guardada en la nostra ment més primitiva que ens recorda que era casa nostra; per això és en entorns naturals on millor connectem amb nosaltres mateixos. A les organitzacions necessitem persones connectades amb si mateixes, que siguin coherents amb el que fan, el que diuen i el que pensen. I quan les portes a la natura surt espontàniament.

Sí, és casa meva; em serveix per connectar amb mi mateixa i per ajudar altres persones a fer-ho. Fa un parell d’anys vaig començar un projecte pioner de coaching, com a formadora de banys de bosc, mostrant el parc des d’un altre vessant.

Hi ha molt de mite i sovint se simplifica molt dient que és anar a abraçar arbres o a caminar descalços. No és aquesta l’essència. Es tracta de desconnectar de tot i absorbir el que està passant en aquell lloc en aquell moment, sentir l’aire que et toca, les olors de la terra, de les plantes... per guanyar presència, l’aquí i l’ara, i despertar tots els nostres sentits. A la feina tenim massa elements que ens distreuen i hem perdut la nostra capacitat de viure el present, massa connectats amb els errors del passat o projectant-nos cap al futur.

La gent pot descobrir com pot millorar, però té raó que després cal constància, disciplina i voluntat de créixer com a persona i com a equip. Aquesta és la fórmula. No és fàcil i, per això, he explorat un nou camí que és aconseguir impacte emocional.

Si li pregunto què estava fent el 20 de gener passat, doncs segurament ho haurà de pensar. Potser se’n recorda; potser no. En canvi, si li pregunto pel dia de l’atemptat a les Torres Bessones de Nova York, què estava fent quan hi van estavellar els avions, segurament no dubtarà. Això és l’impacte emocional. Les dinàmiques d’impacte que proposo mouen les emocions perquè m’enfronto a les meves pors o creences, però d’una manera dura i impactant. Per tant, aquest aprenentatge o aquesta informació se’m queda ja gravada dins meu. Llavors és molt més fàcil aplicar aquella disciplina que dèiem, perquè el concepte m’ha quedat clar i ara el que faré és potenciar-lo, amb un acompanyament de dotze mesos.

Algunes de les tècniques són caminar sobre vidres i brases, llançar-se al buit sense elements de seguretat, trencar una fletxa amb el coll i doblegar una barra d’acer entre dos membres de l’equip. A vegades sentir això espanta i genera una certa resistència. Per això, cal dir que tothom que vingui pot fer la dinàmica o pot decidir no fer-la. Però totes les mesures de seguretat estan molt ben estudiades. No estic jo sola, tinc un equip de suport i, quant a mesures de seguretat, és el màxim.

Quan vaig començar a treballar en aquest projecte nou, vaig sentir la necessitat de crear unes dinàmiques prou potents perquè a la persona li quedés gravat el missatge i el recordés cada dia. Que quan es llevi i se’n vagi a treballar pensi: “Vaig superar les meves pors, vaig trencar les meves creences limitadores, sé on vull arribar i tinc clar que ho aconseguiré.” Per tant, necessitava aquest plus de dinàmiques d’alt impacte. I va ser decidir-ho i l’endemà estava matriculada a l’escola de Rafa Rodríguez per aconseguir la certificació d’experta en dinàmiques d’alt impacte i aconseguir el bagatge. Rafa Rodríguez és el número 1 en l’entorn empresarial, i l’aportació de coneixements que ell té i la transmissió d’aquestes dinàmiques, per a mi, han estat brutals.

El perfil és variat. Però com més gran és una empresa, més recursos té per formar els seus equips i més coneixement sobre aquestes qüestions. Però també hi ha noves empreses que estan sorgint ara i que valoren aquestes dinàmiques perquè donen bons resultats.

És com les persones, que sabem millor què no volem que no pas què volem. Per tant, hi ha una part de centrar els objectius, molt específicament, perquè serà la manera de veure si ho estem aconseguint.

La formació és important, però també l’experiència en un determinat terreny. Tony Robbins és el número 1 dels coaches del món, més per l’experiència i el bagatge que no pas per la formació específica. Per tant, cal casar aquestes dues coses.