Economia

Energia

La gestió de la hidroelèctrica de Sant Quirze de Besora serà pública a partir del 31 de juliol

L’empresa d’energia pública L’Energètica passarà a assumir la gestió de la central hidroelèctrica de Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora (Osona) a partir del 31 de juliol. Es tracta d’una reivindicació històrica del municipi, que ha vist com un greuge l’ús privat de les aigües del Ter durant més de 150 anys, el doble que estableix la llei.

El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha defensat que la gestió pública d’aquesta central “marca el camí de futur de totes les concessions que han d’anar caducant en els propers anys”: “És un pas de no retorn per posar l’energia en mans dels ciutadans i no en mans dels oligopolis de sempre”.

Situada a la riba del Ter, Can Trinxet disposa de dues turbines amb una potència total de 660 kW. La gestió de la central és la primera que es recupera d’un operador privat. El 31 de juliol venç la concessió. A partir d’aquí, l’energia que s’hi generi, que dependrà de la pluviometria, servirà per abastir infraestructures d’abastament i depuració d’aigua.

La fórmula escollida, a través de l’empresa d’energia pública, no és la que es reclamava des del municipi, que durant anys ha defensat la municipalització de la gestió. En aquesta sentit, Mascort no ha detallat de quina manera la gestió pública de la infraestructura beneficiarà el municipi: “Dependrà de cada any i de la pluviometria.” En qualsevol cas, sí que ha explicat que s’arribarà a acords amb els ajuntaments per gestionar els “excedents d’energia”.

Can Trinxet consta d’una petita presa que condueix l’aigua cap a la central a través d’un canal de 750 metres. El complex disposa d’un canal de sortida de 95 metres, que retorna l’aigua al riu Ter. El cabal de concessió que té autoritzada la central és de 8 metres cúbics per segon, i té un salt d’aigua de 7 metres.

L’Energètica ja gestiona dues centrals hidroelèctriques subterrànies, a l’estació distribuïdora de la Trinitat de l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (Barcelona), que serveixen per alimentar l’estació d’impulsió, amb una potència de 2 MW.

A les conques internes de Catalunya existeixen 229 centrals que sumen 250 captacions gestionades per 139 titulars i que representen una potència instal·lada de 272 MW. D’aquestes, tres caduquen en un període de 10 anys i 12 més en 20 anys. La resta de concessions arriben fins l’any 2061. Segons dades del Departament, aquestes instal·lacions generen a dia d’avui entre el 50% i el 70% de la producció elèctrica renovable, i entre el 8% i el 13% de la producció elèctrica total de Catalunya.

L’Energètica, participada íntegrament per la Generalitat, es va posar en marxa el 2023 amb l’objectiu de multiplicar la generació d’energia d’origen renovable i utilitzar-la per abastir els serveis públics. La principal fita, amb l’horitzó al 2040, és aconseguir abastir amb energia neta i de proximitat tots els serveis públics, cosa que implicarà disposar de més de 1.000 MW de potència renovable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

La producció d’oli d’oliva caurà un 60% a Tarragona i l’Ebre

Reus
política

La CUP llença un espot per denunciar la massificació turística a Catalunya

barcelona
BEGUR

Reclamen la readmissió del delegat dels treballadors d’Innova Coptalia

BEGUR
economia

Els treballadors de la planta de compostatge de Botarell faran vaga indefinida a partir del 23 d’agost

Botarell

Els preus es contenen amb un creixement interanual del 2,7% al juliol

GIRONA
economia

La inflació baixa gràcies a l’electricitat i els aliments

barcelona
economia

L’atur juvenil mundial marca la xifra més baixa dels darrers quinze anys

barcelona
economia

El Prat bat un nou rècord al juliol: més de 5 milions de passatgers

barcelona
economia

Es dispara el nombre de persones i empreses que no poden fer front als seus deutes

barcelona