Apartur recorrerà a la UE contra l’eliminació de llicències de pisos turístics a Barcelona

L’associació d’apartaments turístics de Barcelona (Apartur) presentarà una reclamació a la Comissió Europea contra la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de no renovar les 10.000 llicències de pisos turístics de la ciutat fins el 2029. L’associació creu que la mesura anunciada per l’alcalde, Jaume Collboni, a principis d’estiu vulnera la directiva Bolkestein de lliure circulació de serveis i, si tira endavant, podria obligar les administracions catalanes a indemnitzar amb “milers de milions d’euros” els propietaris a qui se’ls “expropia una dret adquirit” d’explotació del pis turístic.

Tot i aquesta batalla legal, Apartur preveu un bon estiu amb una ocupació del 85% dels apartaments a la capital catalana. Preveu ocupacions més fluixes al juliol però més altes a l’agost i al setembre per la Copa Amèrica. L’associació n’ha reivindicat la importància amb 347 milions d’euros anuals d’impacte econòmic a la ciutat i ha recordat que aquesta xifra es deixaria d’ingressar si el consistori continua amb la intenció de revocar les llicències d’aquí a cinc anys. Segons l’entitat, cada pis turístic aporta 3.000 euros al mes en impostos, cosa que anualment s’eleva a 36.134 euros. El sector dona feina a prop de 5.000 treballadors directament i indirectament.

Els representants dels propietaris d’apartaments han criticat que es vulgui eliminar “el 40% de l’allotjament de la ciutat”, cosa que incrementaria de forma “desorbitada” els preus de les habitacions d’hotels.

Alhora, l’associació ha carregat contra l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat per atiar la “turismofòbia” fent responsable el sector de la problemàtica de l’habitatge a Catalunya i ha proposat mesures alternatives que no passin per l’eliminació de l’activitat.

El decret llei aprovat pel Parlament que dona cobertura a la decisió de Collboni està ara mateix recorregut al Tribunal Constitucional per un recurs presentat pel PP. Apartur està a l’expectativa de com evoluciona la causa i intentarà que la qüestió sigui elevada al Tribunal Superior de Justícia de la UE per part d’algun jutge espanyol. D’aquesta manera, la via jurídica se sumaria a la queixa formal presentada a la Comissió.