Àltima vol recuperar el valor del cementiri
La companyia de serveis funeraris més gran de Catalunya ha incorporat espais per enterrar cendres de manera sostenible
Les noves tecnologies, la incorporació de la diversitat en els rituals i el respecte pel medi ambient també són reptes per al sector
L’empresa té una unitat de negoci dedicada a les repatriacions i a tradicions d’altres religions
Àltima és una empresa de serveis funeraris amb més de 300 anys d’història al darrere, que té la concessió de dinou cementiris i disposa de 44 tanatoris i catorze crematoris propis repartits entre Catalunya i les Balears. Es tracta de l’empresa més gran del sector a Catalunya, amb 456 empleats i 65 milions de facturació, que ha anat agafant dimensió per la via de les adquisicions. De fet, en l’última dècada, han absorbit una dotzena d’empreses de serveis funeraris als dos territoris. La companyia també dona servei de cementiri, manteniment i neteja a 360 municipis de Catalunya.
Una empresa d’aquest sector està inevitablement lligada a les tradicions locals i a l’evolució de la societat. De fet, durant segles han estat els garants de mantenir tots els rituals al voltant de la mort i l’acomiadament del difunt i de tenir cura de l’espai per excel·lència dels serveis funeraris: el cementiri. En els darrers 20 anys, tant els rituals com el camp sagrat han viscut una mutació substancial a la qual l’empresa ha hagut de donar resposta.
Joan Ventura, que és, juntament amb el seu germà Josep i amb Jordi Viñas, conseller delegat d’Àltima, explica que la principal transformació ha estat l’elecció de la incineració com l’opció majoritària en detriment de les sepultures. I, com a conseqüència, els cementiris han perdut part de la seva centralitat en el món funerari.
“L’enterrament es va substituir per llançar les cendres en altres entorns, per quedar-se-les a casa o per convertir-les en un objecte sense fer cap cerimònia, i aquesta desaparició dels rituals, i, sobretot, la de l’espai com a referent, ha comportat problemes en els processos de dol dels familiars”, explica Josep Ventura, que assegura que en els darrers anys han vist com nombroses famílies que havien optat per quedar-se les urnes de les cendres han tornat als cementeris per trobar un espai on dipositar-les i poder tancar el procés de la pèrdua d’una persona estimada.
Arribats a aquest punt, Àltima va començar a dissenyar i definir propostes alternatives per recuperar el valor del cementiri com un espai de record i va anar incorporant opcions amb les quals una societat cada cop més diversa i menys lligada a la religió es trobés més còmoda. N’és una, per exemple, el fet de dotar els cementiris d’espais més lligats a la natura, com és el cas del jardí dels Ametllers, al cementiri de les Pruelles de Sitges (Garraf). L’espai dona cabuda a 25 d’aquests arbres, i al voltant de cadascun dels quals és possible enterrar fins a cinc urnes biodegradables i col·locar-hi una placa que identifica el nom dels familiars difunts.
Al mateix cementiri, hi ha ubicat el jardí de les Roselles (vegeu foto), un terreny enjardinat que permet enterrar-hi una urna biodegradable, sobre la qual es col·loca una rosella de porcellana. Així, es forma un camp a manera de memorial que s’allunya molt dels nínxols tradicionals.
També hi van estrenar el 2023 un espai per a les persones que han perdut un fill durant la gestació, el part o pocs dies després d’haver nascut. L’espai, situat a prop de l’entrada principal del cementiri i envoltat de vegetació, conté un camí al voltant del qual les famílies que ho desitgin poden col·locar petites estrelles de colors elaborades artesanalment a base d’àrids i cendres. “Ha estat una iniciativa fruit de la demanda d’associacions de familiars que havien patit dols perinatals, en col·laboració amb l’Ajuntament de Sitges i nosaltres”, explica Joan Ventura.
Diversitat
Al cementiri comarcal de les Roques Blanques, al Papiol, a més de les sepultures tradicionals i altres iniciatives per dipositar cendres molt vinculades a la natura, hi han habilitat espais per poder acomplir les tradicions fúnebres d’altres religions. Com ara la musulmana, que ha d’enterrar els difunts orientats a la Meca i amb una font d’aigua a prop, i la hinduista, que en canvi no pot tenir cap corrent d’aigua proper. “Les segones generacions de famílies nouvingudes ja no es repatrien i volen ser enterrades aquí; aquesta diversitat es preveu que sigui una realitat creixent i ens hi estem adaptant per donar-hi resposta”, explica Joan Ventura.
De fet, Àltima disposa d’una unitat de negoci internacional dedicada a la gestió de les repatriacions en què, a més, tenen contractades diverses persones que es dediquen a aprendre i recopilar la informació dels rituals que hi ha en cada religió o tradició per poder estar en contacte amb caps espirituals d’altres creences.
També a casa nostra, segons la comarca i fins i tot segons el municipi, les tradicions funeràries tenen les seves particularitats, encara avui dia. “Justament per preservar aquestes especificitats, en aquests anys d’adquisicions de terceres empreses, mantenim els empleats i els antics propietaris, per assegurar que es traspassa tot el coneixement de la tradició de cada territori”, diu Josep Ventura.
Una altra de les grans apostes estratègiques de l’empresa per diferenciar-se ha estat la implementació de mesures per reduir l’impacte de la seva activitat sobre el medi ambient. Entre finals del 2023 i principis del 2024 han instal·lat 1.600 metres quadrats de plaques fotovoltaiques en tretze dels seus tanatoris i han incorporat els vehicles elèctrics i iniciatives per reduir l’ús de flors tallades i recordatoris en paper. Per algunes d’aquestes accions lligades a la sostenibilitat, el cementiri de les Pruelles ha estat guardonat com a millor cementiri d’Espanya en la categoria de millor iniciativa mediambiental en la vuitena edició del Concurs de Cementiris d’Espanya. Els guardons més prestigiosos del sector a l’Estat i que atorga cada any la revista Adiós CulturalLa personalització, la introducció de les noves tecnologies, el respecte pel medi ambient i la gestió de la diversitat també han trucat a la porta d’Àltima tot i semblar un sector tradicional immòbil.
