Les empreses de llapis i paper es reivindiquen
L’Associació del Sector de Papereria neix amb el propòsit d’alliberar el material escolar de la imposició d’un 21% d’IVA
El nou ‘lobby’ reivindica el món analògic com a fonament de l’educació per sobre de l’hegemonia de l’eina digital
Les firmes del sector demanen incentius per poder exportar als mercats globals
En uns temps en què sembla que l’alfabetització només es pot executar a través del canal digital, emergeix la reivindicació analògica del paper com a suport de lectura i escriptura, d’estudi. És la que fa l’Associació del Sector de Papereria, que es proposa reivindicar les qualitats de blocs, llapis de colors, gomes d’esborrar i tot allò que antany, i encara ara, era suport físic de l’aprenentatge i la creativitat.
Aquest nou lobby va començar a operar fa pocs mesos, tot i que es va començar a gestar fa cosa d’un any i mig. Ara mateix ja s’hi han adherit 21 empreses, i hi podem trobar noms prou coneguts com ara Abacus, Hamelin Brands (Oxford i Pelikan), Stabilo International, Carioca, Folder Papelerías, UHU Pegamentos, Bureau Vallée, Disnak, Grafoplás del Noroeste, Distrisantgago Papelería, Avante PL7, Mitsubishi Pencil España, Lamela Logística i d’altres.
Com explica Josep Buixeda, president de l’associació i director general per a la península Ibèrica, l’Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud de Hamelin Brands, “en aquest sector hi faltava una iniciativa com aquesta, ja que cadascú anava per la seva banda i calia teixir xarxes de col·laboració”. Un sector que mou volums de negoci prou importants: hem de pensar que només les tretze empreses que van constituir l’associació ja poden assolir un volum de negoci que depassa els 500 milions d’euros. Un sector en què conviuen a l’Estat grans multinacionals del món de l’escriptura, com Moleskine, Stabilo i Hamelin, amb grups locals de sòlida posició, com Jovi i Grafoplás, i petits especialistes com Lamela. Tot i que l’associació és d’àmbit estatal, d’entrada la seva seu se situarà provisionalment a Barcelona, amb la idea que es pugui alternar amb Madrid.
Al voltant de l’IVA
I l’associació es posa a caminar amb una primera causa, la reducció de l’IVA del material escolar, que en aquests moments està fixat en el 21%. “Demanem la reducció de l’IVA del material escolar perquè considerem que és un bé bàsic per facilitar l’accés de tots els nens i nenes a tots aquests recursos i fomentar així l’aprenentatge”, diu el màxim representant de l’associació. I hi afegeix: “Si l’oli d’oliva té un impost zero perquè és considerat de primera necessitat, també ho ha de ser l’educació. Un país no és ric només pel seu PIB, sinó també pel seu nivell de formació.” Des de l’associació consideren que imposar aquest 21% d’IVA al material escolar suposa de fet una doble imposició per al contribuent, el qual ha de satisfer l’impost de la renda i un IVA “com si es tractés talment d’un luxe”. Als actors del sector de la papereria no els costa gaire trobar exemples d’estats en què llibres de text i material per dibuixar i escriure van a compte de l’Estat. Sense anar gaire lluny, la veïna França ofereix a les famílies un xec de 300 euros, i a l’Estat, algunes administracions autonòmiques i locals també han obert alguna línia d’ajut. La Generalitat ofereix a les famílies xecs per valor de 100 euros, que es poden destinar a comprar llibres, diccionaris, tota mena de papereria, motxilles, calculadores i jocs educatius. Això sí, estan destinats només a alumnes matriculats a educació primària. L’Ajuntament de Barcelona també manté un ajut de 100 euros per a l’adquisició de material escolar.
La nova associació, però, vol anar més enllà de discutir la fiscalitat que s’imposa sobre el material escolar, i també vol reivindicar el món analògic: “D’acord que l’arribada de l’entorn digital ha estat disruptiva, sobretot en àmbits com el de l’empresa, on, com era inevitable, ha reemplaçat el paper, en tasques de comptabilitat o registre d’informació. Ha estat una eina indiscutiblement útil.” Tanmateix, “en l’educació ja podem veure que la digitalització absoluta no millora l’educació. Un país com Suècia vol fer marxa enrere en l’ús de la pantalla a les aules”. Com diu, “prendre notes, subratllar, la impressió d’idees al capdavall, no es pot fer des d’una tauleta”. Buixeda també remarca que als EUA estan guanyant prestigi les escoles amb un perfil més analògic.
Incentius per exportar
Les empreses del sector de la papereria també volen ser considerades potencials grans exportadores, i és per això que una de les missions de la nova associació és aconseguir incentius fiscals per emprendre l’expansió internacional: “Tenim empreses que tenen en el seu ADN l’exportació. Empreses de l’àmbit escolar que exporten des de gomes i quaderns a la UE, però també a mercats amb moltes possibilitats de l’Amèrica Llatina.” Com diu, “hi ha empreses amb empenta que no només s’abocarien a exportar, sinó també a establir-se en altres mercats”. I a la inversa, el nou lobby exercirà la seva influència per intentar resoldre un dels grans problemes que pateix, la importació de producte de papereria de baixa qualitat. “Per lluitar contra això, hem de potenciar la producció local.”
És clar que, com reconeix Buixeda, el que més ha perjudicat l’article de papereria, que ha exhibit darrerament estremidores davallades de dos dígits, és la baixa natalitat.
