Economia
Les línies de baix cost al Prat dificulten connexions intercontinentals
Aeroports
L'alta presència de companyies aèries de baix cost a l'aeroport del Prat dificulta les connexions intercontinentals amb escala, segons un informe de la Unió Catalana d'Agències de Viatges Emissores (UCAVE).
L'estudi, elaborat pel professor de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona (UB), Ramon Tremosa, posa de manifest que el servei que ofereixen les companyies de baix cost dificulta la connexió amb vols intercontinentals en altres aeroports europeus, que és l'única opció que tenen els passatgers moltes vegades per volar fora d'Europa.
El president d'UCAVE, Rafael Serra, ha afirmat que el Prat ha tingut en els últims anys "un creixement fals" a causa de l'augment de les línies de baix cost, que fan créixer l'aeroport "quantitativament però no qualitativament".
Serra ha criticat la dificultat que tenen com a empresa per compaginar els vols, ja que els de baix cost "sovint van plens, no tenen uns horaris que permetin la connexió amb altres que vagin cap a Amèrica o Àsia i provoquen que el client hagi de tornar a facturar la maleta i sovint perdre-la".
L'estudi constata l'espectacular creixement que han tingut els tres aeroports catalans en trànsit de persones durant el període 1998-2007, segons dades extretes d'AENA.
Evolució a Catalunya
L'aeroport del Prat ha passat de tenir 16,1 milions de passatgers el 1998 als 32,8 milions el 2007 (un augment del 102%); el de Girona ha crescut dels 0,6 milions de persones als 4,8 en el mateix període (augment del 800%); i en el cas de Reus s'ha passat dels 0,5 milions el 1998 als 1,3 actuals, fet que suposa un augment del 180%.
Segons Tremosa, aquest augment es deu a l'especialització del Prat com a aeroport de baix cost, fet que provoca que ofereixi un mal servei en vols intercontinentals i que freni el creixement dels aeroports de Girona i Reus, que "sí que haurien de ser de baix cost i complementar el servei que dóna Barcelona", ha afegit.
El trànsit aeri internacional a l'aeroport de Barcelona durant el 2007 va tenir com a destí principal Europa, amb un 97%, i només un 1,3% s'ha dirigit a Amèrica, mentre que el 0,5% restant de passatgers ha viatjat a Àsia.
L'estudi de Ramon Tremosa estableix una comparació entre Munic, Roma i Barcelona, ja que les tres ciutats europees van registrar un nombre similar en milions de passatgers el 2007 (34,2 milions, 32,9 i 32,8 respectivament).
Encara que els tres aeroports tenen un trànsit similar de passatgers, el percentatge de vols intercontinentals s'estableix en el 21% en el cas de Munic i Roma i en el 9% en el cas de Barcelona, segons dades del 2005 d'AENA i de l'associació Airports Council International.
Inversió i trànsit
Tremosa també ha aprofitat per comparar la ràtio entre inversió i trànsit en el període 1994-2003 dels dos aeroports principals de l'Estat espanyol.
D'una banda, a l'aeroport madrileny de Barajas la inversió total es va situar en el 58,6% i el trànsit total de passatgers en el 22,1%, establint així una ràtio del 2,66 per a Madrid.
En el cas del Prat, la inversió durant el mateix període va ser del 14,3% i el trànsit total del 14,5%, xifres que suposen una ràtio del 0,99 per a Barcelona.
Per Tremosa, la competitivitat de Catalunya passa per desenvolupar el potencial del seu aeroport principal amb una gestió individual i des del territori, allunyant-se del "centralisme espanyol en la gestió dels aeroports".
L'estudi, elaborat pel professor de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona (UB), Ramon Tremosa, posa de manifest que el servei que ofereixen les companyies de baix cost dificulta la connexió amb vols intercontinentals en altres aeroports europeus, que és l'única opció que tenen els passatgers moltes vegades per volar fora d'Europa.
El president d'UCAVE, Rafael Serra, ha afirmat que el Prat ha tingut en els últims anys "un creixement fals" a causa de l'augment de les línies de baix cost, que fan créixer l'aeroport "quantitativament però no qualitativament".
Serra ha criticat la dificultat que tenen com a empresa per compaginar els vols, ja que els de baix cost "sovint van plens, no tenen uns horaris que permetin la connexió amb altres que vagin cap a Amèrica o Àsia i provoquen que el client hagi de tornar a facturar la maleta i sovint perdre-la".
L'estudi constata l'espectacular creixement que han tingut els tres aeroports catalans en trànsit de persones durant el període 1998-2007, segons dades extretes d'AENA.
Evolució a Catalunya
L'aeroport del Prat ha passat de tenir 16,1 milions de passatgers el 1998 als 32,8 milions el 2007 (un augment del 102%); el de Girona ha crescut dels 0,6 milions de persones als 4,8 en el mateix període (augment del 800%); i en el cas de Reus s'ha passat dels 0,5 milions el 1998 als 1,3 actuals, fet que suposa un augment del 180%.
Segons Tremosa, aquest augment es deu a l'especialització del Prat com a aeroport de baix cost, fet que provoca que ofereixi un mal servei en vols intercontinentals i que freni el creixement dels aeroports de Girona i Reus, que "sí que haurien de ser de baix cost i complementar el servei que dóna Barcelona", ha afegit.
El trànsit aeri internacional a l'aeroport de Barcelona durant el 2007 va tenir com a destí principal Europa, amb un 97%, i només un 1,3% s'ha dirigit a Amèrica, mentre que el 0,5% restant de passatgers ha viatjat a Àsia.
L'estudi de Ramon Tremosa estableix una comparació entre Munic, Roma i Barcelona, ja que les tres ciutats europees van registrar un nombre similar en milions de passatgers el 2007 (34,2 milions, 32,9 i 32,8 respectivament).
Encara que els tres aeroports tenen un trànsit similar de passatgers, el percentatge de vols intercontinentals s'estableix en el 21% en el cas de Munic i Roma i en el 9% en el cas de Barcelona, segons dades del 2005 d'AENA i de l'associació Airports Council International.
Inversió i trànsit
Tremosa també ha aprofitat per comparar la ràtio entre inversió i trànsit en el període 1994-2003 dels dos aeroports principals de l'Estat espanyol.
D'una banda, a l'aeroport madrileny de Barajas la inversió total es va situar en el 58,6% i el trànsit total de passatgers en el 22,1%, establint així una ràtio del 2,66 per a Madrid.
En el cas del Prat, la inversió durant el mateix període va ser del 14,3% i el trànsit total del 14,5%, xifres que suposen una ràtio del 0,99 per a Barcelona.
Per Tremosa, la competitivitat de Catalunya passa per desenvolupar el potencial del seu aeroport principal amb una gestió individual i des del territori, allunyant-se del "centralisme espanyol en la gestió dels aeroports".
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
